Informe

Presentació o anàlisi d’un document d’estudi.

Manifesta 15: cultura, mediació i governança metropolitana


  

Una biennal com a laboratori de descentralització i cooperació institucional
  

La quinzena edició de la Biennal Nòmada Europea, Manifesta 15 Barcelona Metropolitana, no només va desplegar un ambiciós programa artístic entre setembre i novembre de 2024. Va ser, sobretot, un experiment institucional a escala metropolitana. Un espai on la cultura va funcionar com a camp de proves per repensar formes de governança col·laborativa i estratègies de descentralització cultural. El recent informe final ofereix una mirada detallada i crítica sobre què va representar aquesta edició inèdita per la seva escala i enfocament descentralitzat.

1

La despesa cultural local es manté alta... però es modera


Una mirada a la despesa cultural local del 2023: continuïtat, diferències entre municipis i reptes de sostenibilitat
 

Un any més, els governs locals han estat la principal font de finançament públic de la cultura a Catalunya. El 2023, la despesa cultural liquidada per ajuntaments, consells comarcals i diputacions va arribar als 831,7 milions d’euros, una xifra molt similar a la de 2022. Després d’uns anys de forta pujada, el creixement s’atura, però es manté el nivell.

Quan els museus es van digitalitzar per força (i el que va quedar després)


Aquest 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, posem el focus en el vincle entre educació, digitalització i sostenibilitat cultural. Què vam aprendre durant la pandèmia? I què n’ha quedat?
  

Durant els mesos més durs del confinament, molts museus catalans van reaccionar amb rapidesa i van obrir finestres digitals per mantenir viu el contacte amb les escoles i les famílies. Xarxes socials, reptes en línia, vídeos formatius, materials pedagògics en PDF...

Què pensa Europa sobre la cultura?


Dades i reflexions a partir de l’Eurobaròmetre 562, amb focus en el cas espanyol
  

Fa pocs dies, la Comissió Europea ha publicat l’Eurobaròmetre especial 562, un estudi sobre les actituds dels ciutadans envers la cultura (European Commission, 2025a). La gràcia d’aquest tipus de documents és que no només aporten dades, sinó que ens donen pistes sobre com percep la ciutadania el paper de la cultura en el seu dia a dia, quins canals utilitza per accedir-hi i quins obstacles encara condicionen la participació. I sí, tenim també els resultats desglossats per Estats.

El Pla d’Acció Cultural d’Alella, aprovat al ple municipal


Alella aprova el seu Pla d’Acció Cultural amb horitzó 2030. Amb la col·laboració del CERC i el suport del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona, Alella defineix una estratègia cultural pròpia per als propers anys. El PAC s’ha construït amb una àmplia implicació tècnica i ciutadana i proposa línies d’acció clares per enfortir la cohesió, la xarxa d’equipaments i la participació cultural al municipi.
 

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) va finalitzar el Pla d’Acció Cultural d’Alella (PAC) – que ara ha estat aprovat en el ple municipal del mes d’abril - amb els objectius principals d’analitzar les dinàmiques culturals d’Alella i definir les línies estratègiques per guiar les polítiques municipals en relació a la cultura.

Cultura amb sentit: drets, cura i sostenibilitat en el pensament de Jordi Baltà


 
Com podem enfortir el reconeixement de la cultura com a política pública clau per a la sostenibilitat i la cura? En dos estudis recents, Jordi Baltà Portolés articula una mirada sòlida i complementària sobre el potencial transformador de la cultura. Una aportació valuosa per als municipis que treballen per polítiques culturals amb sentit i ambició.


 

Tercer Llocs a Europa: laboratoris ciutadans per a la cultura i la innovació


Explorem a través de dos informes el paper dels tercer llocs en la transformació social i cultural a Europa. Els documents recullen experiències destacades, com el cas de Cowact rural a Catalunya, i reflexionen sobre els reptes i les oportunitats d'aquests models a escala municipal.
  

En els darrers anys, el concepte de tercer llocs s’ha convertit en un motor de transformació social, cultural i econòmica a Europa. Al març de 2025, l’Agència Nacional de la Cohesió Territorial de França va publicar dos informes que exploren el paper d’aquestes iniciatives en diferents països europeus.

Quan el català fa prestatge: un 2023 de bons auguris a les biblioteques


 
El català ha superat per primer cop el castellà en préstecs a les biblioteques públiques catalanes, i el llibre infantil i juvenil n’ha estat el gran aliat. A la demarcació de Barcelona encara queda camí, però les dades apunten tendència. Què hi podem fer des del món local? Ho analitzem a la notícia!
 
  

El 2023 ha deixat una petita gran notícia per a les biblioteques públiques del país: per primer cop, el català ha superat el castellà en nombre de préstecs. El canvi és lleuger —un 38,2 % dels documents prestats van ser en català, davant d’un 38,1 % en castellà—, però significatiu. Trenca una tendència històrica i confirma el que molts equips bibliotecaris intuïen: el català, especialment el que es publica per a infants i joves, està guanyant presència i interès entre els lectors.

L’informe sobre l’activitat escènica escolar a Catalunya destaca la seva importància i proposa millores


L’informe posa de manifest que l’activitat per a escolars és rellevant però secundària dins el sector de les arts escèniques. També que hi ha companyies molt consolidades amb més de trenta anys de trajectòria
  

En el marc de la 36a edició de Mostra d’Igualada, la presidenta del CoNCA en funcions i vicepresidenta, Margarida Troguet, juntament amb Joan Alfred Mengual, president de la l’Associació professional de Teatre per  a Tots els Públics (TTP), i Edgar Garcia, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), van presentar  l’informe "L’activitat escènica per a escolars a Catalunya"

Repensar l’acció cultural municipal: inversió i educació per a un futur sostenible


 
La cultura és una aliada clau per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), però no qualsevol tipus d’inversió cultural hi contribueix. Aquest estudi revela que destinar recursos a esdeveniments efímers té poc impacte, mentre que l’educació és el veritable motor del canvi.
 
 

1