Informes i documents

Tres de cada quatre artistes catalans ingressen menys de 18.000 euros anuals


  
Tres de cada cinc actors, ballarins, dobladors, directors escènics i artistes audiovisuals catalans (el 63%) viuen sota el llindar de la pobresa. Gairebé la meitat guanyen menys de 6.000 euros a l'any.
 

Més pressupost no és més política cultural


  
Les Estadístiques Culturals de Catalunya 2024 mostren un augment rellevant del finançament públic i una recuperació del sistema després de la pandèmia. La qüestió no és si hi ha més recursos, sinó com es distribueixen, amb quins criteris i quin model cultural estan consolidant.
  

La música clàssica catalana davant el mirall


L'Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) ha presentat la segona edició de l'informe "La situació actual de la música clàssica a Catalunya", que analitza les dades referents al 2022 a càrrec del grup de treball Rescue de la Universitat de Barcelona que coordinen les doctores Arlinda Garcia i Magda Polo. 

La innovació també neix lluny de les metròpolis


  
La relació entre cultura, creativitat i desenvolupament territorial acostuma a explicar-se des de les grans ciutats. Les economies d'aglomeració, la concentració de talent i la densitat institucional han alimentat la idea que la innovació és, sobretot, un fenomen urbà. Aquest informe elaborat en el marc del projecte europeu IN SITU qüestiona aquesta mirada i aporta evidències sobre el paper que les indústries culturals i creatives (ICC) exerceixen en territoris no urbans.

Les escoles municipals de música davant el repte d'ampliar l'accés i estabilitzar el professorat


  
  
Des de la Gerència de Serveis d’Educació de l'Àrea d'Educació, Esports i Joventut s’ha dut a terme la quarta onada del 'Panel sobre les escoles municipals de música a la província de Barcelona' que permet analitzar l’estat d’aquests centres educatius i quins són els seus reptes pendents.

Les llengües minoritàries sostenen la diversitat cultural europea


  
L’informe de Paul Videsott, elaborat per al Parlament Europeu, parteix d'una idea que sovint queda diluïda en els debats sobre diversitat cultural: la riquesa lingüística d'Europa no depèn únicament de les llengües oficials dels estats, sinó també de les llengües minoritàries i minoritzades.

Recuperar no és transformar: la cultura després de la pandèmia


  
L’informe del CoNCA sobre l’estat de la cultura i de les arts 2022 situa el sistema cultural en un moment de represa, però també d’interrogació. La recuperació de l’activitat no resol per si sola les tensions acumulades. El repte és més profund: redefinir el model en un escenari que ja no és el d’abans.
  

La despesa municipal en cultura, 2018-2021


  
L'anàlisi de la despesa cultural dels municipis acostuma a llegir-se com un indicador pressupostari. Aquest informe proposa una mirada més àmplia: entendre fins a quin punt l'evolució de la despesa reflecteix les prioritats públiques, la capacitat institucional dels ajuntaments i la resiliència de les polítiques culturals davant dues crisis consecutives, la financera i la sanitària.

Barcelona, cultura i territori: grans equipaments en tensió amb el seu entorn


  
L’eix central del dossier de CCK Revista núm. 20 situa tres grans equipaments culturals de Barcelona, el MNAC, el Liceu i el CCCB, com a miralls d’una qüestió més àmplia: com les institucions culturals construeixen ciutat i territori en un context de canvi de paradigma. La proposta no busca una visió exhaustiva del sistema cultural barceloní, sinó una lectura situada, a partir de les veus dels seus responsables, que permet entendre com aquests equipaments operen simultàniament en escales locals, metropolitanes i internacionals.
  

Les subvencions també programen


  
  
La Plataforma per la Llengua (PxLL) considera "inadmissible que el govern de la Generalitat no aprofiti la seva posició com a agent subvencionador i prestador per incloure clàusules que forcin els festivals a incloure més música cantada en català a la programació"