Apunts

Humans, decisions i intel·ligència artificial: cultura, algoritmes i espai públic


  
Una reflexió sobre com els sistemes d’intel·ligència artificial transformen els processos culturals i de presa de decisions, i per què cal entendre aquestes tecnologies com a pràctiques socials carregades de valors.
  

Mirant a un horitzó proper, avui es generen en les societats globals tota mena de debats i discussions sobre els reptes i el potencial impacte de la intel·ligència artificial

Un museu de capçalera, el mNACTEC


  
Una mirada al procés d’avaluació estratègica de l’equipament que posa sobre la taula com els museus industrials poden orientar les seves accions a impactes socials, educatius i culturals reals.
  

El CoNCA va presentar ahir la seva avaluació sobre el mNACTEC a Terrassa, com a paradigma del museu capçalera, el qual té atorgat una funció de dinamitzador del seu sistema territorial de museus sobre una temàtica concreta com és la ciència i la tècnica, en el seu cas a més, descentralitzat.

La Nova Agenda Europea per a la Cultura


  
La Nova Agenda Europea per a la Cultura presenta el marc estratègic que proposa la Comissió Europea per orientar la cooperació cultural a la Unió Europea a partir de 2019, abordant la contribució de la cultura a la cohesió social, a l’economia i a les relacions internacionals i demanant un treball conjunt amb estats membres i societat civil.
  

Any nou, agenda nova. Si, enguany tenim una Nova Agenda Europea per a la Cultura i ja tenim la seva versió en català, gràcies al Cercle de cultura i la Comissió europea

El misteri del comissariat: què significa de veritat comissariar una exposició?


  
Una entrada que desxifra les pràctiques, criteris i processos del comissariat d’exposicions més enllà del tòpic.
  

L’escriptora escriu llibres i articles. La pintora pinta quadres i murals. La músic compon i interpreta. I la comissària munta exposicions. En els tres primers casos tenim més o menys clar en què consisteix el procés. Però què és el comissariat? Què implica exposar alguna cosa en un espai? Quins processos i metodologies fa servir el comissari?

Quan la cultura esdevé mercaderia: una crítica al model neoliberal


  
L’article posa nom i contingut a un fenomen invisible en la retòrica cultural: com la lògica del mercat transforma i limita significats, funcionaments i valors de la cultura.
  

Creativitat, emocions, imaginació. Si en un exercici de llengua ens demanen que busquem un mot hiperònim que aixoplugui aquesta tríada de conceptes, podríem optar per “art” o, potser, “cultura”. Ara bé, ja fa temps que la retòrica econòmica i empresarial s’ha apropiat d’aquests conceptes.

Lògic: En venda cultura


  
Lògic, dilluns, 26 de març del 2018, a les 13.38

Una reflexió crítica sobre com la cultura entra en dinàmiques de mercat i per què aquesta lògica no sempre s’ajusta als seus valors socials, simbòlics i democràtics.
  

Cada cultura crea un espai per a l’intercanvi d’expressions, idees, objectes, experiències, etc.Aquest espai hauria de ser lliure de tota explotació econòmica o la lògica del mercat millora la productivitat cultural?

Educar en l’era digital: repensar l’aprenentatge i la cultura tecnològica


  
Una reflexió sobre com la tecnologia no és només una eina addicional, sinó una dimensió que transforma les pràctiques educatives, culturals i socials.
  

Preparats (responsablement) per a la revolució 4.0

Actualment, “en la cultura i l’educació, la tecnologia sens dubte és un dels vectors més poderosos de transformació”, dèiem en la primera part d’aquest post, entenent els avenços tecnològics com els llenguatges, les eines i les possibilitats expressives que utilitzem en el dia a dia per a comunicar-nos.

Periples de sofà


    
Una reflexió que reivindica el valor de l’experiència directa —el caminar, el desplaçament, l’observació— com a manera de conèixer i relacionar-se amb l’entorn cultural, més enllà de les pantalles i els discursos abstractes.
  

Ja hi tornem a ser!

Si, ja ens trobem a mitjans de setembre i per alguns les vacances segurament ja queden lluny, però si més no, ens queda revisar els milers de fotografies i vídeos acumulats per recordar aquest viatge o aquella escapada que hem tingut la sort de fer aquest estiu.

Turistes vingueren...


  
Una entrada que convida a entendre el turisme no només com a flux econòmic sinó com a practiques culturals que transformen les ciutats, els espais i les relacions socials.
  
Diu la dita que hostes vingueren i de casa ens tragueren. Potser no és la millor frase per parlar de turisme per les ressonàncies xenòfobes que té. Però també és cert que és capaç d’il·lustrar i sintetitzar el malestar dels barcelonins respecte el fenomen turístic.

Intel·ligència ARTificial o la quarta llei d'Asimov


    
Una lectura crítica de com la intel·ligència artificial ha passat de ser un element de ficció a una presència quotidiana i creativa que qüestiona els límits entre l’art humà i l’art generat per algoritmes.
  

No és cap secret: robots i intel·ligència artificial ja no són ciència-ficció. Aquestes creacions que han poblat les històries fantàstiques, utòpiques i distòpiques, ja formen part del nostre dia a dia.