Articles i anàlisi

Aprendre a conviure en un planeta ferit


  
Hi ha converses que no només intenten explicar el món, sinó modificar la manera com ens hi situem. La conversa amb Maria PTQK publicada a Compàs d’amalgama el 2021 se situa exactament aquí: en el lloc on art, ciència, tecnologia, ecologia i pensament deixen de funcionar com àmbits separats i passen a formar part d’una mateixa pregunta sobre les formes de vida contemporànies.
  

La festa interrompuda


  
La pandèmia de la Covid-19 va afectar de manera directa un dels mecanismes socials més estables de la cultura popular catalana: la repetició ritual de les festes. L’article de Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas analitza aquest tall sobtat no només com una interrupció sanitària, sinó com un moment de tensió política, social i cultural que va obligar comunitats, administracions i entitats a redefinir què vol dir “mantenir viva” una festa.
  

Equipaments culturals en mutació: del contenidor al laboratori


  
L’article d’Àngel Mestres parteix d’una constatació que desplaça una manera clàssica d’entendre la política cultural local: els equipaments culturals han estat històricament concebuts com a infraestructures estables —museus, teatres, centres culturals— que estructuren l’oferta i garanteixen la presència institucional de la cultura en el territori. Aquesta lògica, basada en la dotació i la cobertura, es veu avui tensionada per un context en què les pràctiques culturals, els agents i les formes de producció ja no responen a esquemes tancats ni previsibles.
  

Les biblioteques, actors clau en la consecució dels ODS



 

Agents garants d’accés lliure a la cultura i espais comunitaris de trobada, les biblioteques fan una aportació inestimable al desenvolupament de la societat i esdevenen espais de refugi que fomenten l’equitat, la cohesió social i el benestar.

Mirar la diversitat des de la intersecció


  
L’article planteja la incorporació de la perspectiva interseccional en la gestió dels equipaments culturals de proximitat com un desplaçament necessari en la manera d’entendre la desigualtat i la participació cultural. El punt de partida és la constatació que els models habituals de tractament de la diversitat resulten insuficients perquè tendeixen a fragmentar la realitat en categories aïllades. La interseccionalitat introdueix una mirada més complexa, basada en la idea que els eixos de discriminació no operen de manera independent sinó interrelacionada, generant experiències específiques que no poden ser reduïdes a una sola variable.
  

La mediació no és un pont. És el lloc on passa la cultura


  
La mediació cultural acostuma a entendre's com un mecanisme que connecta obres, institucions i públics. Oriol Fontdevila proposa una lectura molt diferent. En aquest text breu però dens, la mediació deixa de ser una funció auxiliar per convertir-se en la condició mateixa que fa possible l'art, la cultura i la producció de significat.

El Govern aprova la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de drets culturals


El text garantirà la lliure participació, creació i accés de tota la ciutadania a la vida cultural i reforçarà la protecció dels drets dels treballadors del sector. Properament, l’Avantprojecte de llei s’obrirà a la participació de la ciutadania perquè hi faci les seves aportacions.
 

El medi ambient i la seva inclusió en l’agenda de les polítiques culturals


Tot obrint camí en les relacions entre el medi ambient i la cultura
 

El curs ‘El medi ambient i la seva inclusió en l’agenda de les polítiques culturals’, celebrat els dies 10, 12, 16 i 18 de maig del 2022, va ser una oportunitat per posar de manifest la necessitat de treballar de manera conjunta entre els àmbits de la cultura i el medi ambient, en un moment en què l’emergència climàtica demana accions sostingudes i enèrgiques en tots els àmbits. El curs tenia com a objectiu descriure els vincles entre la cultura, el medi ambient i l'emergència climàtica, amb la concreció en pràctiques, projectes i polítiques a escala local.

L'escriptura a escena


Carme Homs | Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu ;  Olga Vinyals | tècnica de Cultura de l'Ajuntament de Cardedeu
 

Les bones idees necessiten temps, paciència i una bona coordinació per fer-se realitat. Enguany a Cardedeu hem donat forma a una idea que va néixer l’any 2020: la posada en escena dels textos de microteatre guanyadors en la convocatòria de Sant Jordi 2021.
 

Quin paper exerceixen les botigues dels museus?


Agència Catalana del Patrimoni Cultural
 

Quin paper exerceixen les botigues dels museus? Més enllà de la seva mera funció com a punts de venda de productes i generadors d’ingressos, les botigues poden esdevenir un complement important a l’experiència dels visitants. Factors com la titularitat de l’equipament, el seu nivell d’ingressos, el volum de visitants o els esforços de personal dibuixen un panorama concret.