recerca cultural

Observatorio Vasco de la Cultura

Las fábricas de creación se han convertido en uno de los principales laboratorios creativos de las ciudades, que las ponen en marcha como parte importante de su política de innovación e investigación artística, por un lado, y de producción cultural, por el otro. Así mismo, las fábricas  también son parte importante de las políticas dirigidas a los nuevos o jóvenes creadores que  encuentran en estos espacios la posibilidad de dar sus primeros pasos hacia la profesionalización.

  
L’Enquesta de metadades sobre ocupació en el sector cultural impulsada per l’Unesco Institute for Statistics el 2013 no ofereix encara dades sobre ocupació cultural, sinó una cosa prèvia i menys visible: una radiografia de les condicions que fan possible, o no, produir-les. El punt de partida és metodològic. Abans de saber quantes persones treballen en cultura, cal saber si els sistemes estadístics nacionals ho poden captar amb criteris comparables. Aquesta operació, aparentment tècnica, té conseqüències directes sobre la manera com la cultura entra en l’agenda pública.
  

  
Com es construeix el valor cultural d’una experiència? Critical Mass: Theatre Spectatorship and Value Attribution proposa una resposta que desplaça els marcs habituals: el valor no és una propietat de l’obra ni un resultat mesurable, sinó un procés que es genera en la relació entre l’espectador, la representació i el context. L’estudi no intenta definir què és el valor, sinó entendre com emergeix, es transforma i es manté en el temps.
  

  
Una proposta metodològica que estructura com els municipis poden construir sistemes d’indicadors culturals útils per planificar, seguir i avaluar polítiques públiques.
  

L’estudi de Vicente Coll-Serrano, Salvador Carrasco-Arroyo, Olga Blasco-Blasco i Luis Vila-Lladosa, publicat a Política y Sociedad (vol. 51, núm. 2, 2014), presenta una arquitectura metodològica per dissenyar un Sistema d’Indicadors Culturals Locals

  
Una anàlisi crítica dels processos que estan redefinint les indústries culturals i creatives en l’era de les plataformes
  

Philippe Bouquillion, Bernard Miège i Pierre Moeglin, en aquesta obra publicada per Presses universitaires de Grenoble, examinen l’aparició d’una nova economia política dels béns simbòlics que es troba en plena configuració.

  
La justificació pública de la cultura s’ha construït a partir d’una pregunta aparentment pragmàtica: què aporta? Creixement econòmic, regeneració urbana, cohesió social, benestar, turisme o innovació han estat alguns dels arguments més utilitzats per legitimar la inversió cultural. L’informe Understanding the value of arts & culture, impulsat per l’AHRC britànic, intenta desplaçar aquest marc i planteja una idea més complexa: el valor de la cultura no es pot reduir ni a l’impacte econòmic ni a una defensa abstracta de l’“art per l’art”.
  

  
El document de l’OCIM no és un manual ni un informe en sentit estricte. És una bibliografia comentada. I aquesta forma no és menor. El que proposa no és una teoria tancada del recorregut d’exposició, sinó un mapa de coneixement que permet entendre com s’ha construït aquest camp des de diferents aproximacions: estudis de públics, disseny museogràfic, mediació, avaluació o anàlisi del discurs.
  

 Arts Victoria | The Australia Council for the Arts

'Audience Research Made Easy - A guide for small to medium performing arts organisations', is a practical guide demonstrating how performing Arts organisations can carry out cost-effective audience research.

The guide was written to provide arts organisations with guidance and advice on how to conduct effective audience research and better understand their audiences. From informal observation to focus groups and questionnaires, it explores ways to manage this essential marketing activity. The guide covers how to plan an audience research campaign from inception through to analysis and implementation.

‘Culture Segments’ és una metodologia de recerca en l`àmbit del màrqueting desenvolupada per la consultora Morris Hargreaves McIntyre (MHM) en 2010 per donar suport a les institucions culturals i artístiques.

Aquest sistema permet a les organitzacions analitzar alguns dels factors que atreuen als visitants a les seves activitats culturals i artístiques. Aquests factors fan referència al valor o al grau d’entreteniment que atorguen els visitants a una atracció cultural concreta i determinen quan aquesta visita es pot considerar intrínseca i en concordança amb el seu estil de vida o bé és tracta d’un fet especial o es contempla com una activitat educativa que cal realitzar de tant en tant.

El número especial de Cultural Trends, coordinat per Carol Scott, compara sistemes nacionals d’avaluació cultural i revela visions divergents sobre què significa realment “valor”.

Aquest monogràfic, titulat Emerging paradigms: national approaches for measuring cultural value, analitza com diferents països conceptualitzen i mesuren l’impacte de la cultura.