Informes i documents

I si...de la crisi emergeix una nova societat digital?


  
La pandèmia ha accelerat la digitalització com mai abans. La tecnologia ha permès sostenir relacions, serveis i activitats culturals. Però també ha obert una pregunta que encara no hem resolt: qui governa aquest espai digital i amb quines regles?
  

 

Cultura exterior, política interior: el mirall de l’Estat de la Cultura a Espanya 2020


  
L’Informe sobre l’estat de la cultura a Espanya 2020 posa el focus en l’acció cultural exterior. El que emergeix, però, no és només una lectura internacional, sinó una pregunta interna: amb quina arquitectura política i institucional es projecta la cultura d’un país.
  

El futur digital d'Europa


L’informe El futuro digital de Europa, elaborat per Jorge E. Pérez Martínez, José Félix Hernández-Gil Gómez, Félix Arteaga Martín i José Luis Martín Núñez, analitza l’estat de la digitalització a Europa i les seves implicacions per a l’economia, les institucions i el treball. 

Festivals de música i Agenda 2030


  
Un informe impulsat per la Asociación de Festivales de Música (FMA) proposa un pla d’acció per adaptar els festivals de música als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030.
  
  

Els públics de proximitat


  
  
El Manual de desenvolupament d’audiències. Des de la proximitat, elaborat per Ferran López per iniciativa de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona, proposa eines per ajudar els equipaments escènics i musicals municipals a conèixer millor els seus públics i fer-los créixer. 

Espais i equipaments culturals de gestió municipal


  
El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) presenta un model de reglament de cessió d’ús dels espais i equipaments culturals municipals, una eina per facilitar-ne la gestió i garantir un marc d’actuació clar per a administracions i usuaris.
  
  

Videojocs a Espanya: una indústria en creixement amb bases fràgils


  
El Libro Blanco del Desarrollo Español de Videojuegos 2019 dibuixa un sector dinàmic, altament internacionalitzat i amb potencial econòmic. Al mateix temps, revela una estructura empresarial atomitzada que interpel·la directament les polítiques públiques de suport.
  

Qui omple les pantalles (i en quines condicions)?


  
Un informe europeu sobre autors audiovisuals posa dades a una realitat coneguda: la centralitat del sector contrasta amb la precarietat de qui el sosté.


Com posar en pràctica els drets culturals


  
Els drets culturals s’han consolidat com a marc de referència en les polítiques culturals. Aquest text planteja la qüestió que sovint queda pendent: com es fan efectius. La seva aportació és concreta. Situa el dret a participar en la vida cultural com a eix central i el desplega en termes d’accés, contribució i acció. Rellegir-lo avui permet identificar una exigència clara: els drets culturals no es garanteixen amb declaracions, sinó amb polítiques que eliminen barreres i defineixen obligacions públiques. És en aquest pas, del reconeixement a l’aplicació, on es juga la seva força real. (n. de l'e., 2026)
  

Mecenatge cultural: solució o desplaçament de la responsabilitat pública?


  
Llegit avui, l’article manté tota la seva vigència. La tensió entre finançament públic insuficient i creixent dependència de recursos privats no s’ha resolt, i continua plantejant una pregunta de fons per a les polítiques culturals locals: fins a quin punt el recurs al mecenatge és una estratègia deliberada o una resposta reactiva davant la manca d’alternatives. Aquesta distinció no és menor, perquè determina si el mecenatge reforça el sistema cultural o n’altera les bases. (n. de l'e., 2026)
  

En un context de finançament insuficient, el mecenatge s’ha situat al centre del debat cultural. Aquest article revisa fins a quin punt aquesta figura reforça les polítiques culturals o, al contrari, en reconfigura les prioritats i els equilibris de poder.