Apunts

El futur digital d'Europa

Un informe sobre la digitalització a Europa, de les institucions al treball.

 

La digitalització comporta la introducció de canvis radicals als que Europa ha d'adaptar-se amb rapidesa per assegurar la seva competitivitat en un entorn econòmic cada vegada més global, la seva rellevància en la política internacional i per mantenir-se com la regió líder en el reconeixement dels drets polítics i socials dels seus ciutadans.

La disponibilitat de serveis digitals de qualitat ha estat decisiva per desenvolupar activitats de forma no presencial durant el confinament provocat per la COVID-19, i s'ha posat en evidència que és possible realitzar-ne moltes de forma més eficient i sostenible, per la qual cosa ens trobem davant una oportunitat històrica per promoure l'evolució cap a una nova normalitat més digital. Els plans per superar la crisi han de facilitar l'avanç cap a nous models de desenvolupament que utilitzin tot el potencial de les tecnologies digitals i facilitin el lideratge d'Europa en el context internacional.

Pau Alsina «Les arts i les ciències s'entenen perquè comparteixen la mateixa voluntat exploradora»

La fèrtil interacció entre les arts, el disseny, les tecnologies i les ciències pot donar lloc a combinacions de tot tipus que en molts casos desplacen els límits, desdibuixen fronteres i amplien horitzons. La crisi del coronavirus ha contribuït a accelerar els processos propis de la cultura digital, que fa temps que estan en marxa. Parlem de com dialoguen aquests mons amb Pau Alsina, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i director de la revista digital 'Artnodes'.

Biblioteques i cultura maker

Què és un makerspace i què implica la cultura maker?

La cultura maker, la cocreació i la filosofia learn by doing, de la qual el mateix John Dewey era un gran defensor, es posen de rellevància cada vegada més en l’àmbit bibliotecari. Amb aquest número han volgut mostrar una realitat que fa temps  que  s’ha  instal·lat  de  manera  molt  positiva  i  progressiva  a  les  nostres  biblioteques.  Aquest  tipus  d’espais  responen  a  les  necessitats canviants de les nostres comunitats i en faciliten  l’accés  al  coneixement  local  i  global,  i  la  innovació  social,  l’aprenentatge  informal,  l’experimentació i l’esperit col·laboratiu són aspectes fonamentals d’aquesta transformació.

Virtualitats de les arts en viu

Elena Polivtseva | IETM

Tots ho hem viscut a la nostra pròpia pell. Durant els mesos de pandèmia causada per la COVID-19 la cultura ens ha ajudat a mirar cap al futur incert amb una mica més d’esperança. Més concretament, les arts en viu han il·luminat les ments cansades de la gent, i si ho han pogut fer ha estat gràcies al procés de digitalització al qual s’han sotmès. Això és el que es posa de manifest a l’informe 'Live Arts in the Virtualising World' de la International network for contemporary performing arts (IETM) escrit per Elena Polivtseva.
 

Quan la tecnologia construeix cultura


  
Una reflexió des de la pràctica i el pensament cultural sobre com la tecnologia no només acompanya sinó que construeix cultura, quan es treballa com a material de creació, s’apropia col·lectivament i es posa en diàleg amb l’espai públic i les pràctiques socials.
  

La gran oportunitat per als mediadors de lectura


Laboratorio Contemporàneo de Fomento de la Lectura | Fundación Germán Sánchez Ruipérez
 
Que el món de la lectura s’ha de digitalitzar, modernitzar, i obrir al món d’Internet és una evidència que cada vegada té més adeptes i menys dubtes. Malgrat encara quedar força camí per recórrer, hi ha elements propis del món de la lectura i el consum lector que és més fàcilment convertible i adaptable als nous temps i les noves tendències. És el cas de la figura dels mediadors de lectura la qual, segons el darrer estudi de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, ha d’adquirir més pes i rellevància en l’àmbit digital.

Quan la ciència i la cultura es donen la mà


  
Quan la ciència i la cultura s’entrellacen es reconfigura la manera de pensar i fer polítiques culturals, superant la dicotomia tradicional entre saber científic i expressió cultural per construir un diàleg que enriqueix ambdues pràctiques. 
  

Sobre la relació entre ciència i cultura se n’ha parlat extensament a Interacció, concretament en el marc de les Jornades celebrades l’any 2017.

La revolució tecnològica serà humanista o no serà

Alessandro Baricco | Anagrama  Fernando R. Contreras | Minerva

Encetem nova dècada preguntant-nos si les innovacions tecnològiques ens faran la vida més fàcil o si, per contra, ens faran viure subjectes al seu sistema. Diuen que els anys vint del segle XXI estaran marcats fortament pels avenços digitals, fet que ens fa preguntar: quin paper hi pot tenir la cultura?

Seducció digital a les sales. 'Art Museum Digital Impact'


Cleveland in Museum of Art (CMA)
  

Molts equipaments museístics i culturals es troben immersos des de fa temps en una cursa constant per seguir sent rellevants en un món dominat per les novetats digitals i la creixent demanda de les audiències de viure experiències que, per anar bé, han de ser cada vegada més sorprenents i superar-se l’una rere l’altra.

El salt cap a la innovació als museus: millor si el fem plegats


Els museus poden ser palanques pel desenvolupament local i socioeconòmic, i la innovació és crucial per assolir aquest propòsit. Així ho consideren Chuan Li i Sendy Ghirardi, autors de l’article 'The role of collaboration in innovation at cultural and creative organisations. The case of the museum',