Article

  
L’article proposa una lectura sociològica de la relació entre creativitat i digitalització en el camp cultural, allunyada tant de l’optimisme tecnològic com del rebuig frontal. Parteix d’una constatació de fons: la transició al paradigma digital no és només un canvi tècnic, sinó un procés que reconfigura les condicions materials, institucionals i simbòliques de la cultura, afectant la seva autonomia i els seus mecanismes de producció i valoració.
  

  
El text analitza l’expansió del crowdfunding en l’àmbit cultural en el marc de la transformació digital i del debilitament de les formes tradicionals de finançament. El fenomen, que en pocs anys ha passat de ser marginal a consolidar-se com una via reconeguda de suport a projectes, s’inscriu en un canvi més ampli: la irrupció d’internet com a infraestructura que permet noves formes de producció, intercanvi i organització social.
  

Per als surrealistes de les avantguardes històriques el surrealisme era una forma de vida, una manera de situar-se en el món: una “supervivència” que tenia com a única finalitat la ruptura de la lògica i dels codis comunicatius. Calia una actitud vital molt determinada per entrar en estat de trànsit amb els objectes i els símbols, enamorar-se’n i transgredir-los per a desorientar l’espectador a través de l’absurd. La fascinació per les relacions objectuals incongruents ha conduït a un joc de paradoxes humorístiques.

  
Observem una idea de fons que continua plenament vigent. El debat sobre el museu social posa en evidència que l’obertura dels museus a la societat només serà creïble si va acompanyada de canvis reals en la governança, els equips i les condicions de treball.(n. de l'e., 2026)
  

El Fòrum dels Museus de Catalunya posa sobre la taula una tensió de fons: no n’hi ha prou amb voler museus més oberts i participatius si les estructures, els equips i la governança continuen sent fràgils
  

  
Les biblioteques públiques poden trobar un aliat en la ciència ciutadana per sembrar el coneixement científic i participat. OpenSystems
  

  
Article que construeix un cas concret com a argument: la intersecció no com a suma de sectors sinó com a projecte concebut des de l’origen en clau híbrida, i que posa en qüestió la lògica compartimentada de l’acció pública i la seva dificultat per generar dispositius integrals amb capacitat real d’incidència social. (n. de l'e., 2026)
  

  
La cultura digital no només transforma la producció i la difusió cultural. Desplaça una idea central del sistema cultural modern: l’autoria. El problema no és la seva desaparició, sinó la seva reconfiguració en un entorn on crear, copiar i redistribuir formen part del mateix gest.

  
Llegit des d’avui, el debat continua obert. La cultura local segueix sent el lloc on la cultura pren forma, però no sempre és el lloc on es decideix cap a on va. La qüestió és si aquesta distància es pot reduir o si forma part estructural del sistema cultural que hem construït. (n. de l'e., 2026)
  

La cultura local és sovint presentada com el nivell més proper, més democràtic i més viu del sistema cultural. El debat real no és aquest. La qüestió és fins a quin punt aquesta proximitat es tradueix en capacitat real de decisió i en una política cultural amb direcció pròpia.

  
Aquest article és molt més interessant avui que quan es va publicar. Llegit el 2026, gairebé sembla un text premonitori sobre una qüestió que ara és central: quan la cultura s’utilitza per singularitzar un territori, què s’està reforçant realment: vida local o economia de l’atracció? (n. de l'e., 2026)
  
  
Una reflexió que reivindica el turisme cultural com a experiència relacional i no només com a consum d’atractius, posant el focus en la connexió amb les comunitats i els llocs.
  

  
L’avaluació de la cultura continua atrapada en una tensió persistent: volem demostrar impactes, però sovint només sabem mesurar allò que és fàcil de quantificar. La proposta del CERC no resol del tot aquesta contradicció, però la desplaça. No es tracta tant de trobar una fórmula única com d’organitzar millor la mirada.