Novetats

Els meus millors consells, de Magalí Homs


Els dies 12 i 14 de novembre el CERC ha dut a terme la formació Les programacions culturals per a infants en els municipis i una de les formadores que l’han impartit ha sigut Magalí Homs i Ros, directora del Festival de literatura i arts infantil i juvenil (FLIC), que ens ha parlat dels programes que duen a terme per al  foment del gust de la lectura i la mediació literària, tant en l’àmbit educatiu com el cultural, i pel desenvolupament professional en l’àmbit de la Literatura Infantil i Juvenil.

La Magalí Homs i Ros és Directora de Tantàgora, serveis literaris i culturals.

Recuperar no és tornar: l’Anuari SGAE 2024 i els límits de...


  
Després de l’aturada de la pandèmia, el sector cultural mostra signes clars de recuperació. L’Anuari SGAE 2024 confirma el creixement d’activitat i públic, però també introdueix una idea menys tranquil·litzadora: la cultura creix, però no recupera del tot el terreny perdut.
  
  

Recuperar no és tornar: l’Anuari SGAE 2024 i els límits de...


  
Després de l’aturada de la pandèmia, el sector cultural mostra signes clars de recuperació. L’Anuari SGAE 2024 confirma el creixement d’activitat i públic, però també introdueix una idea menys tranquil·litzadora: la cultura creix, però no recupera del tot el terreny perdut.
  
  

Drets Culturals i Cultura Comunitària: 20 anys de Cultura...


 
Recupera la nostra conversa entre Alexandre Santini, president de la Fundació Casa de Rui Barbosa, vinculada al Ministeri de Cultura del Brasil, i Marta Vallejo, escriptora i membre de la cooperativa cultural La Fundició que es va celebrar el 28 d'octubre Auditori del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC)
 
 

Alexandre Santini, un dels principals artífexs de la Llei de Cultura Viva de Brasil i integrant des dels seus inicis del Moviment Llatinoamericà de Cultura Viva Comunitària, reflexiona sobre els 20 anys d'aquest programa pioner que ha transformat les polítiques culturals comunitàries amb impacte global.

Drets Culturals i Cultura Comunitària: 20 anys de Cultura...


 
Recupera la nostra conversa entre Alexandre Santini, president de la Fundació Casa de Rui Barbosa, vinculada al Ministeri de Cultura del Brasil, i Marta Vallejo, escriptora i membre de la cooperativa cultural La Fundició que es va celebrar el 28 d'octubre Auditori del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC)
 
 

Alexandre Santini, un dels principals artífexs de la Llei de Cultura Viva de Brasil i integrant des dels seus inicis del Moviment Llatinoamericà de Cultura Viva Comunitària, reflexiona sobre els 20 anys d'aquest programa pioner que ha transformat les polítiques culturals comunitàries amb impacte global.

Drets Culturals i Cultura Comunitària: 20 anys de Cultura...


 
Recupera la nostra conversa entre Alexandre Santini, president de la Fundació Casa de Rui Barbosa, vinculada al Ministeri de Cultura del Brasil, i Marta Vallejo, escriptora i membre de la cooperativa cultural La Fundició que es va celebrar el 28 d'octubre Auditori del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC)
 
 

Alexandre Santini, un dels principals artífexs de la Llei de Cultura Viva de Brasil i integrant des dels seus inicis del Moviment Llatinoamericà de Cultura Viva Comunitària, reflexiona sobre els 20 anys d'aquest programa pioner que ha transformat les polítiques culturals comunitàries amb impacte global.

Drets Culturals i Cultura Comunitària: 20 anys de Cultura...


 
Recupera la nostra conversa entre Alexandre Santini, president de la Fundació Casa de Rui Barbosa, vinculada al Ministeri de Cultura del Brasil, i Marta Vallejo, escriptora i membre de la cooperativa cultural La Fundició que es va celebrar el 28 d'octubre Auditori del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC)
 
 

Alexandre Santini, un dels principals artífexs de la Llei de Cultura Viva de Brasil i integrant des dels seus inicis del Moviment Llatinoamericà de Cultura Viva Comunitària, reflexiona sobre els 20 anys d'aquest programa pioner que ha transformat les polítiques culturals comunitàries amb impacte global.

