Informe

Presentació o anàlisi d’un document d’estudi.

Barcelona, cultura i territori: grans equipaments en tensió amb el seu entorn


  
L’eix central del dossier de CCK Revista núm. 20 situa tres grans equipaments culturals de Barcelona, el MNAC, el Liceu i el CCCB, com a miralls d’una qüestió més àmplia: com les institucions culturals construeixen ciutat i territori en un context de canvi de paradigma. La proposta no busca una visió exhaustiva del sistema cultural barceloní, sinó una lectura situada, a partir de les veus dels seus responsables, que permet entendre com aquests equipaments operen simultàniament en escales locals, metropolitanes i internacionals.
  

Als tres festivals més subvencionats pel Govern la música en català no arriba al 20%


La Plataforma per la Llengua (PxLL) considera "inadmissible que el govern de la Generalitat no aprofiti la seva posició com a agent subvencionador i prestador per incloure clàusules que forcin els festivals a incloure més música cantada en català a la programació"
 

L'estudide PxLL s'ha centrat en la línia d'Ajuts a festivals o cicles musicals, en règim de concurrència competitiva, en les modalitats d'aportacions reintegrables i subvencions per al 2023 perquè és de les que disposa d'un pressupost més gran respecte a altres línies d'ajuts a la música.
 

Artistes i públics amb discapacitat: passar a l’acció per tombar les barreres


British Council | On The Move
 

Quants programadors busquen activament treballar amb artistes discapacitats? Quines són les principals barreres que justifiquen les institucions culturals per esdevenir més accessibles? Qui pot orientar i ajudar els gestors culturals per obrir els seus programes als professionals de les arts amb discapacitats?

Art, ciència i tecnologia: de la intersecció al camp de política cultural


 
El nou Llibre Blanc de la FECYT actualitza el marc ACTS a Espanya. La qüestió no és només identificar l’ecosistema, sinó entendre quin lloc ocupa dins les polítiques culturals.
  

Mesurar allò que la cultura fa: entre indicadors, límits i sentit


  
El Manual Measuring the social dimension of culture (MESOC) s’inscriu en un moment en què la política cultural europea intenta resoldre una tensió persistent: la necessitat de demostrar l’impacte social de la cultura sense reduir-la a allò que és fàcilment quantificable. El document no parteix d’una ingenuïtat metodològica. Assumeix, més aviat, que el problema no és només tècnic sinó conceptual: què vol dir exactament “dimensió social” de la cultura i com es pot traduir en evidència útil per a la decisió pública.
  

La setmana de la Fira del Circ de Catalunya Trapezi 2023


El proppassat dimecres, 10 de maig, s'inaugurà la 27a edició de la Fira Trapezi amb una nova direcció artística a càrrec de Cristina Cazorla i Alba Sarraute i amb l'objectiu de recuperar els espais oberts de la ciutat i donar suport al talent local. A la fira, on s'han acreditat més de 300 professionals, s'ha presentat un informe que analitza l'estat de salut del sector.

El sector cultural a Catalunya


Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)
 

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa pròpia, va acordar la realització d’un informe sobre el sector Cultural. Aquesta iniciativa sorgeix a partir la constatació de la situació estructural del sector. La crisi del 2008 va tenir una repercussió molt negativa sobre la majoria dels dominis culturals, amb una davallada molt important dels recursos públics adreçats al sector, a més d’una reducció del consum privat.

Informe de resultats del Cercle de Comparació Intermunicipal de Serveis Culturals

Al primer trimestre de 2023 s’ha publicat l’informe anual del Cercle de Comparació Intermunicipal de Serveis Culturals, un projecte que realitza el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), en col·laboració amb el Servei de Programació de la Diputació de Barcelona i un conjunt de municipis de la demarcació, amb l’objectiu de recollir i analitzar informació sobre l’acció cultural d’aquests darrers.

1

Com seran les nostres biblioteques públiques?


 
Amb menys d’una setmana de diferència les biblioteques públiques del territori donen a conèixer els documents que vertebraran el seu dia a dia en els propers anys.

Els drets culturals i la cultura “co”, bases per a la reactivació cultural de Granollers


  

El document defensa que la cultura no pot continuar operant com un sistema aïllat dins l’administració, sinó que ha de travessar el conjunt de polítiques municipals. Aquesta mirada implica assumir-la com a quart pilar del desenvolupament sostenible i com a condició per a processos de transformació real.

El valor del pla rau en aquesta presa de posició. La reactivació no es planteja com un retorn a l’estat anterior. Es planteja com una oportunitat per redefinir el paper de la cultura en la ciutat. A Granollers, la qüestió no és només recuperar el que s’ha perdut. És decidir què ha de canviar perquè la cultura deixi de ser perifèrica i passi a ser estructural. (n. de l'e., 2026)


S’entrega a l’Ajuntament de Granollers el document Pla per a la reactivació de la política cultural i creativa de Granollers post Covid-19, un estudi que marca un full de ruta per l’horitzó 2030. El treball ha estat realitzat amb el suport del CERC i de Conexiones Improbables.