recerca cultural

  
Les estadístiques culturals no són un sistema tancat de dades. Depenen de la realitat que volen descriure i, per tant, han de ser capaces d’adaptar-se als canvis del sector, als nous usos culturals i a les necessitats de les polítiques públiques. Aquest és el punt de partida d’Análisis de nuevos modelos estadísticos internacionales y propuesta del ciclo estadístico cultural vasco, un informe elaborat el 2014 i publicat el 2016 pel Observatorio Vasco de la Cultura amb l’objectiu de revisar el seu marc estadístic a partir de l’evolució dels models europeus i de la Unesco i de l’experiència acumulada des de 2007.

  
Després de la gran recessió, alguns indicadors culturals apunten una lleu millora. L’informe sobre l’estat de la cultura a Espanya 2016 ho confirma, però també en matisa l’abast: la recuperació existeix, però no reverteix les pèrdues ni resol les febleses estructurals del sistema.
  

  
L’any 2015, la Comissió Europea impulsa un estudi de viabilitat amb un objectiu aparentment tècnic: millorar la recopilació i l’anàlisi de dades sobre els sectors culturals i creatius (ICC). El punt de partida és clar i, alhora, revelador: després de dues dècades d’esforços institucionals, Europa continua sense disposar d’un sistema estadístic capaç de captar de manera completa el valor econòmic i social de la cultura.

 
Un volum col·lectiu que analitza l’evolució, les tensions i els reptes de la governança cultural estatal. Més que una síntesi històrica, proposa una lectura estructural del sistema.
  

Treinta años de políticas culturales en España. Participación cultural, gobernanza territorial e industrias culturales, editat per Joaquim Rius-Ulldemolins i Juan Arturo Rubio Arostegui i publicat per la Universitat de València, aquest llibre reuneix investigadors i especialistes de referència amb l’objectiu d’oferir una anàlisi crítica del conjunt de les polítiques culturals a l’Estat espanyol després de més de tres dècades de desenvolupament institucional.

Carol Scott, Jocelyn Dodd, Richard Sandell | Arts & Humanities Research Council

Informe que analitza la literatura existent sobre l’experiència de visitar i participar en museus i galeries d’art i sobre el valor cultural que genera en els usuaris. A partir de de la revisió crítica d’estudis i recerques realitzades al Regne Unit i amb fons públics durant les dues últimes dècades, les autores de l’informe es plantegen si els paradigmes i marcs metodològics emprats són els més idonis per a una bona comprensió d’aquesta experiència. L’informe planteja també algunes recomanacions per millorar, de cara a futures recerques, les metodologies i els sistemes de recollida de dades per obtenir una avaluació més acurada del valor cultural de l’experiència museística per als visitants.

Uldis Spuriņš i Gints Klāsons | Network of European Museum Organisations (NEMO)

Informe pilot que mostra els resultats d’un primer mapeig del sector. Els volums de participació i desenvolupament d’audiències, la disponibilitat de les col·leccions, així com la cooperació dels museus amb altres creatius no vinculats al personal de la pròpia institució han estat algunes de les dades claus tingudes en compte.

  
El programa Culture and Sport Evidence (CASE) del Department for Culture, Media and Sport britànic ha publicat una de les revisions més ambicioses sobre els impactes socials de la cultura i l'esport. L'informe no presenta una investigació original, sinó una revisió sistemàtica de la literatura científica disponible amb l'objectiu d'identificar què es pot afirmar amb prou solidesa sobre la contribució social de la participació cultural i esportiva.

  
  
En els darrers anys de dictadura un aire de revolta impregnava  cada racó, cada poble i cada barri. Per tot es multiplicaven els espais de debat, la creació d’associacions, es recuperaven les festes i  tradicions, i les propostes artístiques es convertien en expressió de nous aires d’obertura: Els Joglars, Dagoll Dagom, Els Comediants, les trobades de Canet o els  concerts  dels diferents  cantautors feien més creïble la proximitat del canvi. Alhora, un moviment associatiu popular i polític s’estenia per tot el país.

  
La producció d’estadístiques culturals sembla una tasca purament tècnica. Aquest document mostra que, abans de comptar la cultura, cal definir-la. I aquesta definició no és neutra: determina què es farà visible, què quedarà fora de l’anàlisi i quina imatge del sector acabaran oferint les dades.

  
Després d’anys de descens continuat, el 2014 introdueix una novetat: alguns indicadors culturals deixen de caure. L’Anuari SGAE 2015 apunta aquest possible canvi de tendència, però també en marca els límits.