Blogs

Enter a comma separated list of user names.

Què produeix un equipament quan no està produint activitats


  
  
Les activitats permeten programar, comunicar i avaluar què fan els equipaments culturals. La lectura comparada de quatre plans d’usos elaborats pel CERC mostra que aquesta unitat també ordena què esdevé visible, què queda subordinat i quines condicions d’ús podem reconèixer. L’article pregunta com les formes d’observació delimiten allò que arribem a comptar, atribuir i governar com a producció institucional.
  

Com sabem què està canviant?


  
Què passa amb allò que una política cultural vol transformar quan ha de convertir-se en objecte de seguiment? Tornar als diagnòstics, les actuacions i els sistemes de seguiment de tres plans culturals municipals permet seguir el recorregut que va de la pregunta inicial a les evidències amb què intentem reconèixer aquestes transformacions.
  
 

Sobre les idees que veuen la llum i les que no

Fa uns dies, durant un congrés, escoltava professionals del sector explicar projectes de mediació i educació cultural molt interessants. Projectes construïts a foc lent, desenvolupats amb comunitats, centres educatius, artistes o col·lectius; processos que havien necessitat temps per assajar, equivocar-se, reformular-se i trobar la seva manera de ser.

Mentre els escoltava, em vaig descobrir pensant diverses vegades "quina sort haver pogut fer això".

Què fa possible la vida cultural?


  
Un assaig sobre els diagnòstics de les polítiques culturals locals
  

Fa uns mesos, una primera lectura dels plans d’acció cultural municipals proposava una arquitectura de mirada per anar més enllà de les seves línies estratègiques i propostes d’actuació. Tornar ara sobre alguns d’aquests plans permet fer un pas més: observar què ens explica la seva diagnosi sobre la manera com mirem la realitat cultural local.

L’espai compartit sota guió



La recent jubilació de l'antropòleg Manuel Delgado convida a rellegir una trajectòria intel·lectual que ha marcat profundament els debats sobre ciutat, espai públic i vida urbana. Més que repassar una obra extensa i influent, potser val la pena recuperar una de les preguntes que la travessa: fins a quin punt l'espai públic és un espai compartit i fins a quin punt és també una forma d'organitzar, interpretar i governar la convivència?
  

Qui es queda els diners quan acaba el festival

L’estiu, per a moltes de nosaltres, és sinònim de festivals. Els caps de cartell es repeteixen setmana rere setmana: grups anunciats amb mesos d’antelació, abonaments que es venen abans que ningú sàpiga ben bé què hi té, una sensació constant que t’hi has de sumar abans que s’esgotin les entrades... És un ritual col·lectiu, sí, però també és un mercat que té les seves pròpies regles. I, com tot mercat, algú es queda els beneficis quan tot acaba.

La possibilitat d’una educació cultural crítica a través de les arts a l’escola pública a Catalunya

Gabriela Espinosa Hormazabal 

El concepte d'Educació Cultural Crítica sorgeix com una alternativa a la traducció literal d'Alfabetització o Literacitat Cultural Crítica que aborda el projecte europeu “EXPECT_Art: EXPloring and Educating Cultural Literacy Through Art” (Explorant i Educant l'Educació Cultural Crítica a través de l'Art), a sis territoris de la Unió Europea.

El que sabem i el que encara no podem fer


  
Un municipi impulsa un nou pla cultural. Durant el procés reapareixen qüestions conegudes: dificultats de cooperació, fragilitat dels equips tècnics, dependència de persones concretes, problemes de continuïtat, desigualtats territorials. El diagnòstic és sòlid. Les conclusions són compartides. I, tanmateix, una sensació persisteix. Moltes d'aquelles qüestions ja havien estat identificades en processos anteriors.

Un museu amb potes. Cultura popular, patrimoni viu i comunitat

Les entitats de cultura popular acostumen a aparèixer vinculades a la festa, la tradició, el calendari popular o el folklore. Quan ens hi acostem des de la gestió cultural, hi trobem moltes altres capes. Hi ha transmissió entre generacions, vincle amb el territori, vida associativa, treball voluntari, memòria compartida i construcció de comunitat.

Llegir la cultura des d’on es decideix


  
No tots els textos d’Interacció parlen del que passa. Alguns permeten entendre com es decideix què pot passar.
  

Hi ha una sèrie d'articles a Interacció que, llegits conjuntament, proposen una manera de llegir el propi portal que no treballa només sobre continguts, ni sobre programacions, ni tan sols sobre sectors culturals concrets. Treballen en un altre lloc. Fan visibles els mecanismes que ho fan possible.