Informe

Més de 240 activitats relacionades amb la dansa, amb un total de 90 espectacles, han tingut lloc aquest març a 10 ciutats de l’Àrea Metropolitanas.
 

Pel que fa als espectacles de sala, aquests han acollit un total de 10.000 assistents respecte de les 11.700 butaques posades a la venda. Comparat amb l’última edició que es va poder celebrar sense restriccions, enguany se supera l’ocupació amb un 85% d’assistència, respecte el 77% del 2019.
 

  
Si la primera part del projecte situava la cultura en el terreny del bé comú i la cocreació, aquest segon text mostra com aquest discurs intenta prendre forma en pràctiques concretes. Mapatges, programes i xarxes dibuixen un ecosistema d’iniciatives que busquen intervenir en la ciutat des de la cultura. Rellegir aquests materials avui no és tant una qüestió de replicar models com d’entendre com es construeix una política cultural a partir de casos, connexions i aprenentatges compartits. És aquí on es fa visible una tensió persistent: entre la capacitat de generar experiències valuoses i la dificultat de convertir-les en estructures estables. (n. de l'e., 2026)
  

La traducció del discurs en dispositius, programes i pràctiques. El valor no és tant cada cas concret com el conjunt que dibuixen.
  

  
La Xarxa d'Organitzacions de Museus Europeus (NEMO) (en anglès, Network of European Museum Organisations) ha publicat recentment dos document d’especial interès pels treballadors del sector, les persones encarregades de les polítiques museístiques i els responsables polítics en matèria de museus.

Follow-up report on the continued impact of Covid-19 on the museum sector es va publicar el gener de 2021 i és la continuació d’un primer informe realitzat el maig de 2020.

Durant anys, molts projectes culturals han estat pensats com a dispositius que s’implanten en un territori. Cultural Creative Spaces & Cities proposa un gir: entendre els espais culturals com a actors que participen en la definició mateixa de les polítiques urbanes. El projecte articula aquesta idea a través de processos de cocreació entre administracions i ecosistemes culturals, situant la cultura en el terreny del bé comú. Rellegir-lo avui permet veure fins a quin punt aquest desplaçament, de la gestió a la governança compartida,  s’ha incorporat realment a les polítiques culturals locals o continua sent, en bona part, una aspiració. (n. de l'e., 2026)
  

Els espais culturals no són només infraestructures, sinó agents actius en la definició de polítiques públiques.
  

Van perdre dos terços dels seus visitants presencials durant el 2020, però s’han expandit en usuaris virtuals.
 

Els museus de Sitges aguanten la covid i multipliquen els usuaris virtuals. Els Museus de Sitges van perdre dos terços dels seus visitants presencials durant el 2020, però s’han expandit en usuaris virtuals. Durant l’any 2020, els Museus de Sitges van restar tancats entre el 14 de març i el 8 de juny. Mentre, van desplegar els seus serveis i activitats a través d’Internet per tal de fer arribar la cultura a cada casa, com una taula de salvació per a l’angoixa de la pandèmia.
 

  
The Missing Pillar: Culture’s Contribution to the UN Sustainable Development Goals (British Council, 2020) parteix d’una idea central: la cultura continua absent dels tres grans pilars reconeguts del desenvolupament sostenible -econòmic, social i ambiental- malgrat que contribueix de manera decisiva a assolir molts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per aquest motiu, l’informe defensa que la cultura hauria de ser reconeguda com el “quart pilar” del desenvolupament sostenible.

De gener a setembre de 2020 els museus i equipaments patrimonials del país van perdre el 76,6% de visitants respecte els mateixos mesos de 2019. Concretament, els que s’han vist més perjudicats per les restriccions i limitacions de moviment a escala mundial han estat els que rebien un públic majoritàriament estranger. No obstant això, alguns equipaments han aconseguit augmentar el seu nombre de visitants el mes d’agost de 2020 en comparació amb el mateix mes de 2019.

L’Observatori Basc de la Cultura va presentar el proppassat desembre de 2020 un informe sobre la participació cultural al País Basc. A banda de tenir en compte les causes de la participació, com s’ha fet habitualment en treballs d’aquest tipus, l’Observatori construeix un enfocament propi que també es focalitza en els impactes de la cultura en termes de satisfacció amb la vida, cohesió social i tolerància social.