Novetats

Avui m’han convidat, també, perquè soc jove i dec encarnar alguna cosa semblant a la diversitat, com demostrant que les oportunitats existeixen, que les noves veus es premien i que el sistema que habitem és sa i funciona. Sabem, és clar, que això no va així

(Pol Guasch, discurs a l’acte institucional de l’Ajuntament de Barcelona per celebrar la diada de Sant Jordi de l’any 2021)

En general, els joves no se senten atrets per les pràctiques culturals institucionalitzades perquè les perceben com a condescendents i amb una intenció «alliçonadora»

Els dies 7 i 8 de febrer va tenir lloc el curs online ‘L’avaluació de les activitats i les polítiques culturals’, organitzat pel CERC. Us n’hem preparat un resum de les idees clau que van aparèixer a la sessió, amb la voluntat de refermar la importància cabdal de l’avaluació en les polítiques culturals.

Per què hem d’avaluar?

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.

En aquesta ocasió ens acompanya Marta Mei, coordinadora de Difusió Cultural del Centre Cultural Albareda, un singular equipament municipal ubicat al barri del Poble-sec, dedicat a la creació, educació, divulgació i promoció musical. 

El document defensa que la cultura no pot continuar operant com un sistema aïllat dins l’administració, sinó que ha de travessar el conjunt de polítiques municipals. Aquesta mirada implica assumir-la com a quart pilar del desenvolupament sostenible i com a condició per a processos de transformació real.

El valor del pla rau en aquesta presa de posició. La reactivació no es planteja com un retorn a l’estat anterior. Es planteja com una oportunitat per redefinir el paper de la cultura en la ciutat. A Granollers, la qüestió no és només recuperar el que s’ha perdut. És decidir què ha de canviar perquè la cultura deixi de ser perifèrica i passi a ser estructural. (n. de l'e., 2026)

S’entrega a l’Ajuntament de Granollers el document Pla per a la reactivació de la política cultural i creativa de Granollers post Covid-19, un estudi que marca un full de ruta per l’horitzó 2030. El treball ha estat realitzat amb el suport del CERC i de Conexiones Improbables.
 

“Una ciutat pensada per a la infància és una ciutat oberta a tota la ciutadania”

Francesco Tonucci (La ciutat dels infants)

L’educació, més enllà dels murs de l’escola

L’educació del segle XXI ha plantejat un nou paradigma i una nova reflexió sobre el propi sentit d’educar. Etimològicament parlant, i segons el diccionari de  l’Institut d’Estudis Catalans, educar és ajudar (algú) a desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.

Prenent  aquesta premissa com a punt de partida, el pes de l’educació (el qual havia quedat tradicionalment relegat a un àmbit estrictament escolar) ha traspassat els murs dels centres educatius per a arribar al carrer.

  
Si Torelló servia per provar una metodologia, Vilanova i la Geltrú permet veure què passa quan aquesta es consolida i es fa créixer. L’avaluació deixa de ser un exercici puntual i es converteix en una eina per entendre millor el paper estructural de la cultura en la vida municipal
  

‘Les arts no han de ser objectes ni productes, sinó que han de formar part de processos vivencials i col·lectius’

Amb motiu del curs ‘Art comunitari i dinamització social’, que va tenir lloc els dies 29 de novembre i 1 de desembre al Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC),  hem entrevistat l’artista Marta Ricart, co-fundadora de la xarxa Artibarri i Teleduca, i implicada des de fa molts anys amb l’art comunitari. Actualment Ricart treballa amb el poeta i pastor Pep Divins, a la recerca de paraules perdudes, mentre prepara dos projectes expositius amb els quals donar a conèixer un llenguatge oblidat de les arts que actualment és necessari de recordat. Hem conversat amb ella i aquest n’és el resultat.

 
Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.

En aquesta ocasió ens acompanya Alba Colombo, professora associada i investigadora, actualment és la directora del Màster en Gestió Cultural de la Universitat Oberta de Catalunya.

El dia 22 de novembre, el Paranimf de la Diputació de Barcelona, va acollir laXXXIV Jornada de la Xarxa de Museus Locals 2022. Enguany, el títol d'aquesta era “Museus, conflictes i crisis humanitàries. El patrimoni com a eina de construcció massiva” i amb aquest propòsit es va convidar a ponents de primer nivell en la matèria per oferir mirades diverses i complementàries i sacsejar els assistents amb les reflexions i pròpies experiències.

  
L’Anuario de Estadísticas Culturales 2022 consolida una operació estadística iniciada el 2005 amb una ambició clara: construir una visió integrada de la cultura a partir de fonts diverses i disperses. El document no es limita a reunir dades. Intenta ordenar-les per fer llegible un camp que, per la seva pròpia naturalesa, desborda les classificacions tradicionals i es troba en constant intersecció amb altres sectors econòmics i socials.
  

«Això no és una revolució digital, sinó una civilització digital.»

(Irina Bokova, exdirectora de la UNESCO)

A finals del segle XX, la irrupció de les noves tecnologies de la informació va propiciar un profund canvi en la producció i concepció de moltes pràctiques culturals. Els mitjans digitals no només van transformar la manera que tenia la ciutadania d’accedir a continguts culturals sinó també, i fonamentalment, la manera de crear-ne de nous. En les darreres dues dècades, s’ha fet l’esforç per digitalitzar continguts culturals als quals només es podia accedir d’una manera analògica però alhora també s’han impulsat projectes que es poden incloure en el concepte de cultura digital que “serveix per descriure el context ampli de societat digital on s’insereix la cultura, i que inclou els comportaments i els hàbits de socialització de la ciutadania”

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.

En aquesta ocasió ens acompanya Mireia Calafell, poeta, escriptora i productora cultural. 

  
Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Els límits de la ciència i el progrés científic: cap a on ens dirigim?’, impartit de manera presencial el passat 15 de novembre al CERC, hem entrevistat el seu docent, Jordi Pigem, doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i filòsof de la ciència, autor d’obres com Àngels i robots: La interioritat humana en la societat hipertecnològica (Viena, 2017) i Pandèmia i postveritat: La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial (Fragmenta, 2021). Pigem va ser curador també d’una part de l’Opera Omnia de Raimon Panikkar. Aquesta és la conversa que hi hem mantingut.

En l’àmbit de la governança de la cultura una de les propostes que destaquen a l’hora d’engegar processos participatius i assemblees deliberatives és crear processos tot partint d'un sorteig. El punt d’arrencada és la igualtat d’oportunitats per ser seleccionat en el procés, tenint en compte a més que cadascuna de les persones triades percep una remuneració per participar en el grup. Qualsevol persona, així doncs, pot ser seleccionada, tot evitant que només hi participin perfils amb una alta formació. Aquestes persones dediquen entre tres o quatre caps de setmana a reflexionar i debatre un tema específic, tot fent recomanacions als governs respectius.