Informes i documents

Una invitació a llegir críticament la seva consideració com a bé essencial, bàsic i de primera necessitat
  

L’informe de la Fundació Gabeiras La cultura como bien público mundial, esencial, básico y de primera necesidad és un document sòlid i ben argumentat: ordena conceptes, proposa una classificació útil (essencial, bàsic, de primera necessitat) i reforça la doble dimensió de la cultura com a dret i com a responsabilitat col·lectiva.

  
Imaginar no basta: el futur cultural exigeix conflicte, renúncies i una política que reparteixi poder, no només relats.
  

La cultura, sovint esborrada o reduïda a relat, només manté la seva força quan desafia i disputa poder.
  
  

  
L’informe del CoNCA 2024 dibuixa un sistema cultural actiu i en expansió, amb més inversió i participació. Al mateix temps, posa al centre les tensions estructurals que continuen definint el sector: precarietat laboral, sostenibilitat incerta i una política cultural que encara no acaba d’ordenar el conjunt.
  

 
Com podem enfortir el reconeixement de la cultura com a política pública clau per a la sostenibilitat i la cura? En dos estudis recents, Jordi Baltà Portolés articula una mirada sòlida i complementària sobre el potencial transformador de la cultura. Una aportació valuosa per als municipis que treballen per polítiques culturals amb sentit i ambició.

  
L’informe posa de manifest que l’activitat per a escolars és rellevant però secundària dins el sector de les arts escèniques. També que hi ha companyies molt consolidades amb més de trenta anys de trajectòria
  

  
Què haurien de tenir a punt les polítiques culturals abans que arribi la pròxima urgència
  

Quan esclata una situació d’urgència, la pressió per actuar ràpidament acostuma a ser enorme. I és lògic. En contextos de crisi, interrupció o afectació greu del teixit cultural, les administracions han de respondre amb velocitat. El problema és que respondre de pressa no és exactament el mateix que respondre bé.

El paper de les dones en el sector cultural continua evolucionant, però encara presenta desigualtats significatives en diversos àmbits. Aquest informe analitza les dades més recents sobre ocupació, formació, creació artística i participació en la cultura a Catalunya, destacant les fites assolides i els reptes pendents per garantir una veritable igualtat.

A través de l’informe “Les dones i la cultura”, explorem la presència de les dones en institucions culturals, empreses, festivals i espais de creació, així com les polítiques i iniciatives que fomenten la paritat.

Anàlisi de les barreres estructurals que dificulten la participació equitativa de les dones i altres identitats de gènere en la indústria de la música en viu. Una reflexió essencial per als tècnics de cultura municipals compromesos amb una programació més equitativa i diversa.

L'estudi Gender Equality in the Live Music Sector: A Literature Review de Grace Goodwin,  ofereix una visíó global sobre la desigualtat de gènere en la indústria de la música en viu a Europa. L’objectiu de la recerca no és comparar dades i resultats de diferents estudis, sinó consolidar la investigació existent per mostrar la persistència de les barreres de gènere en aquest sector.

  
El Pla d’equipaments culturals de Matadepera (2024) posa sobre la taula una tensió estructural que no és exclusiva d’aquest municipi, però que aquí es manifesta amb especial claredat. D’una banda, un alt nivell socioeconòmic, una població creixent i amb elevat capital educatiu, i una activitat cultural sostinguda. De l’altra, un model urbanístic dispers, fortament basat en habitatge unifamiliar i amb una centralitat limitada, que condiciona l’accés, l’ús i el sentit mateix dels equipaments culturals.