Apunts

Quan el mapa enganya: repensar la política cultural més enllà dels equipaments



Una lectura crítica dels "deserts culturals" que qüestiona la idea que més infraestructures signifiquen millors polítiques locals, i que reclama revisar la seva sostenibilitat, el seu sentit i el lloc que ocupen en la garantia real dels drets culturals.
  

Infraestructura cultural sense activació no és política cultural Foto: Rylan Min
  

Quan cartografiar els irresolts és més honest que tancar respostes


Notes per pensar —i governar la política cultural local a final de 2025
  
  

Cartografies obertes: allò que encara no es deixa tancar 
  
  

El final del 2025 arriba després d'un any intens, marcat per una abundància de debats, marcs i conceptes que sovint han avançat més ràpid que la nostra capacitat de pensar-los. En aquest context d'acceleració, els articles publicats a Interacció no dibuixen tant un balanç com una necessitat: aturar-se, mirar amb més calma i recuperar criteri. No per tancar discussions, sinó per situar-les. El que hi emergeix no són respostes clares, sinó un conjunt de tensions persistents —entre mesurar i comprendre, entre participar i decidir, entre cuidar i incomodar, entre els relats globals i la realitat municipal— que defineixen bona part de la política cultural actual.

Les lleis secretes del sistema cultural: aquí les teniu




Un manual involuntari a partir d’un any sencer de #compartim
  
  

Cartografia involuntaria d'un ecosistema que insisteix a repetir-se
    

Aprendre per resistir: la formació com a política cultural



La formació no és un afegit a la política cultural local, sinó una condició per a la seva qualitat. En un context d'incertesa i canvi constant, aprendre és l'única manera de mantenir viu el pensament públic i d'evitar que la gestió cultural es converteixi en una simple administració d'activitats.


  

Quan la cultura té condicions però busca direcció


  
El Pla d’acció cultural de Sant Just Desvern no parteix de la manca, sinó de la capacitat. La qüestió que planteja no és com activar la cultura, sinó com orientar-la en un municipi amb recursos, equipaments i capital social ja consolidats.
  

 

#Compartim. Setmana 48



Aquesta setmana, els textos que compartim apunten tots cap a un mateix lloc incòmode: la crisi de sentit de moltes institucions culturals i la dificultat, o resistència, a repensar-les més enllà de l'escala, el prestigi o la inèrcia. Museus que creixen sense projecte clar, equipaments que impacten el territori sense debat previ, mercats artístics afeblits i una cultura travessada per desigualtats estructurals. El que emergeix no és tant una suma de casos, sinó una pregunta de fons: com es governa la cultura quan els marcs que l'han sostinguda deixen de funcionar.
  
  

MNAC: museu monumental, crisi de sentit

El MNAC té un problema

Joan Burdeus, 30 de novembre de 2025

Tot i custodiar una de les col·leccions més rellevants del país, el MNAC arrossega una crisi de sentit que va més enllà de la gestió: el seu relat no interpel·la prou el present ni els públics contemporanis.

Quan la cultura ho vol ser tot… i ha de decidir què és


  
El Pla d’acció cultural d’Olesa de Montserrat desplega una cultura ambiciosa: transversal, sostenible, inclusiva i connectada amb totes les polítiques públiques. La lectura política no està en aquesta amplitud, sinó en la capacitat real de prioritzar i sostenir aquest horitzó.
  

Què ens aporta un Pla d’Acció Cultural? Diàleg amb en Jordi Gil, regidor de cultura de Sant Vicenç dels Horts


  

El passat 23 d’octubre es va aprovar el nou Pla d’acció cultural al Ple Municipal de Sant Vicenç dels Horts. Amb aquesta aprovació es rendia comptes de la feina feta entre l’Ajuntament i el teixit associatiu del municipi, de la mà del CERC i la consultora CEPS, durant més d’onze mesos.


Per tal de copsar l’essència de com ha sigut el procés d’elaboració d’aquest pla hem volgut establir un diàleg amb en Jordi Gil Dorado, que des de 2023 exerceix com a regidor de cultura, sistemes, tecnologies i administració digital a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i n’és el President de l'Àrea de Serveis a les Persones.

1

#Compartim. Setmana 47


  
Els debats d'aquesta setmana situen els museus en un camp de forces on conflueixen qüestions de cura, poder, sostenibilitat i memòria. Des de la tendresa com a gest polític fins a la tensió entre finançament i mandat públic, passant pels reptes descolonials i la governança, emergeix una idea compartida: els museus ja no poden definir-se només com contenidors d'obres, sinó com espais on es negocien valors i relacions. Llegits des del territori, aquests moviments ajuden a entendre com es reconfiguren les institucions culturals i què implica, avui, sostenir el caràcter públic d'un museu.  
  
  

Museus que acaronen

Cómo la ternura puede convertir los museos en espacios más amables

 Alba Correa, 23 de novembre de 2025

L’article presenta la proposta de Blanca Arias a Blandito, blandito: pensar els museus des de la tendresa com a manera de qüestionar les fronteres que han separat institucions i públics.

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona. Primera quinzena de novembre


  
  

La primera quinzena de novembre mostra un mapa municipal en moviment, amb ajuntaments que obren debats sobre nous espais culturals, projecten connexions més sòlides entre recerca i territori, i recuperen equipaments que tornen a situar la cultura al centre de la vida local. També hi emergeixen iniciatives que reforcen el talent jove, la participació ciutadana i la preservació del patrimoni, mentre diversos municipis reivindiquen models més equilibrats de política cultural.