Cultura i societat
Aquest tema se centra en els àmbits de producció i circulació de la cultura. Inclou les pràctiques de creació artística, les indústries culturals i creatives, els festivals i esdeveniments culturals i el patrimoni cultural i la cultura popular. L’objectiu és analitzar com es configuren els sectors culturals, quins actors hi participen i com es construeixen els ecosistemes culturals contemporanis.
Per què educar en imatges és avui tan essencial com ensenyar a llegir o escriure i com les escoles europees encara tenen molt per fer perquè això esdevingui realitat.
En una societat saturada d’imatges —pantalles, vídeos, publicitat, sèries o vídeojocs— saber “veure” no és innat, s’aprèn. L’educació audiovisual va més enllà de projectar una pel·lícula a classe com a recurs puntual.
Un informe europeu analitza com els museus poden esdevenir espais clau d’aprenentatge, inclusió i participació per a joves de 14 a 25 anys.
L’estudi elaborat pel grup de treball de NEMO i LEM examina el potencial educatiu dels museus en relació amb adolescents i joves. El document situa aquestes institucions com a entorns capaços de generar benestar, habilitats socials, participació cívica i oportunitats professionals
Can Tocqueville Karaoke? Global Contrasts of Citizen Participation, the Arts and Development, editat per Terry Nichols Clark, parteix d’una pregunta poc convencional: fins a quin punt les teories occidentals sobre participació ciutadana, cultura i desenvolupament poden explicar allò que succeeix en contextos socials molt diferents?
Aquest article de María Victoria Sánchez Belando és especialment interessant perquè situa els centres cívics de Barcelona dins una transformació més àmplia del model de ciutat. La seva tesi és que l’evolució d’aquests equipaments no es pot entendre només com una història de descentralització cultural
L’informe del programa Anem al teatre del curs 2013-2014 descriu amb detall una de les polítiques culturals més esteses i sostingudes del món local: la programació d’arts escèniques per a públic escolar. La seva escala és significativa: 221 municipis participants, 841 centres educatius implicats i més de 259.000 assistències registrades en un sol curs. No és una acció marginal. És una infraestructura estable de relació entre cultura, educació i territori.
El debat sobre els drets d’autor s’ha presentat sovint com una qüestió tècnica o jurídica. Un terreny reservat a experts, indústries culturals i organismes internacionals. L’informe que Farida Shaheed presenta davant del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides desplaça radicalment aquest marc: la propietat intel·lectual no és només una qüestió econòmica. És també una qüestió de drets culturals, accés al coneixement i participació en la vida cultural.
L’educació als museus es va entendre sobretot com una tasca de mediació posterior: explicar exposicions, traduir discursos curatorials o apropar continguts al públic. El text d’Oriol Fontdevila, publicat el 2012, entra directament en crisi amb aquesta idea. Capgirar el museu no defensa simplement més activitats educatives dins les institucions culturals. El que planteja és una pregunta molt més profunda: què passa si l’educació deixa de ser un servei auxiliar i passa a intervenir en la mateixa manera com el museu produeix coneixement, distribueix autoritat i organitza les seves relacions de poder?
L’article analitza l’evolució recent de les llibreries a Catalunya en un període excepcional, marcat per l’impacte de la pandèmia entre 2020 i 2023. El punt de partida és clar: la crisi sanitària no només va alterar el funcionament del sector, sinó que va actuar com a accelerador de canvis latents, especialment en l’àmbit digital i en la relació amb la comunitat lectora.
El modelo de institución cultural y artística que se configuró y creció en el Estado español desde finales de los 80 está en una profunda crisis. Por un lado, las instituciones se adhirieron a las lógicas del neoliberalismo vinculando su supervivencia y crecimiento a la eficacia con que contribuían a la industria turística y a la promoción de la “marca ciudad” o la “marca país”.
L’estudi de Hasan Bakhshi, Juan Mateos-García i David Throsby per al Brighton Business School Centre for Research in Innovation Management examina com les retransmissions teatrals als cinemes poden ampliar públics i redefinir l’experiència escènica.
Aquest informe analitza el potencial de les retransmissions en directe d’obres teatrals a sales de cinema a partir del cas de dues produccions del National Theatre
