L’educació en la intersecció de la tecnologia, la cultura i la creativitat (I)

Transformant pràctiques informals d’educació artística amb la tecnologia

La revolució tecnològica dels nostres temps és imparable, és un fet. Dia rere dia introduïm algun canvi en les nostres vides relacionat amb els usos de les TIC, en les esferes personal, professional i social. I en la cultura i l’educació, la tecnologia sens dubte és un dels vectors més poderosos de transformació. Però, són tots els canvis innovadors? José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor afirmen a “Ideas para aprender a aprender. Manual de innovación educativa y tecnología [2]” que innovar significa aportar solucions positives, ja sigui introduint recursos d’última generació com rescatant valors i pràctiques del passat encara vàlides. En tot cas, entre el determinisme tecnològic i la utopia analògica hi ha molts mons per recórrer. I atès que la tecnologia és un llenguatge i un conjunt d’instruments en ple desenvolupament, l’art, que naturalment busca mitjans a través dels quals expandir-se, esprem aquestes noves possibilitats d’expressió.

La tecnología se ha definido como el conjunto de teorías y de técnicas que permiten el aprovechamiento práctico del conocimiento científico. Para nosotros posee mayor peso la acepción que alude al lenguaje propio de una ciencia o un arte, y al conjunto de instrumentos de un sector.” [Se buscan (se necesitan) ideas. Capítol introductori d’”Ideas para aprender a aprender”, de Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor (ed.)]

Avui dia, molts artistes treballen a l’avantguarda de la tecnologia. L’art és, certament, un dels àmbits que més s’ha nodrit dels avenços en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) dels darrers temps. A més a més, tal com vam veure a Interacció 17 [3], la combinació entre art, ciència i tecnologia ha donat lloc, en molts casos, a projectes d’investigació de primer ordre que miren de donar resposta a preguntes tan complexes com la composició de l’Univers. La recerca de la doctora en sociologia Paola Castaño a 'Representaciones de lo incierto: arte, astronomía y materia oscura [4]' evidenciava que els estereotips que tradicionalment s’associen a la pràctica artística i a la científica no tenen cap fonament quan, a través de l’exploració i l’aprenentatge col·lectiu en igualtat de condicions, ens enfrontem a les incerteses que caracteritzen la condició humana.

De manera semblant, l’educació creativa experimenta des de fa temps amb les possibilitats la tecnologia i la ciència per estimular la creativitat i la imaginació dels estudiants. Fixem-nos en el que passa més enllà del nostre entorn, en aquest cas, a Holanda: Karien Vermeulen [5], cap del programa “We Learn [6]” de la fundació Waag [7],[1] entrevistada al web de l'Institut Nacional del Coneixement per a l'Educació Cultural i l'Art Amateur (LKCA [8]),[2] afirma en l’article ‘L’art i l’educació van junts [9]’: “A les escoles es veuen cada vegada més projectes transversals en els quals els cursos d'art, la tecnologia i les TIC funcionen conjuntament. Això també es reflecteix internacionalment en l'educació STEAM [10]” (acrònim de l’anglès corresponent a Science, Technology, Engineering, Art i Mathematics[3] que fa referència a l’educació interdisciplinària).

 

Taller educatiu del programa “We Learn [6]” de la fundació Waag [7] (al web de l’LKCA [9])

 

Tant la fundació Waag com l’LKCA estimulen l’aprenentatge mitjançant tècniques i dispositius digitals, molt connectats amb la filosofia “Maker [11]”,[4] la qual també hem comentat en alguns posts d’Interacció [12], i que fa referència a l’aprendre “fent”. Alguns dels programes més importants són els tallers per a estudiants (“FabSchool [13]”) i els espais Maker que es van incorporant en diferents barris d’Àmsterdam en col·laboració amb la xarxa de biblioteques públiques. Vermeulen [5] assenyala a propòsit de la filosofia maker, renovada gràcies al progressiu accés als darrers avenços tecnològics, que el rol del professor [i del treballador de la cultura?] és propiciar condicions per al desenvolupament de la imaginació, en lloc d’oferir coneixement instantani o “ready-made”. Aquesta metodologia s’associa sovint al terme “Tinkering [14]”[5] (‘pensar amb les mans’), que estimula la creació de noves idees mentre s’està ocupat amb les mans, tal com ocorre en la pràctica artística.

