Informes i documents

  
Què haurien de tenir a punt les polítiques culturals abans que arribi la pròxima urgència
  

Quan esclata una situació d’urgència, la pressió per actuar ràpidament acostuma a ser enorme. I és lògic. En contextos de crisi, interrupció o afectació greu del teixit cultural, les administracions han de respondre amb velocitat. El problema és que respondre de pressa no és exactament el mateix que respondre bé.

  

El 2024, en un context en què la cultura guanya presència en els debats internacionals sobre desenvolupament sostenible, drets i polítiques públiques, IFACCA planteja una pregunta menys evident del que sembla: què implica realment afirmar que la cultura és un bé públic?

  
L'acceleració dels canvis tecnològics i socials ha desplaçat el debat sobre les biblioteques. Ja no es tracta només de preguntar com incorporaran noves tecnologies, sinó de quin paper jugaran com a institucions públiques en societats més diverses, digitalitzades i ambientalment vulnerables.

El paper de les dones en el sector cultural continua evolucionant, però encara presenta desigualtats significatives en diversos àmbits. Aquest informe analitza les dades més recents sobre ocupació, formació, creació artística i participació en la cultura a Catalunya, destacant les fites assolides i els reptes pendents per garantir una veritable igualtat.

A través de l’informe “Les dones i la cultura”, explorem la presència de les dones en institucions culturals, empreses, festivals i espais de creació, així com les polítiques i iniciatives que fomenten la paritat.

Anàlisi de les barreres estructurals que dificulten la participació equitativa de les dones i altres identitats de gènere en la indústria de la música en viu. Una reflexió essencial per als tècnics de cultura municipals compromesos amb una programació més equitativa i diversa.

L'estudi Gender Equality in the Live Music Sector: A Literature Review de Grace Goodwin,  ofereix una visíó global sobre la desigualtat de gènere en la indústria de la música en viu a Europa. L’objectiu de la recerca no és comparar dades i resultats de diferents estudis, sinó consolidar la investigació existent per mostrar la persistència de les barreres de gènere en aquest sector.

  
El Pla d’equipaments culturals de Matadepera (2024) posa sobre la taula una tensió estructural que no és exclusiva d’aquest municipi, però que aquí es manifesta amb especial claredat. D’una banda, un alt nivell socioeconòmic, una població creixent i amb elevat capital educatiu, i una activitat cultural sostinguda. De l’altra, un model urbanístic dispers, fortament basat en habitatge unifamiliar i amb una centralitat limitada, que condiciona l’accés, l’ús i el sentit mateix dels equipaments culturals.
  

L’informe La cultura ante la exclusión social és especialment interessant perquè evita presentar la cultura com una resposta automàtica als problemes socials. El seu punt de partida és més complex: la cultura està travessada per les mateixes desigualtats que la resta de la societat i, precisament per això, només pot contribuir a la inclusió si les polítiques culturals reconeixen aquestes desigualtats i actuen sobre les barreres que les produeixen.

  
International approaches to local cultural decision making parteix d’una constatació especialment pertinent en el context britànic actual: descentralitzar competències culturals no equival necessàriament a descentralitzar la capacitat de decidir.