recerca cultural

  
Aquest informe és un dels textos fundacionals del moviment internacional arts and health. Publicat pel All-Party Parliamentary Group on Arts, Health and Wellbeing del Parlament britànic, arriba en un moment en què els sistemes sanitaris occidentals afronten reptes estructurals com l'envelliment, les malalties cròniques, la salut mental, la soledat i la sostenibilitat econòmica.

1. El rol de les ciències socials en les recerques de tall urbà

Les ciències socials juguen un paper doble en la construcció col·lectiva (física i simbòlica) de la ciutat. Un paper d’agents prospectius i al mateix temps un paper d’agents del canvi. Sigui des de l’acadèmia, sigui de bracet amb institucions públiques o privades, des del món empresarial o des de l’urbanisme, en comitès d’assessors o en el desplegament de polítiques determinades, en qualsevol camp les ciències socials avaluen, modifiquen i proposen, al mateix temps.

El paradigma actual sembla demanar cada vegada més a les entitats culturals i artístiques una avaluació més acurada dels impactes originats pels festivals i esdeveniments que organitzen. Però, com podem avaluar millor aquest impacte?

Tot seguit us proposem diverses eines: una lectura per reflexionar-hi, una completa eina d’avaluació i nous projectes que eixamplen l'horitzó actual.

La qüestió dels públics de la cultura és sense dubte una noció difícil d’acotar en una disciplina en concret. Composta per les contribucions de l’antropologia, la sociologia, la filosofia, l’estètica, les ciències de la comunicació o la llengua, aquesta matèria s’enfronta al repte d’aportar una visió i criteri propis. En aquest context, el Centre de recherche sur les médiations (CREM) de la Universitat de Lorraine està desenvolupant un diccionari enciclopèdic, amb el treball d’un centenar d’experts, per abordar profundament l’àmbit dels públics des d’una òptica interdisciplinària.

  
La relació entre cultura i benestar està cada cop més documentada. El problema no és demostrar que existeix, sinó fer-la operativa dins les polítiques públiques. Sense avaluació, la cultura queda fora dels sistemes que decideixen.
  

  
La cultura digital no només transforma els formats. També altera la manera com experimentem el temps, i això té conseqüències directes en la creació i en la recepció cultural.
  

  
La divisió entre ciències i lletres continua apareixent sovint com una frontera natural entre formes diferents de coneixement. Tanmateix, cada vegada resulta més evident que molts dels grans reptes contemporanis requereixen capacitats que travessen aquesta separació: comprendre dades i evidències, interpretar contextos socials, construir relats compartits i imaginar futurs possibles.

  
En el context europeu dels anys posteriors a la crisi, els treballadors de la cultura i la comunicació comencen a articular respostes compartides davant una transformació profunda del mercat laboral. El sector de les arts, els mitjans i l’entreteniment es caracteritza cada cop més per formes d’ocupació que s’allunyen del model estàndard: contractes temporals, treball per projectes, autoocupació o combinacions inestables d’activitats.

Cercle de Cultura

En ple procés de reforma de la llei del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), la junta de govern del Cercle de Cultura ha fet públic el document «Consideracions del Cercle de Cultura sobre la Proposta de nova llei del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts», en què expressa el seu posicionament envers els que haurien de ser els fonaments del futur CoNCA, parant atenció a la seva missió, les funcions i les pautes d’organització; una proposta «molt més propera» al «Document per a l'establiment del Consell de la Cultura i de les Arts a la Generalitat de Catalunya», elaborat pel comissionat per al Consell de la Cultura i de les Arts el 2005, que a la proposta de nova llei elaborada recentment pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els aspectes principals de desavinença amb la proposta presentada al Parlament són els següents:

Us presentem el vídeo guanyador del concurs anual de comunicació científica Dance Your Ph.D. (‘Balla el teu doctorat’), de Jacob Brubert, de la Universitat de Cambridge, en què mostra la seva tesi doctoral en enginyeria biomèdica. Per explicar la seva recerca sobre el desenvolupament d’una vàlvula del cor, Brubert i els seus amics van ballar claqué i salsa i van fer malabars.

Dance your Ph.D. es tracta d’un concurs anual organitzat per la revista Science des del 2008, i permet als investigadors que s’hi presenten explicar, per mitjà de la dansa, la recerca en què es basa la seva tesi doctoral.