Informe

  
Un informe impulsat per l’Institut de Cultura de Barcelona situa les arts comunitàries com a camp emergent de política cultural. La qüestió és què implica aquest reconeixement en termes de governança i pràctica.
  

El Pla estratègic dels centres cívics de Vic no parteix d’un buit. Parteix d’una realitat acumulada: una xarxa d’equipaments que s’ha construït de manera progressiva, sovint a partir d’espais preexistents i dinàmiques veïnals, i que arriba a un punt en què cal redefinir el seu paper dins la política cultural de la ciutat . El document no és tant una proposta d’expansió com un exercici d’ordenació.
  

Convocatòries i programes de residència anul·lats, viatges i estades impossibles de dur a terme. La pandèmia de la COVID-19 ha afectat, sens dubte, els sectors creatius i culturals d’arreu del món, i les residències artístiques, com és lògic, no en són una excepció. 

Les restriccions de viatges, els sotrac financer a les organitzacions artístiques i les mesures restrictives de salut pública, han amenaçat l’estat d’aquest important camp de cultiu artístic i creatiu. De fet, les residències artístiques tindran un paper importantíssim però complicat, un cop superada la pandèmia, en la recuperació dels intercanvis nacional i internacional.

L'era digital ha transformat la cadena de valor cultural, segons l’informe "El apoyo a la cultura en la era digital".

Ho hem pogut comprovar diàriament. La resposta a la crisi actual ha creat i aprofitat un munt de noves oportunitats digitals. S’han obert molts camins que si bé eren existents, de vegades eren poc explorats.

Aquest informe demostra que les oportunitats de l'era digital també comporten reptes: des de la superació de les desigualtats d'accés a la infraestructura digital o les barreres de la propietat intel·lectual, a les mancances que hi ha també pel que fa a la diversitat d’expressions culturals o el coneixement del mateix públic digital. L’informe us pot ser útil per entendre els efectes de l'era digital en el sector i desenvolupar estratègies i polítiques i ben mesurades que tinguin en compte l'ecosistema cultural amb una visió global, garantint al mateix temps que sigui sostenible, divers, equitatiu i accessible.

Comitè Europeu de les Regions (CdR)
 

Una “generació perduda” per la COVID-19? Riscos identificats en el nou Baròmetre Regional i Local de la UE
 

La primera edició del Baròmetre Anual Regional i Local de la Unió Europea se centra en l’impacte de la pandèmia sobre els ens subestatals i identifica els principals riscs als que aquests últims hauran de fer front en els propers temps.

  
Una contribució de la política cultural per a l’avaluació de l’art a l’espai públic.
  

Cinc cèntims, Clinc. Vint cèntims. Clinc. Les petites monedes que entren per l’escletxa oberta damunt el llom, s’acumulen dins del porquet. Qui no ha tingut mai la guardiola del porquet? Sí, aquella que fins que s’ompli no podrem trencar per descobrir tot el que hem pogut arribar a estalviar. Pig és una instal·lació d’art en forma d’aquest tipus de guardiola però gegant i transparent.

Quan una emissora pública programa música, no només està oferint contingut cultural. Està activant una cadena econòmica que arriba a artistes, segells i públics. La pregunta és fins a quin punt les polítiques culturals reconeixen aquest paper.
  

L’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya presenta l’informe «Enquesta de participació cultural a Catalunya 2019. Museus i altres centres expositiu», samb els resultats relatius a les pràctiques culturals dels catalans en museus i altres centres expositius. L’informe ha utilitzat les dades de l’«Enquesta de Participació Cultural Catalunya 2019» (EPCC–2019), elaborada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.