Article

  
Una lectura incisiva sobre com la cultura ha passat de ser motor d’emancipació a engranatge seductor dins les lògiques del consum global.
  

El sociòleg Zygmunt Bauman examina a La cultura en el mundo de la modernidad líquida l’evolució històrica del concepte de cultura i el seu paper en societats travessades per globalització, migracions i interdependència.

  
Els dos textos analitzats comparteixen un mateix desplaçament de fons: la cultura deixa de ser pensada com un sector específic per esdevenir una peça dins les noves formes de governar la ciutat. Aquesta ampliació aparent obre oportunitats, però també introdueix amb força els límits estructurals de les polítiques culturals en l’escala urbana.
  

  
Un estudi que connecta participació cultural i benestar, i obre preguntes sobre el valor públic dels museus

Els museus fa temps que han deixat de definir-se només per la conservació i l’exhibició. El debat actual els situa també en relació amb el benestar de les persones.

Publicat originalment en un altre espai i recuperat a Interacció, aquest article qüestiona la idea que la resposta a la crisi cultural passi simplement per fer programació més barata. El text assenyala que l’adaptació al “low cost” no és neutra, sinó que sovint implica precarització del treball cultural i reproducció de la lògica de retallades. En aquest sentit, alerta que convertir la cultura en una mena de “factory outlet” intensifica l’explotació i desplaça altres formes de valor, com el capital simbòlic  Interacció el recupera perquè aquesta lògica no ha desaparegut: continua operant sota discursos d’eficiència, innovació o accessibilitat que sovint eviten discutir les condicions materials de producció cultural. (n. de l'e., 2026)

  
Les galeries d’art s’han entès tradicionalment com espais de presentació i circulació d’obra. Tanmateix, en els darrers anys s’ha anat consolidant una altra mirada que les situa com a dispositius culturals amb capacitat educativa, comunitària i fins i tot política.
  

  
L’article de Santi Martínez Illa i Roser Mendoza Hernández proposa una lectura àmplia de les cartografies culturals en un moment en què les tecnologies digitals transformen profundament la manera de produir, representar i utilitzar la informació cultural. El punt de partida és clar: la cartografia cultural neix vinculada a la necessitat de sistematitzar el coneixement sobre els recursos culturals d’un territori, especialment a partir dels anys noranta, amb l’elaboració d’atles i mapes que funcionaven com a “fotografies fixes” d’una realitat complexa i canviant.
  

  
Aquest article parteix d’una constatació que estructura tot el debat contemporani sobre polítiques culturals: la cultura ha estat progressivament carregada d’expectatives que van molt més enllà del seu camp específic. Se li atribueix la capacitat de generar cohesió social, impulsar el desenvolupament econòmic, reforçar la governança o transformar l’espai urbà. En aquest context, la política cultural tendeix a redefinir-se com una política urbana, integrada en estratègies més àmplies de desenvolupament local.
  

  
L’article de Roberto Fratini proposa una lectura complexa de l’evolució de la dansa catalana entre finals del segle XX i la primera dècada del segle XXI, situant el focus en una tensió estructural entre institucionalització i pràctica artística. El text parteix d’un moment d’expansió i reconeixement, el dels anys noranta, en què la dansa contemporània catalana es consolida com a camp visible i legitimada per les institucions, per mostrar com aquest mateix procés conté els elements que acabaran configurant la seva crisi posterior.
  

Quan la tradició es deixa reinterpretar: cançons de bressol revisades des de l’escena pop-rock per connectar la cultura popular amb la mainada i les famílies d’avui.
  

La cultura popular i tradicional és un llegat viu que s’inventa i es reinventa a cada generació. Les seves formes, significats i usos es transformen a mesura que dones i homes s’hi vinculen, la practiquen i la fan seva, construint nous relats a partir d’expressions que mai no són estàtiques. En aquest ecosistema dinàmic hi conviuen iniciatives molt diverses, pensades per a tots els públics i per a totes les edats.