recerca cultural

Vassilka Shishkova | IETM (International Network for Contemporary Performing Arts)

Informe que analitza l’estat de la qüestió en matèria de recerca recent sobre l’impacte social de les arts escèniques. Es tracta d’una diagnosi que identifica quins països han investigat sobre el tema i quins mètodes de mesura i avaluació han emprat. La idea és presentar els models existents, tendències i qüestions clau a l’hora de mesurar aquests impactes i explorar quins esforços han dut a terme les organitzacions artístiques de cara a aportar arguments i justificacions per contrarestar les retallades pressupostàries en el sector de la cultura i les arts.La diagnosi es fixa en enquestes i avaluacions més que en recerca acadèmica i les classifica per país o regió d’origen i per tipus de mètode d’investigació emprat.

Eastern Partnership Culture Programme (Regional Monitoring and Capacity Building Unit)

Manual que proporciona una visió clara i estructurada del procés de planificació estratègica, de la seva metodologia i de les fases que implica. Té per objectiu promoure reformes i millores en les polítiques culturals governamentals, proporcionar eines de capacitació i millorar a les organitzacions culturals i millorar la professionalització del sector cultural. Així com contribuir a l’intercanvi d’informació, d’experiències i de bones pràctiques entre institucions públiques, societat civil i operadors culturals

  
  
En anys, l’avaluació cultural s’ha associat al control: indicadors, resultats, justificació. El model d’avaluació estratègica planteja una altra cosa. No es tracta només de saber què passa, sinó d’entendre per què passa i què es pot fer amb això.
  

  
La crisi econòmica no només redueix la despesa cultural municipal, sinó que en transforma profundament l’estructura i el sentit. La dècada 2004-2013 permet veure amb claredat aquest desplaçament.
  

  
Els festivals s’han convertit en peces centrals de la política cultural i urbana. Generen activitat, visibilitat i economia. Però hi ha una pregunta que encara no sabem respondre del tot: què fan realment i amb quin impacte?
  

Susan Chun, Yvonne Lee, Kate Haley Goldman ׀ Project Audience, Audience Viewpoints ׀ iSchools iConference 2014   

Estudi que incideix en la necessitat d’investigar i sistematitzar la recollida i anàlisi d’informació sobre l’impacte dels esdeveniments culturals en la ciutadania i els territoris. Les autores constaten l’existència de molta literatura sobre el mesurament d’aspectes relatius al finançament o l’ocupació en el sector de la cultura però, en canvi, troben a faltar anàlisis més profundes sobre com la ciutadania experimenta la cultura i com aquesta incideix en el desenvolupament dels territoris.

 
  
   
La sostenibilitat durant anys s’ha pensat gairebé exclusivament des de tres dimensions: l’econòmica, la social i l’ambiental. La cultura hi apareixia de manera lateral, sovint reduïda a patrimoni, sensibilització o cohesió social. L’article de Katriina Soini i Inger Birkeland parteix precisament d’aquesta ambigüitat per preguntar-se què vol dir realment “sostenibilitat cultural” i com s’està utilitzant aquest concepte dins el debat acadèmic contemporani.
  

  
L’avaluació de les polítiques culturals locals ha esdevingut, en el context europeu de principis de la dècada de 2010, un terreny d’experimentació metodològica travessat per tensions de fons. L’article New local cultural policy evaluation methods in the Netherlands: status and perspectives analitza com els canvis institucionals introduïts als Països Baixos, especialment els nous sistemes pressupostaris orientats a resultats i la implantació obligatòria de comitès d’auditoria municipals, han transformat la manera d’avaluar la política cultural local. El punt de partida és clar: desplaçar el debat polític des dels costos cap als resultats, i dotar els ajuntaments d’eines per mesurar l’eficàcia i l’eficiència de les seves polítiques.
    

L’informe de Marta Llatcha per al Gabinet Tècnic del Departament de Cultura analitza com els instruments fiscals condicionen el desenvolupament cultural i compara el cas català i espanyol amb experiències europees.

Aquest estudi ofereix una síntesi estructurada de les principals figures fiscals que afecten el sector cultural a Catalunya i a Espanya, amb dades de recaptació corresponents a 2012 i revisions normatives fins a 2014.

Observatorio Vasco de la Cultura

Las fábricas de creación se han convertido en uno de los principales laboratorios creativos de las ciudades, que las ponen en marcha como parte importante de su política de innovación e investigación artística, por un lado, y de producción cultural, por el otro. Así mismo, las fábricas  también son parte importante de las políticas dirigidas a los nuevos o jóvenes creadores que  encuentran en estos espacios la posibilidad de dar sus primeros pasos hacia la profesionalización.