Drets Culturals i Cultura Comunitària: 20 anys de Cultura...


 
Recupera la nostra conversa entre Alexandre Santini, president de la Fundació Casa de Rui Barbosa, vinculada al Ministeri de Cultura del Brasil, i Marta Vallejo, escriptora i membre de la cooperativa cultural La Fundició que es va celebrar el 28 d'octubre Auditori del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC)
 
 

Alexandre Santini, un dels principals artífexs de la Llei de Cultura Viva de Brasil i integrant des dels seus inicis del Moviment Llatinoamericà de Cultura Viva Comunitària, reflexiona sobre els 20 anys d'aquest programa pioner que ha transformat les polítiques culturals comunitàries amb impacte global.

Drets Culturals i Cultura Comunitària: 20 anys de Cultura...


 
Recupera la nostra conversa entre Alexandre Santini, president de la Fundació Casa de Rui Barbosa, vinculada al Ministeri de Cultura del Brasil, i Marta Vallejo, escriptora i membre de la cooperativa cultural La Fundició que es va celebrar el 28 d'octubre Auditori del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC)
 
 

Alexandre Santini, un dels principals artífexs de la Llei de Cultura Viva de Brasil i integrant des dels seus inicis del Moviment Llatinoamericà de Cultura Viva Comunitària, reflexiona sobre els 20 anys d'aquest programa pioner que ha transformat les polítiques culturals comunitàries amb impacte global.

Els beneficis emocionals i cognitius d’un programa d’arts...


Un projecte de recerca impulsat per la UOC avaluarà els beneficis emocionals i cognitius d’un programa d’arts escèniques com ara el teatre en pacients amb Parkinson. El projecte ‘Dramatitzant la salut: el paper del teatre per al benestar emocional, social i cognitiu’, en què hi col·laboren el Teatre Lliure i l’Hospital de Sant Pau, buscarà establir un marc teòric específic que expliqui la relació que s’estableix entre el gaudi del moment i una millora de l’estat emocional, i com això es trasllada a la salut mental.
 

Els beneficis emocionals i cognitius d’un programa d’arts...


Un projecte de recerca impulsat per la UOC avaluarà els beneficis emocionals i cognitius d’un programa d’arts escèniques com ara el teatre en pacients amb Parkinson. El projecte ‘Dramatitzant la salut: el paper del teatre per al benestar emocional, social i cognitiu’, en què hi col·laboren el Teatre Lliure i l’Hospital de Sant Pau, buscarà establir un marc teòric específic que expliqui la relació que s’estableix entre el gaudi del moment i una millora de l’estat emocional, i com això es trasllada a la salut mental.
 

La cultura adaptada a l’accessibilitat universal...


La guia fa referència als àmbits de les arts escèniques, la música, les arts visuals, l’audiovisual i el llibre i l'objectiu és donar a conèixer la normativa, sintetitzar i ordenar en un únic document tots els usos a què fa referència al Codi d'accessibilitat de Catalunya.
 
 

El 30 de novembre de 2023 es va publicar al DOGC el Decret 209/2023 de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Codi d'accessibilitat de Catalunya que va entrar en vigor l’1 de març de 2024. La aprovació consolida un marc normatiu que aborda de manera exhaustiva la necessitat d’una societat accessible.

La cultura adaptada a l’accessibilitat universal...


La guia fa referència als àmbits de les arts escèniques, la música, les arts visuals, l’audiovisual i el llibre i l'objectiu és donar a conèixer la normativa, sintetitzar i ordenar en un únic document tots els usos a què fa referència al Codi d'accessibilitat de Catalunya.
 
 

El 30 de novembre de 2023 es va publicar al DOGC el Decret 209/2023 de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Codi d'accessibilitat de Catalunya que va entrar en vigor l’1 de març de 2024. La aprovació consolida un marc normatiu que aborda de manera exhaustiva la necessitat d’una societat accessible.

