La cultura gironina, un mapa amb llums i ombres

Girona és sinònim de cultura. La ciutat dels quatre rius [2] s’ha projectat en el panorama català i internacional com una gran capital cultural gràcies a la consolidació de certàmens com ara el Temporada Alta [3] (l’aparador d’arts escèniques nacionals i internacionals), el Festival Strenes [4] (la cita de presentació en directe de les novetats discogràfiques dels artistes catalans) o el Temps de Flors [5] (l’exuberant exposició de flors, monuments, patis i jardins). A fi de fer una ‘radiografia objectiva’ de la vida cultural de Girona, l’ajuntament ha impulsat l’elaboració d’un Mapa cultural.

Certament, el model gironí es podria considerar un èxit. L’informe, obra de la consultora Bissap [6], destaca la bona valoració que els veïns i veïnes fan de les polítiques culturals del consistori. Així, un 77% dels enquestats les considera excel·lents. El perfil de ciutadà que participa en l’oferta cultural és una dona d’entre 38 i 50 anys que viu a Girona.

Carrer de Girona durant el Temps de Flors. Imatge: Ajuntament de Girona, CRDI

Ara bé, el mapa també cartografia algunes zones d’ombra. A l’entrada [7] del 3 de maig ens preguntàvem per a què serveix la ciència. En el cas de la cultura, podem fer-nos una pregunta semblant: la cultura, per a qui? I és que el Mapa posa de manifest que l’oferta cultural deixa de banda els joves (a excepció dels concerts de música moderna, molt presents a la Fires de Sant Narcís [8]), els barris perifèrics (més d’un 50% de les 6.126 activitats registrades van desenvolupar-se en el centre històric) i les persones amb diversitat funcional, sensorial o intel·lectual. A més, subratlla la manca de propostes al voltant de l’art contemporani. Podem anar més enllà: en aquesta oferta, on és la població immigrant, el col·lectiu LGTBI o la gent en situació vulnerable? Cal que ens plantegem per què alguns públics queden exclosos habitualment de les propostes culturals. I és l’accés a la cultura també forma part dels drets humans [9]. Al mateix temps, tal com remarca l’estudi, és necessari impulsar la creació i la producció locals a fi que l’oferta reflecteixi el talent gironí. Val a dir que alguna actuació de l’ajuntament va en aquesta direcció, com ara la reforma del cinema Modern [10], que esdevindrà l’epicentre de les indústries creatives i culturals. D’altra banda, el gran nombre d’operadors culturals demana que es coordinin les programacions per tal d’evitar que se solapin activitats. La demanda no és nova: l’avaluació estratègica del Teatre Nacional de Catalunya (en parlàvem a el 27 d’abril a ‘Ser o no ser un teatre nacional [11]’) demanava actuar de la mateixa manera en la xarxa nacional de centres d’arts escèniques.

En definitiva, aquest mapa ha de permetre orientar els camins de la cultura gironina. Celebrem la iniciativa i esperem que l’informe no quedi en paper mullat i que porti la cultura a tot arreu i a tothom.

PDF:   Resum executiu [12]

HTML: Resum executiu [13]

Per a més informació podeu consultar:

Article de Jordi Camps a El Punt Avui [14]

Article a Bonart [15]

Inicieu sessió [16] o registreu-vos [17] per enviar comentaris