Informe

OCLC
 

La pandèmia ha intensificat la necessitat que els responsables de les biblioteques, com ha passat amb la resta de sectors de la cultura, actuïn amb rapidesa. Encara que el treball amb les col·leccions i les experiències amb els usuaris ha evolucionat durant els darrers anys, la resposta als reptes que ha marcat la crisi per atendre les necessitats de les comunitats ha exigit a les biblioteques prendre decisions amb certa agilitat. Com han respost les biblioteques a aquest nou context? Cap a on va el nou model de biblioteques?

SHIFT Culture
 

El moviment #MeToo, sorgit en 2017 arran les denúncies d’actrius del cinema que havien patit abusos i agressions sexuals, va adquirir aviat rellevància mundial i diverses organitzacions van començar a fer un seguiment per afrontar l’assetjament sexual des del sector cultural i creatiu.

European Audiovisual Observatory
 

Davant el constatat desequilibri de gènere existent entre professionals del cinema, l’European Audiovisual Observatory ha estudiat les dades recollides a la seva base de dades en referència a les produccions de llargmetratges estrenats a Europa durant el període 2016-2020.

HOMEE
 

El patrimoni cultural ofereix a les ciutats que l’acullen tota una sèrie de potencialitats, com ara, l’explotació d’aquests béns materials i immaterials com a reclam turístic o el foment de grans esdeveniments que poden suposar un revulsiu cultural, social i econòmic per a una destinació en particular.

Com a resposta a la crisi ocasionada per la pandèmia, les institucions europees van adoptar en 2020 el paquet de mesures Next Generation EU amb l’objectiu d’impulsar la recuperació a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), el qual insta als estats membres a elaborar uns plans nacionals (PNR) per avançar cap a unes societats més sostenibles i resilients i, així, assolir els objectius establerts a escala europea.

ADGAE
 

Els estudis i les mesures de suport a les arts escèniques s’han centrat principalment en la producció i l’exhibició, deixant de banda la distribució. Segons el sector, aquestes carències han provocat que no s’hagi prestat l’atenció necessària a la tasca essencial de les distribuïdores en la cadena de valor de les escèniques.

 Comissió de Cultura de CGLU | Andrew Potts
 

Els artistes, les organitzacions i les institucions culturals tenen un potencial transformador com a agents que qüestionen els valors que condicionen els models de vida, econòmics i de consum, entre els quals s’inclou la nostra comprensió el medi ambient i la nostra relació amb l’entorn en profunditat, fent de la cultura un agent indispensable en l’acció climàtica.

  
Moltes polítiques municipals durant anys van treballar cultura i educació com àmbits separats. D’una banda hi havia els equipaments culturals, la programació i les activitats artístiques. De l’altra, les escoles i els processos educatius. La publicació IntersECCions. Educació, Cultura, Comunitat, editada per l’Ajuntament del Prat de Llobregat el 2021, parteix d’una idea diferent: la transformació social només és possible si cultura, educació i comunitat deixen d’operar en compartiments estancs i es construeixen com un ecosistema compartit.
  

Les arts del carrer reivindiquen, des de diverses disciplines i llenguatges, l’espai públic, posen l’accent en la interacció amb les persones i superen qualsevol mena de barreres físiques, econòmiques o educatives. Resideix el valor social de les arts del carrer en aquestes particularitats?

El Manifesto FuturStage parteix d’una afirmació que condiciona tota la proposta: la performance és una necessitat humana i el dret a practicar-la i experimentar-la és un dret humà. Publicat en un moment marcat per la pandèmia i per l’expansió accelerada de les formes digitals de producció i recepció cultural, el text no planteja com recuperar l’escena anterior a la crisi.