El 2n Fòrum de les Arts a l'Educació reivindica...


Amb el lema ‘El planejament nacional o la universalització del dret a la cultura, l’edició d’enguany ha comptat amb la presència de més de 400 professionals, tant dels sectors de l’educació i de la cultura com de l’àmbit institucional. L'òrgan coordinador del Fòrum de les Arts a l'Educació és el Consell Rector constituït per una trentena de professionals de catorze institucions de la cultura i l’educació de Catalunya, entre elles la Diputació de Barcelona.
 

El 2n Fòrum de les Arts a l'Educació reivindica...


Amb el lema ‘El planejament nacional o la universalització del dret a la cultura, l’edició d’enguany ha comptat amb la presència de més de 400 professionals, tant dels sectors de l’educació i de la cultura com de l’àmbit institucional. L'òrgan coordinador del Fòrum de les Arts a l'Educació és el Consell Rector constituït per una trentena de professionals de catorze institucions de la cultura i l’educació de Catalunya, entre elles la Diputació de Barcelona.
 

El 2n Fòrum de les Arts a l'Educació reivindica...


Amb el lema ‘El planejament nacional o la universalització del dret a la cultura, l’edició d’enguany ha comptat amb la presència de més de 400 professionals, tant dels sectors de l’educació i de la cultura com de l’àmbit institucional. L'òrgan coordinador del Fòrum de les Arts a l'Educació és el Consell Rector constituït per una trentena de professionals de catorze institucions de la cultura i l’educació de Catalunya, entre elles la Diputació de Barcelona.
 

Concursos oberts per reforçar la independència dels museus


  
La manera com s'escullen les direccions dels equipaments culturals és una qüestió de governança, no només de gestió de recursos humans. El Codi de bones pràctiques per a la convocatòria de concursos de direcció i caps d'àrea de museus, monuments i centres d'art, elaborat per l'Associació Catalana de Crítica d'Art (ACCA) i l'Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya (AMC), parteix d'aquesta idea i proposa un model de selecció orientat a reforçar la professionalitat, la transparència i la independència de les direccions.

Concursos oberts per reforçar la independència dels museus


  
La manera com s'escullen les direccions dels equipaments culturals és una qüestió de governança, no només de gestió de recursos humans. El Codi de bones pràctiques per a la convocatòria de concursos de direcció i caps d'àrea de museus, monuments i centres d'art, elaborat per l'Associació Catalana de Crítica d'Art (ACCA) i l'Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya (AMC), parteix d'aquesta idea i proposa un model de selecció orientat a reforçar la professionalitat, la transparència i la independència de les direccions.

La cultura necessita una política pròpia?


  
State of Culture és molt més que un informe sobre les polítiques culturals europees. És un intent de diagnosticar una contradicció que travessa bona part del sector cultural: com més s’insisteix en demostrar que la cultura contribueix a l’economia, a la salut, a la cohesió social o a la sostenibilitat, més difícil sembla justificar-la com un camp polític amb valor

La cultura necessita una política pròpia?


  
State of Culture és molt més que un informe sobre les polítiques culturals europees. És un intent de diagnosticar una contradicció que travessa bona part del sector cultural: com més s’insisteix en demostrar que la cultura contribueix a l’economia, a la salut, a la cohesió social o a la sostenibilitat, més difícil sembla justificar-la com un camp polític amb valor

Presentació del Pla d’Acció Cultural de Sant Cugat del...


Aquest dimecres 6 de novembre s’ha presentat el Pla d’Acció Cultural de Sant Cugat del Vallès, un document que marca un full de ruta per l’horitzó 2030. A petició de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat, el treball ha estat possible amb el suport del Programa d’assessoraments del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).
 

Presentació del Pla d’Acció Cultural de Sant Cugat del...


Aquest dimecres 6 de novembre s’ha presentat el Pla d’Acció Cultural de Sant Cugat del Vallès, un document que marca un full de ruta per l’horitzó 2030. A petició de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat, el treball ha estat possible amb el suport del Programa d’assessoraments del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).
 

