pensament cultural

Reflexió crítica i conceptual sobre la cultura i les polítiques culturals. Criteri S’utilitza en articles d’assaig, reflexió o debat teòric sobre el paper de la cultura.

Jugar també és aprendre a ser


  
Després de les festes de Nadal, moltes llars s'omplen de joguines noves. És un bon moment per aturar-se a pensar què transmeten aquests objectes més enllà de la diversió.

Cartografiar un sector en expansió


  
Llegit avui, aquest llibre resulta especialment útil perquè mostra un moment de transició conceptual en què les indústries culturals deixen de ser observades només com a sectors de producció simbòlica i passen a interpretar-se com a part d'un ecosistema creatiu més ampli, connectat amb la innovació, la tecnologia i el desenvolupament econòmic.(n. de l'e., 2026) 
  

El debat sobre les indústries culturals i creatives (ICC) es troba en plena redefinició. El llibre Industrias culturales y creativas: perspectivas, indicadores y casos recull diversos treballs desenvolupats per la Universitat del País Basc en el marc dels projectes INNOCRE2 i INNOC, amb l'objectiu d'analitzar com s'estan transformant els marcs conceptuals, els sistemes estadístics i les formes d'innovació associades a la cultura.
  

Viatjar gràcies a la música


  
‘A Single Life’ és un curt que va estar nominat a la 87ª edició dels Oscar, l’any 2015. Des d’aleshores, la peça audiovisual holandesa realitzada per Job, Joris & Marieke ha estat presentada a més de 200 festivals i ha guanyat 40 premis.

La Pia té una experiència única a partir de la música, gràcies a un vinil. El curt ens parla de la capacitat de la música per transportar-nos a llocs màgics. És un cant a la vida, que va passant totalment vinculada a la banda sonora que l'acompanya.

El llenguatge també governa la cultura


  
Hi ha llibres que expliquen les polítiques culturals a partir dels seus programes, pressupostos o institucions. N'hi ha d'altres que opten per un camí menys evident: observar les paraules amb què aquestes polítiques es presenten. Aquesta és la proposta de Michel Simonot, sociòleg, home de teatre i crític cultural francès, que en aquesta obra construeix un petit diccionari crític per analitzar el vocabulari que acompanya l'acció pública en cultura.

Diversitat religiosa a l’espai públic. Crònica de la Jornada RELIG’17


  
Crònica que desplaça la diversitat religiosa del registre de la convivència cap al terreny de la gestió pública, situant l’espai públic com a lloc de negociació de drets, reconeixement i conflicte, i interpel·lant directament les administracions sobre els seus instruments d’intervenció.(n. de l'e., 2026)
  
  
El 29 de novembre es van celebrar les Jornades RELIG 2017 centrades en espai públic i religió. Aquestes jornades, celebrades a l’Auditori de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC),  es vinculen amb la convocatòria d’Ajuts a projectes de recerca en l’àmbit de la diversitat religiosa gestionades per l’AGAUR i resoltes per la Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR) de la Generalitat de Catalunya.

Velázquez entra al trap: quan la cultura popular reescriu els clàssics


  
Què passa quan una de les obres més estudiades de la història de l'art es converteix en una cançó trap viral? Aquesta és la pregunta que planteja Las Meninas: Trap Remix, el vídeo creat per Christian Flores per a PlayGround que, a finals d'aquest any, ha acumular milions de visualitzacions i ha omplert les xarxes de memes, cites i paròdies.

Cultura, tecnologia i valor: els reptes de Teixeira Coelho


  
Aquest text de Teixeira Coelho, escrit el novembre de 2016, identifica cinc grans desafiaments per a la cultura i les polítiques culturals: l’impacte de les tecnologies digitals, el paper de les ciutats, la construcció d’un mercat cultural sostenible, la necessitat de discutir el valor de la cultura i la relació entre cultura i educació.
  

Crònica del Seminari de Formació en Diversitat, Arts i Educació (A TEMPO)


  
Crònica que documenta una experiència formativa concreta i la situa com a espai d’articulació entre pràctica artística i acció educativa, amb un èmfasi clar en la dimensió transformadora i comunitària de les arts en contextos escolars i territorials. (n. de l'e., 2026)
  

La Televisió (encara no) ha mort!


  

Tot i la incursió d’Internet i el món multipantalles que ens envolta, el mitjà es manté viu i malgrat els petits canvis d’hàbits i programació, segueix regnant a les nostres llars. Si hi ha un fenomen global que mantingui la gent enganxada davant la pantalla del televisor avui dia ja no és precisament el reality show. Les sèries de ficció han anat guanyant terreny als programes de telerealitat que fa uns anys omplien grans quotes de pantalla. A través de les ficcions (la gran majoria, produccions estatunidenques), la televisió s’ha anat personalitzant amb canals i plataformes a la carta que fidelitzen els seus espectadors com no pot fer el cinema. Així també mantenen l’atenció davant els canals i les productores de ficció, a diferència dels programes clàssics de graella televisiva com els late night, que no tenen la continuïtat ni el ganxo de les sèries.

Efervescència de la filosofia


  
El tercer dijous del mes de novembre va ser decretat per la Unesco el Dia Mundial de la Filosofia; aquesta data coincideix també amb el Barcelona Pensa. La filosofia no ens és llunyana, ja que es basa en fer-nos preguntes i intentar resoldre-les, el que fem diàriament; no és més que l’anàlisi crític de la realitat i deu ser per aquesta raó que des de les instàncies de poder sovint han intentat fer-li buit.