Novetats

Alella aprova el seu Pla d’Acció Cultural amb horitzó 2030. Amb la col·laboració del CERC i el suport del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona, Alella defineix una estratègia cultural pròpia per als propers anys. El PAC s’ha construït amb una àmplia implicació tècnica i ciutadana i proposa línies d’acció clares per enfortir la cohesió, la xarxa d’equipaments i la participació cultural al municipi.
 

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) va finalitzar el Pla d’Acció Cultural d’Alella (PAC) – que ara ha estat aprovat en el ple municipal del mes d’abril - amb els objectius principals d’analitzar les dinàmiques culturals d’Alella i definir les línies estratègiques per guiar les polítiques municipals en relació a la cultura.

 
L'Oficina de Difusió Artística (ODA) impulsa una jornada innovadora que connecta l'art contemporani amb la salut mental, posant el focus en el benestar comunitari i la transformació social a través de la creativitat. Aquesta trobada, adreçada a professionals del sector cultural i de la salut, ofereix un espai per explorar com l'art pot esdevenir una eina poderosa per a la inclusió i la cura emocional.
 
  

Art i salut mental: una aliança transformadora

La jornada s'inicia amb una conferència a càrrec d'Anna Palou i Helena Herranz, fundadores d’Espai Escletxa (Amposta), que presenten una aproximació crítica a la salut mental des de models no hegemònics.

 
L'Oficina de Difusió Artística (ODA) impulsa una jornada innovadora que connecta l'art contemporani amb la salut mental, posant el focus en el benestar comunitari i la transformació social a través de la creativitat. Aquesta trobada, adreçada a professionals del sector cultural i de la salut, ofereix un espai per explorar com l'art pot esdevenir una eina poderosa per a la inclusió i la cura emocional.
 
  

Art i salut mental: una aliança transformadora

La jornada s'inicia amb una conferència a càrrec d'Anna Palou i Helena Herranz, fundadores d’Espai Escletxa (Amposta), que presenten una aproximació crítica a la salut mental des de models no hegemònics.

 
L'Oficina de Difusió Artística (ODA) impulsa una jornada innovadora que connecta l'art contemporani amb la salut mental, posant el focus en el benestar comunitari i la transformació social a través de la creativitat. Aquesta trobada, adreçada a professionals del sector cultural i de la salut, ofereix un espai per explorar com l'art pot esdevenir una eina poderosa per a la inclusió i la cura emocional.
 
  

Art i salut mental: una aliança transformadora

La jornada s'inicia amb una conferència a càrrec d'Anna Palou i Helena Herranz, fundadores d’Espai Escletxa (Amposta), que presenten una aproximació crítica a la salut mental des de models no hegemònics.

 
L'Oficina de Difusió Artística (ODA) impulsa una jornada innovadora que connecta l'art contemporani amb la salut mental, posant el focus en el benestar comunitari i la transformació social a través de la creativitat. Aquesta trobada, adreçada a professionals del sector cultural i de la salut, ofereix un espai per explorar com l'art pot esdevenir una eina poderosa per a la inclusió i la cura emocional.
 
  

Art i salut mental: una aliança transformadora

La jornada s'inicia amb una conferència a càrrec d'Anna Palou i Helena Herranz, fundadores d’Espai Escletxa (Amposta), que presenten una aproximació crítica a la salut mental des de models no hegemònics.

 
Setmana 18 de l’any i la primavera segueix amb la seva energia renovada! Aquesta setmana ens arriba un vent de canvis i reflexions en l'àmbit cultural. Des de les actualitzacions del Manifest de Biblioteques Escolars de la UNESCO fins a la importància de la mediació cultural per a establir ponts entre l'artista i el públic, tot passa per una necessitat d'adaptar-nos a les noves realitats socials, tecnològiques i polítiques.

 
Setmana 18 de l’any i la primavera segueix amb la seva energia renovada! Aquesta setmana ens arriba un vent de canvis i reflexions en l'àmbit cultural. Des de les actualitzacions del Manifest de Biblioteques Escolars de la UNESCO fins a la importància de la mediació cultural per a establir ponts entre l'artista i el públic, tot passa per una necessitat d'adaptar-nos a les noves realitats socials, tecnològiques i polítiques.

 
Setmana 18 de l’any i la primavera segueix amb la seva energia renovada! Aquesta setmana ens arriba un vent de canvis i reflexions en l'àmbit cultural. Des de les actualitzacions del Manifest de Biblioteques Escolars de la UNESCO fins a la importància de la mediació cultural per a establir ponts entre l'artista i el públic, tot passa per una necessitat d'adaptar-nos a les noves realitats socials, tecnològiques i polítiques.

