Article

  
Què passa quan la cultura no només ha d’activar vida local, sinó també sostenir una capitalitat territorial? El Pla d’Acció Cultural de Prats de Lluçanès situa la política cultural en aquest doble registre: com a servei municipal i com a peça clau en la construcció d’un espai comarcal amb identitat i capacitat d’articulació pròpia.  
  

 L’associacionisme cultural reflexiona sobre el temps que s’obre i posa en relleu els aprenentatges adquirits en el seu any més difícil.
 

“No es recuperarà tot en un dia, però ens en sortirem”. Les paraules de la Rosa Maria Provencio, presidenta de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS), resumeixen el sentir majoritari del món de les entitats culturals, que esperen passar pàgina d’aquest malson que ha estat el 2020.

Nefast, catastròfic o desastrós són alguns dels qualificatius que mereix l’any que acabem de deixar enrere en boca de les veus del teixit associatiu cultural català. Durament colpejat per una pandèmia que ha arrasat amb tot al seu pas, el sector de la cultura afronta amb resignació el daltabaix de proporcions devastadores que ha portat la Covid.

El Facebook d’Interacció, durant el mes de desembre, va traçar un mapa pel 2021 amb articles que d’alguna manera conjuguen alguns dels temes que han donat de si l’any 2020.

Art i cultura després de la Covid-19. El primer dels articles que vam compartir al desembre, ens pregunta quin ha de ser el paper de la cultura en un estat i una societat post-neoliberals i si el que li cal és més finançament. I és que s’ha acabat la festa. Bé, no del tot, és el títol d’un article de Vicenç Batalla, que parteix del tancament de festivals i sales de concerts per abordar el que anomena amputació pressupostària de la cultura, una despesa per habitant per sota la mitjana europea i el finançament i ajudes insuficients pels sectors. Esdevé d’alguna manera, un relat de l'any en blanc dels concerts per ballar amb algunes experiències a França i arreu d’Europa. 

  
L'aprovació de la Nova Agenda Urbana de les Nacions Unides i l'expansió del debat sobre el dret a la ciutat han situat els governs locals davant d'una pregunta nova: com garantir la igualtat en ciutats cada vegada més diverses. Aquesta monografia de CIDOB no es limita a reivindicar el dret a la ciutat com un nou marc normatiu.

Hem d’esperar el moment en què la vida quotidiana, tal com la coneixem, ja no sigui viable? Quines polítiques s’han emprès i quines accions es poden dur a terme des dels museus? Tot seguit us presentem dos articles de 'Museum Management and Curatorship', que mostren la capacitat d’incidir i d’actuar que tenen els museus davant la crisi climàtica.