Informe

ADGAE
 

Els estudis i les mesures de suport a les arts escèniques s’han centrat principalment en la producció i l’exhibició, deixant de banda la distribució. Segons el sector, aquestes carències han provocat que no s’hagi prestat l’atenció necessària a la tasca essencial de les distribuïdores en la cadena de valor de les escèniques.

 Comissió de Cultura de CGLU | Andrew Potts
 

Els artistes, les organitzacions i les institucions culturals tenen un potencial transformador com a agents que qüestionen els valors que condicionen els models de vida, econòmics i de consum, entre els quals s’inclou la nostra comprensió el medi ambient i la nostra relació amb l’entorn en profunditat, fent de la cultura un agent indispensable en l’acció climàtica.

  
Moltes polítiques municipals durant anys van treballar cultura i educació com àmbits separats. D’una banda hi havia els equipaments culturals, la programació i les activitats artístiques. De l’altra, les escoles i els processos educatius. La publicació IntersECCions. Educació, Cultura, Comunitat, editada per l’Ajuntament del Prat de Llobregat el 2021, parteix d’una idea diferent: la transformació social només és possible si cultura, educació i comunitat deixen d’operar en compartiments estancs i es construeixen com un ecosistema compartit.
  

Les arts del carrer reivindiquen, des de diverses disciplines i llenguatges, l’espai públic, posen l’accent en la interacció amb les persones i superen qualsevol mena de barreres físiques, econòmiques o educatives. Resideix el valor social de les arts del carrer en aquestes particularitats?

  
L’informe Culture in the localization of the 2030 Agenda: an analysis of Voluntary Local Reviews (2021) ofereix una lectura sistemàtica de com els governs locals incorporen la cultura en els seus mecanismes de seguiment de l’Agenda 2030, especialment a través dels Voluntary Local Reviews (VLRs). El document parteix d’un posicionament clar del moment: després d’anys de reivindicació perquè la cultura tingui un lloc explícit dins els Objectius de Desenvolupament Sostenible, la batalla ja no és només conceptual sinó operativa. La qüestió és com es tradueix aquesta centralitat en les polítiques locals.
  

Australia Council for the Arts
 

La tecnologia digital ha modificat profundament la forma en què ens relacionem amb l'art i la cultura. Internet ha posat al nostre abast oportunitats de participació i interacció que obren infinites possibilitats per a la creativitat i la participació, alhora que han pertorbat els models de negoci existents a les indústries culturals i creatives, creant nous reptes en espais desconeguts per a una gran part del sector.

Marie Fol | European Dancehouse Network
 

L’esclat de la pandèmia ha convidat el sector de la dansa a explorar noves dinàmiques d’investigació, creació, producció i distribució en l’àmbit digital. Projeccions en línia d’espectacles, actuacions en streaming o habilitació de nous espais d’interacció amb els públics que han fet paleses la manca de recursos tècnics i humans,

Jordi Baltà | EU National Institutes for Culture - EUNIC
 

Que els programes artístics i culturals són una arma per donar veu a les comunitats marginades i per contribuir al desenvolupament inclusiu i a la cohesió social potser no és cap notícia. Aquestes bases, però, són un bon punt de partida per reflexionar des de la cultura al voltant de les nocions contemporànies de "pau", cada vegada més connectades amb el desenvolupament i la justícia social.

Fundação Calouste Gulbenkian
 

Les crisis socials evidencien la necessitat que l’art posi les persones al centre del relat i la pràctica artística degut, en part, a la seva capacitat per connectar l’individu amb la comunitat i en tant que poderosa eina emancipadora i d’inclusió social.

"A restless art: how participation won and why it matters" tracta sobre art comunitari i participatiu, sobre com són aquestes pràctiques, com es conceptualitzen, per quines raons es duen a terme i quins resultats es poden esperar.

Museum Booster
 

El tancament de les institucions culturals arran de la Covid-19 han dut als museus, més enllà de les greus pèrdues d’ingressos o la inseguretat laborals dels seus professionals, a repensar les formes de relacionar-se amb els públics. Les plataformes digitals han tingut un paper rellevant en aquest canvi de dinàmiques a través de l’impuls de les activitats a les xarxes socials, retransmissions en directe, exposicions en línia o podcasts, per anomenar-ne algunes de les iniciatives.