 

“Do it [15]”, taller educatiu maker per a estudiants de 6 a 16 anys del programa “We learn [6]” de la fundació Waag [7]

 

Una altra pràctica educativa que està transformant la manera d’aprendre és la composició musical digital a l’escola primària. Meer Muziek in de Klas [16] (‘Música digital a l’aula’), una iniciativa també holandesa que impulsa l’educació musical curricular per a l’1’6 milions d’infants que cursarà educació primària el 2020, treballa en tres línies d’acció per a aconseguir el seu objectiu:

• Conscienciació de la importància de la música per al desenvolupament dels infants
• Nous mètodes digitals d’ensenyament i formació dels docents cofinançats pel Ministeri d’Educació i el Fons de Participació Cultural
• Foment del teixit associatiu local i regional involucrat en l’educació musical

Al seu web hi ha molts recursos[6] per iniciar-se en la composició digital de manera fàcil i intuïtiva, i transmetre la passió per la música a l’alumnat. Per exemple, el mètode d’Ableton Learning [17], que ofereix eines bàsiques per començar a crear música amb el navegador d’Internet, la plataforma Soundtrap [18], que permet crear i gravar pistes musicals en línia de forma divertida, o les lliçons digitals de l’Orquestra Metropole [19].

Quan els infants creen la seva pròpia cançó es desenvolupen, a més de les habilitats en les TIC, el pensament creatiu, la col·laboració, el pensament crític i la comunicació. Tot en un entorn digital que fa possible l’experiència musical amb els alumnes i els professors.”

 

Vídeo de la competició musical digital ‘Beste ringtone van Nederland’ (millors tons de trucada dels Països Baixos) en què va participar Meer Muziek in de Klas [16]. Aquí [20] podeu descarregar els 36 tons de trucada creats pels infants. 

 

A través d’aquests exemples es fa evident que la transformació educativa cultural i artística s’ha d’acompanyar de les estructures i els recursos adequats per poder tenir èxit. Les condicions idònies per a l’aprenentatge tenen (molt) a veure amb el finançament, i amb la voluntat política i social de fer que la ciutadania pugui ser activa i desenvolupi el pensament crític a través de la cultura. A partir d’aquí, les opcions que presenten els avenços tecnològics són infinites.

Per acabar, llancem a l’aire la pregunta que es feia Carme Miró arran de les polítiques d’austeritat a l’article ​“La precarietat en l'educació musical [21]”, que es podria extrapolar al conjunt de l’ensenyament cultural: “Es pot pensar que tot plegat es tracta d'un plantejament dirigit des d'un poder depredador que té per objectiu crear una societat acrítica i servil que menysté el talent [...]?”

 

 

Inicia sessió [22] o registra’t [23] per enviar comentaris

 

   

[1] Waag [7] és la fundació holandesa per l’art, la ciència i la tecnologia, pionera en l’estudi dels mitjans digitals per al canvi social i en la seva interacció entre disciplines humanístiques i científiques. A interacció n’hem ressenyat algunes iniciatives destacades que podeu tornar a consultar, com ara Hacking Culture 2017: Guia per organitzar hackatons culturals [24].

[2] L'Institut Nacional del Coneixement per a l'Educació Cultural i l'Art Amateur (LKCA [8], Landelijk Kennisinstituut Cultuureducatie Amateurkunst), dona suport a professionals que treballen en l’educació cultural formal i informal, amb l’objectiu d’assegurar que les activitats culturals a Holanda siguin accessibles i participatives per a tothom. El seu web ofereix informació valuosa sobre iniciatives locals, polítiques culturals i experiències educatives explicades pels seus impulsors en forma d’articles, entrevistes i publicacions que poden ser d’interès per a l’àmbit local català.

[3] Vegeu una de les darreres obres de referència als EUA pel que fa les disciplines STEAM: “The Integration of the Humanities and Arts with Sciences, Engineering, and Medicine in Higher Education. Branches from the same tree [25]” (2018).

[4] Llegiu l’article de Gijs Boerwinkel “Maker education: from knowledge transfer to knowledge construction [11]” (agost 2018) al web de la fundació Waag [26].

[5] Un exemple proper d’activitat educativa basada en el “tinkering” és La Factoria de l’Aigua [27], impulsada pel Museu de les Aigües AGBAR, en què els infants han de resoldre reptes relacionats amb l’aigua a partir de la metodologia assaig-error.

[6] Consulteu també la llista d’aplicacions web [28] dissenyades per aprendre a compondre música digitalment que ofereix l’LKCA [8].