 
Setmana 18 de l’any i la primavera segueix amb la seva energia renovada! Aquesta setmana ens arriba un vent de canvis i reflexions en l'àmbit cultural. Des de les actualitzacions del Manifest de Biblioteques Escolars de la UNESCO fins a la importància de la mediació cultural per a establir ponts entre l'artista i el públic, tot passa per una necessitat d'adaptar-nos a les noves realitats socials, tecnològiques i polítiques.

 
Com podem enfortir el reconeixement de la cultura com a política pública clau per a la sostenibilitat i la cura? En dos estudis recents, Jordi Baltà Portolés articula una mirada sòlida i complementària sobre el potencial transformador de la cultura. Una aportació valuosa per als municipis que treballen per polítiques culturals amb sentit i ambició.

  
Hem tancat abril amb una bona collita d’iniciatives culturals arreu del territori. A #Som311 recollim accions locals que ens parlen de música en viu, llibres compartits, cinema recuperat, plans de lectura, nous cicles i museus reclamats.

Observem que molts ajuntaments aposten per fer de la cultura un bé comú: obren espais, reactiven usos, impulsen polítiques públiques i reclamen suports. La creativitat local es reforça quan hi ha projecte, complicitats i continuïtat.
  

  
Hem tancat abril amb una bona collita d’iniciatives culturals arreu del territori. A #Som311 recollim accions locals que ens parlen de música en viu, llibres compartits, cinema recuperat, plans de lectura, nous cicles i museus reclamats.

Observem que molts ajuntaments aposten per fer de la cultura un bé comú: obren espais, reactiven usos, impulsen polítiques públiques i reclamen suports. La creativitat local es reforça quan hi ha projecte, complicitats i continuïtat.
  

 
L’Avantprojecte de llei de drets culturals obre la porta a replantejar com entenem les polítiques culturals a Catalunya.
 
   

Des de fa dècades, l’autogovern cultural català s’ha construït sobre la base de competències, infraestructures i suports al sector. Però... i si el debat real no fos només qui gestiona la cultura, sinó com es garanteix que tothom hi pugui participar en condicions d’equitat? L’article de Nicolás Barbieri ens convida a mirar les polítiques culturals amb unes altres ulleres: les dels drets culturals. Una mirada que no només qüestiona les lògiques predominants, sinó que planteja si estem preparats per fer un gir de fons.

 
L’Avantprojecte de llei de drets culturals obre la porta a replantejar com entenem les polítiques culturals a Catalunya.
 
   

Des de fa dècades, l’autogovern cultural català s’ha construït sobre la base de competències, infraestructures i suports al sector. Però... i si el debat real no fos només qui gestiona la cultura, sinó com es garanteix que tothom hi pugui participar en condicions d’equitat? L’article de Nicolás Barbieri ens convida a mirar les polítiques culturals amb unes altres ulleres: les dels drets culturals. Una mirada que no només qüestiona les lògiques predominants, sinó que planteja si estem preparats per fer un gir de fons.

 
L’Avantprojecte de llei de drets culturals obre la porta a replantejar com entenem les polítiques culturals a Catalunya.
 
   

Des de fa dècades, l’autogovern cultural català s’ha construït sobre la base de competències, infraestructures i suports al sector. Però... i si el debat real no fos només qui gestiona la cultura, sinó com es garanteix que tothom hi pugui participar en condicions d’equitat? L’article de Nicolás Barbieri ens convida a mirar les polítiques culturals amb unes altres ulleres: les dels drets culturals. Una mirada que no només qüestiona les lògiques predominants, sinó que planteja si estem preparats per fer un gir de fons.

 
El festival inaugura una nova etapa l'any en el seu vintè aniversari
 

Gabriel Ventura i Leonardo V. Granados agafen el relleu d’Eduard Escoffet en la direcció del festival Poesia i +, que enguany celebra el seu vintè aniversari.

La nova etapa coincideix amb dues dècades de trajectòria d’aquest cicle maresmenc, que se celebrarà del 3 al 13 de juliol de 2025 en diversos municipis del Maresme. Caldes d’Estrac en continuarà sent la seu principal, i s’hi afegiran escenaris a Teià, Arenys de Mar, Mataró, Dosrius i Alella.

 
El festival inaugura una nova etapa l'any en el seu vintè aniversari
 

Gabriel Ventura i Leonardo V. Granados agafen el relleu d’Eduard Escoffet en la direcció del festival Poesia i +, que enguany celebra el seu vintè aniversari.

La nova etapa coincideix amb dues dècades de trajectòria d’aquest cicle maresmenc, que se celebrarà del 3 al 13 de juliol de 2025 en diversos municipis del Maresme. Caldes d’Estrac en continuarà sent la seu principal, i s’hi afegiran escenaris a Teià, Arenys de Mar, Mataró, Dosrius i Alella.

