Informe

Presentació o anàlisi d’un document d’estudi.

El mecenatge de competències, un impuls per al mecenatge cultural


KSNET | Ministerio de Cultura y Deporte – Cultura y Mecenazgo
 

Donacions materialitzades en forma de prestació de serveis i de temps de treball i capacitats tècniques dels empleats de les empreses fan la seva aparició en el debat sobre una eventual futura llei de mecenatge que vagi més enllà de les tradicionals contrapartides monetàries. Aquesta és la fórmula que presenta l’estudi “El mecenazgo de competencias”, elaborat per KSNET per al Ministeri de Cultura.

El sectors culturals i creatius a Europa, un mercat en creixement

  
  

El procés de digitalització, la innovació tecnològica, una creixent consciència ambiental o el treball col·laboratiu són algunes de les tendències clau que estaven perfilant uns sectors culturals i creatius (SCC) en creixement a Europa abans de la pandèmia, i que sembla que aquesta no ha fet més que accentuar.

Es posa en marxa un pla d’impuls de la dansa d’arrel tradicional


L'objecte d'aquesta iniciativa és afavorir que els creadors emergents treballin amb la dansa d'arrel i estimular als nous professionals de la dansa a treballar amb la dansa d'arrel tradicional.

El passat dia 29 d'abril, coincidint amb el Dia Internacional de la Dansa, es va fer la presentació del Pla d’impuls de la dansa d’arrel tradicional.

L'impacte desigual de la pandèmia sobre el sistema cultural


  
La COVID-19 va afectar tota la societat, però no tots els sectors culturals van viure la crisi de la mateixa manera. L'informe del CoNCA sobre l'impacte econòmic de la pandèmia durant l'any 2020 ofereix una primera aproximació quantitativa a unes pèrdues que van posar en evidència la fragilitat estructural de bona part de l'ecosistema cultural català. Llegit avui, el document també permet entendre millor les transformacions que la pandèmia va accelerar, especialment en l'àmbit digital.
  

Barcelona impulsa el pla ‘Fem Cultura’ per garantir els drets culturals de la ciutadania


  
Des d’un punt de vista editorial, es tracta d’una entrada útil com a marcador de canvi de paradigma en les polítiques culturals locals. No aporta una anàlisi crítica desenvolupada ni eines operatives, però fixa un relat que posteriorment ha estat assumit o adaptat per altres municipis. En aquest sentit, manté interès com a document de context, tot i que deixa oberta una pregunta clau que convindria abordar: què implica realment governar la cultura des dels drets quan es passa del discurs a la pràctica administrativa. (n. de l'e., 2026)
  
 

Fins el 2023 el govern municipal de Barcelona implementarà 9 mesures de govern i 100 accions per assegurar l’accés a la cultura, la  participació i el dret a contribuir a la vida cultural de la ciutat.
 

De la recuperació a la transició: repensar el futur dels sectors culturals i creatius


  
Com hem anat revisant a un gran ventall d’estudis d’autoria diversa, els sectors culturals i creatius (SCC) han estat un dels àmbits més afectats per la pandèmia. Amb unes mesures per contenir l’expansió del virus que han afectat directament a tota mena d’espais culturals, la crisi ha posat de manifest, una vegada més, la situació de vulnerabilitat que ja patien les treballadores i treballadors de la cultura abans de l’arribada de la pandèmia.
  

La cultura de sales de música i la seva repercussió en el jovent


Fundación Alternativas | E. Rosillo
 

La crisi sanitària ha fet desaparèixer no pocs espais de música en directe, incapaços de fer front a la incertesa d’un escenari inesperat i a unes mesures per detenir l’expansió del virus que han dificultat el manteniment de l’activitat. Això ve a afegir-se a una dinàmica, durant la darrera dècada, caracteritzada per una reducció generalitzada del nombre de sales de concerts, sobretot aquelles amb un aforament petit o mitjà, en part deguda a un canvi de prioritats entre el jovent.

La internacionalització a les fires d’arts escèniques


 COFAE | I. Fernández, P. Llacuna
 

La internacionalització seria una assignatura pendent en les fires d’arts escèniques segons un informe que acaba de publicar COFAE, la coordinadora de fèries d’arts escèniques de l’Estat espanyol, del qual es desprèn que en molts dels casos analitzats no es disposa d’un pla d’objectius definit a mitjà i llarg termini, ni es compta amb una dotació de recursos que permetin la seva estabilitat en el temps. FiraTàrrega, la Fira Mediterrània de Manresa, la Fira de Teatre de Titelles de Lleida, el Trapezi de Reus i la Mostra d’Igualada formen part d’aquesta associació.

La cultura com a motor de la reconstrucció europea


  
L'estudi encarregat per l’Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors (GESAC) a la consultora EY, focalitzat en l’impacte econòmic, recull com les indústries culturals i creatives (ICC) comptaven amb un gran dinamisme abans de la COVID-19 i demostra que les conseqüències de la pandèmia han sigut especialment inclements amb el sector, instant les autoritats europees a comptar amb la cultura com aliada per a la reactivació econòmica del continent.

La cultura, fonamental durant la pandèmia


L’Institut de Cultura de Barcelona ha volgut cercar, a través de l’Omnibus trimestral impulsat per Gesop, indicadors que perfilin quin ha estat el valor de la cultura per a la població de Barcelona i l’Àrea Metropolitana en temps de pandèmia.
 

Una enquesta feta a 800 persones revela la importància de la cultura per afrontar la pandèmia. Segons els resultats obtinguts, un 43% de la població percep la cultura com a quelcom "molt important" a la seva vida, sent els joves, les dones, els estudiants i els nascuts a la resta del món, els que més la valoren.