Articles i anàlisi

  
  
Ja fa temps que l’educació es reconeix com una de les funcions més significatives dels museus i els espais patrimonials, si bé és cert que la nova proposta de definició de museu de l’ICOM (encara subjecta a revisió) omet el terme i no en fa referència de forma explícita. A Catalunya, quan pensem en la feina dels educadors o mediadors de museus, el nostre imaginari es remet a la programació per escoles (i a molt estirar, per famílies). Tanmateix, el concepte s’ha anat expandint a poc a poc, contemplant noves propostes i públics.

Un element especialment rellevant és la importància atribuïda al seguiment i a l’avaluació. El pla incorpora eines específiques, com sistemes d’indicadors i mecanismes de revisió periòdica, que permeten ajustar les accions i mantenir-ne la coherència en el temps. També destaca l’estratègia de comunicació, pensada per implicar tant els agents com la ciutadania i fer del procés un exercici realment participatiu.

El valor del document no rau tant en les accions definides com en el mètode que proposa. A Centelles, la política cultural no s’implementa només programant o executant. Es construeix articulant espais, prioritzant decisions i assumint que la transversalitat no és un discurs, sinó una pràctica que requereix temps, estructura i governança.  (n. de l'e., 2026)
  

Entrevista a Anna Chávez (regidora de Cultura) i Víctor López (regidor d’Educació) de l’Ajuntament de Centelles amb motiu de la finalització del treball "Implementació del Pla estratègic d'Educació + Cultura de Centelles”".

  
La pandèmia va accelerar la digitalització de la cultura, però també va obligar a mirar de nou els espais físics. Places, carrers, biblioteques, centres cívics, museus, parcs i equipaments culturals van deixar de ser elements de fons de la vida quotidiana per convertir-se en objectes de debat públic. La interrupció de les activitats presencials va fer visible fins a quin punt aquests espais no són només contenidors d'activitats, sinó infraestructures essencials de relació, participació i ciutadania.

  
La pandèmia va accelerar processos que ja estaven en marxa. En pocs mesos, equipaments culturals, administracions i organitzacions van traslladar una part significativa de la seva activitat a l'entorn digital. La urgència de mantenir el contacte amb els públics i sostenir una mínima continuïtat de la vida cultural va convertir la digitalització en una prioritat immediata. Tanmateix, un cop superada la fase d'emergència, la pregunta rellevant no és fins a quin punt la cultura s'ha digitalitzat, sinó quin tipus d'ecosistema cultural està emergint d'aquest procés.  

L’actualitat diligent ens procura a diari notícies d’impacte. És probable que en el tercer trimestre de 2021, l’erupció del Cumbre Vieja se n’emporti la palma. Si durant el confinament assistíem bocabadats a l’espectacle de la natura recuperant el seu espai (dofins al port, cabres i porcs senglars per places i carrers…), ara, sense sortir del nostre astorament, ens meravellem i horroritzem al mateix temps veient com una petita illa es converteix en la imatge de l’infern.