recerca cultural

  
  
La necessitat de demostrar el valor social, econòmic i territorial de la cultura s'ha convertit en una de les principals preocupacions de les polítiques culturals europees. El debat ja no gira tant al voltant de si la cultura genera beneficis col·lectius, sinó de com es poden identificar, mesurar i comunicar aquests impactes de manera convincent.

  
Aquest article s'inscriu en una línia de recerca consolidada sobre els cicles polítics pressupostaris, és a dir, la tendència dels governs a modificar la despesa pública abans de les eleccions amb l'objectiu d'augmentar les seves possibilitats de reelecció. La seva aportació consisteix a traslladar aquest debat a les polítiques culturals municipals i preguntar-se si la cultura és objecte d'un ús electoral més intens que altres serveis públics.

  
Les dades de 2019 dibuixen un sector cultural que encara creixia, tot i que amb fragilitats acumulades. L’Anuari SGAE 2020 captura aquest moment amb precisió: una recuperació lenta després de la crisi de 2008 que, just abans de la pandèmia, encara no havia consolidat un nou equilibri.
  

  
Aquest informe de la University of Technology Sydney, elaborat en col·laboració amb la Nelson Meers Foundation en el marc del programa UTS Social Impact Toolbox, apareix en un moment en què el debat internacional sobre el valor de la cultura experimenta un desplaçament important. Sense abandonar els arguments econòmics tradicionals, cada vegada més institucions públiques i entitats que donen suport econòmic als projectes exigeixen demostrar també quins canvis socials produeixen les organitzacions culturals.

L’informe El futuro digital de Europa, elaborat per Jorge E. Pérez Martínez, José Félix Hernández-Gil Gómez, Félix Arteaga Martín i José Luis Martín Núñez, analitza l’estat de la digitalització a Europa i les seves implicacions per a l’economia, les institucions i el treball.