Fa uns dies, durant un congrés, escoltava professionals del sector explicar projectes de mediació i educació cultural molt interessants. Projectes construïts a foc lent, desenvolupats amb comunitats, centres educatius, artistes o col·lectius; processos que havien necessitat temps per assajar, equivocar-se, reformular-se i trobar la seva manera de ser.
Mentre els escoltava, em vaig descobrir pensant diverses vegades "quina sort haver pogut fer això".
Qui es queda els diners quan acaba el festival
L’estiu, per a moltes de nosaltres, és sinònim de festivals. Els caps de cartell es repeteixen setmana rere setmana: grups anunciats amb mesos d’antelació, abonaments que es venen abans que ningú sàpiga ben bé què hi té, una sensació constant que t’hi has de sumar abans que s’esgotin les entrades... És un ritual col·lectiu, sí, però també és un mercat que té les seves pròpies regles. I, com tot mercat, algú es queda els beneficis quan tot acaba.