Hamburgueseries culturals

Les franquícies culturals s’estan propagant per tal de glorificar els valors inalterables per damunt dels més creatius i dinàmics. Aquesta és la tesi exposada pel crític Iván de la Nuez en un article publicat pel diari El País el 28 de novembre. De la Nuez carrega, a propòsit de la hipotètica vinguda de l’Hermitage a Barcelona, contra l’estandarització de l’oferta cultural, tot citant George Ritzer i la seva macdonalització de la societat. La societat de l’espectacle que definí Debord troba en aquestes manifestacions la seva expressió més pueril. Sobretot si pensem que l’objectiu principal de l’Hermitage de Barcelona no seria cobrir determinats buits de les col·leccions barcelonines sinó, principalment, servir d’esquer al públic dels creuers de luxe.

Iván de la Nuez titlla de “cultura estándar” aquests equipaments que són iguals arreu del món (pensem en el Guggenheim) i que afermen valors segurs enfront del risc. En paraules seves “ante la imposibilidad de crear valores contemporáneos, nos agarramos a aquellos que parecen inamovibles (con su sobredosis de cultura ‘clàsica’ y largas colas garantizadas)”. Un cop més, així doncs, hi ha el risc de caure en una cultura d’aparador que no parteixi de les necessitats dels ciutadans i que es mostri, a més, com un seguit d’objectes que han de ser contemplats de manera passiva i irrenunciable, com si es tractés de l’última pel·lícula de moda o d’un concert massiu. No és estrany, per tant, que De la Nuez ens recordi que l’Hermitage també s’ha volgut traslladar a Las Vegas. Tot quadra, llavors.