Des del seu llançament l’any 2014, el Premi de Recerca ENCATC —impulsat per la xarxa europea líder en gestió, política i educació culturals— reconeix tesis doctorals excepcionals que fan avançar aquests àmbits en un context global en transformació. L’objectiu del premi és destacar recerques que combinen excel·lència acadèmica i innovació, tot superant els límits disciplinaris tradicionals.

Explorem a través de dos informes el paper dels tercer llocs en la transformació social i cultural a Europa. Els documents recullen experiències destacades, com el cas de Cowact rural a Catalunya, i reflexionen sobre els reptes i les oportunitats d'aquests models a escala municipal.
  

En els darrers anys, el concepte de tercer llocs s’ha convertit en un motor de transformació social, cultural i econòmica a Europa. Al març de 2025, l’Agència Nacional de la Cohesió Territorial de França va publicar dos informes que exploren el paper d’aquestes iniciatives en diferents països europeus.

Explorem a través de dos informes el paper dels tercer llocs en la transformació social i cultural a Europa. Els documents recullen experiències destacades, com el cas de Cowact rural a Catalunya, i reflexionen sobre els reptes i les oportunitats d'aquests models a escala municipal.
  

En els darrers anys, el concepte de tercer llocs s’ha convertit en un motor de transformació social, cultural i econòmica a Europa. Al març de 2025, l’Agència Nacional de la Cohesió Territorial de França va publicar dos informes que exploren el paper d’aquestes iniciatives en diferents països europeus.

Explorem a través de dos informes el paper dels tercer llocs en la transformació social i cultural a Europa. Els documents recullen experiències destacades, com el cas de Cowact rural a Catalunya, i reflexionen sobre els reptes i les oportunitats d'aquests models a escala municipal.
  

En els darrers anys, el concepte de tercer llocs s’ha convertit en un motor de transformació social, cultural i econòmica a Europa. Al març de 2025, l’Agència Nacional de la Cohesió Territorial de França va publicar dos informes que exploren el paper d’aquestes iniciatives en diferents països europeus.

 
Setmana 17 de l’any i Sant Jordi encara a l’aire! Entre roses, llibres i reflexions, la cultura no s’atura. A #compartim fem un nou recull d’articles que ens han cridat l’atenció: des de crides internacionals sobre IA i drets culturals fins a mirades artístiques sobre el llibre, passant per informes sobre finançament museístic o reflexions que qüestionen el paper de la cultura avui. Preparades i preparats per llegir, pensar i compartir?
 
  

Crida global sobre intel·ligència artificial i drets culturals

23 d'abril de 2025

La cultura i la creativitat en l’era de la IA: qui en marca els límits? La Relatora Especial de les Nacions Unides en l’àmbit dels drets culturals ha obert una crida a aportacions sobre l’impacte de la intel·ligència artificial —especialment la generativa— en la creativitat, l’autoria i la diversitat cultural.

 
Setmana 17 de l’any i Sant Jordi encara a l’aire! Entre roses, llibres i reflexions, la cultura no s’atura. A #compartim fem un nou recull d’articles que ens han cridat l’atenció: des de crides internacionals sobre IA i drets culturals fins a mirades artístiques sobre el llibre, passant per informes sobre finançament museístic o reflexions que qüestionen el paper de la cultura avui. Preparades i preparats per llegir, pensar i compartir?
 
  

Crida global sobre intel·ligència artificial i drets culturals

23 d'abril de 2025

La cultura i la creativitat en l’era de la IA: qui en marca els límits? La Relatora Especial de les Nacions Unides en l’àmbit dels drets culturals ha obert una crida a aportacions sobre l’impacte de la intel·ligència artificial —especialment la generativa— en la creativitat, l’autoria i la diversitat cultural.

 
Setmana 17 de l’any i Sant Jordi encara a l’aire! Entre roses, llibres i reflexions, la cultura no s’atura. A #compartim fem un nou recull d’articles que ens han cridat l’atenció: des de crides internacionals sobre IA i drets culturals fins a mirades artístiques sobre el llibre, passant per informes sobre finançament museístic o reflexions que qüestionen el paper de la cultura avui. Preparades i preparats per llegir, pensar i compartir?
 
  

Crida global sobre intel·ligència artificial i drets culturals

23 d'abril de 2025

La cultura i la creativitat en l’era de la IA: qui en marca els límits? La Relatora Especial de les Nacions Unides en l’àmbit dels drets culturals ha obert una crida a aportacions sobre l’impacte de la intel·ligència artificial —especialment la generativa— en la creativitat, l’autoria i la diversitat cultural.