Els meus millors consells, de Josep Maria Aragay


A l’octubre arriben les noves suggerències en matèria de cultura, de la mà de Josep Maria Aragay Borràs, responsable del projecte Basket Beat, on ha acumulat una experiència titànica, i director del Festival de les Arts Comunitàries de Catalunya.

Josep Mª Aragay Borràs va estudiar Integració Social, Educació Social i Musicoteràpia. És anti-professor de creativitat al Grau d'Animació Sociocultural del Departament de Carreres socials a la Universitat París Est-Créteil. Té una llarga trajectòria en la participació en festivals, congressos i jornades internacionals, així com amb la publicació de diversos articles i llibres.

Els meus millors consells, de Josep Maria Aragay


A l’octubre arriben les noves suggerències en matèria de cultura, de la mà de Josep Maria Aragay Borràs, responsable del projecte Basket Beat, on ha acumulat una experiència titànica, i director del Festival de les Arts Comunitàries de Catalunya.

Josep Mª Aragay Borràs va estudiar Integració Social, Educació Social i Musicoteràpia. És anti-professor de creativitat al Grau d'Animació Sociocultural del Departament de Carreres socials a la Universitat París Est-Créteil. Té una llarga trajectòria en la participació en festivals, congressos i jornades internacionals, així com amb la publicació de diversos articles i llibres.

Els meus millors consells, de Josep Maria Aragay


A l’octubre arriben les noves suggerències en matèria de cultura, de la mà de Josep Maria Aragay Borràs, responsable del projecte Basket Beat, on ha acumulat una experiència titànica, i director del Festival de les Arts Comunitàries de Catalunya.

Josep Mª Aragay Borràs va estudiar Integració Social, Educació Social i Musicoteràpia. És anti-professor de creativitat al Grau d'Animació Sociocultural del Departament de Carreres socials a la Universitat París Est-Créteil. Té una llarga trajectòria en la participació en festivals, congressos i jornades internacionals, així com amb la publicació de diversos articles i llibres.

Els meus millors consells, de Josep Maria Aragay


A l’octubre arriben les noves suggerències en matèria de cultura, de la mà de Josep Maria Aragay Borràs, responsable del projecte Basket Beat, on ha acumulat una experiència titànica, i director del Festival de les Arts Comunitàries de Catalunya.

Josep Mª Aragay Borràs va estudiar Integració Social, Educació Social i Musicoteràpia. És anti-professor de creativitat al Grau d'Animació Sociocultural del Departament de Carreres socials a la Universitat París Est-Créteil. Té una llarga trajectòria en la participació en festivals, congressos i jornades internacionals, així com amb la publicació de diversos articles i llibres.

Artes de la col·laboració: aprendre a construir institucions...


  
La cultura comunitària ha anat adquirint un pes creixent en les polítiques culturals dels darrers anys. Aquest desplaçament no consisteix només a incorporar pràctiques participatives, sinó a repensar quins dispositius institucionals poden sostenir processos artístics col·laboratius sense reduir-los a una programació convencional.

Artes de la col·laboració: aprendre a construir institucions...


  
La cultura comunitària ha anat adquirint un pes creixent en les polítiques culturals dels darrers anys. Aquest desplaçament no consisteix només a incorporar pràctiques participatives, sinó a repensar quins dispositius institucionals poden sostenir processos artístics col·laboratius sense reduir-los a una programació convencional.

La recuperació ja no és la notícia: el repte torna a ser...

 
   
L'informe que recull els principals indicadors de l’any 2023 dels teatres i auditoris que participen al Circuit de la Xarxa d’Espais Escènics Municipalsmarca un punt d'inflexió respecte dels anys anteriors. Si els informes de 2021 i 2022 estaven dominats per la recuperació després de la pandèmia, el de 2023 mostra que aquesta etapa pràcticament s'ha completat. El Circuit recupera bona part dels nivells previs a la COVID-19 i, en alguns indicadors, els supera.

La recuperació ja no és la notícia: el repte torna a ser...

 
   
L'informe que recull els principals indicadors de l’any 2023 dels teatres i auditoris que participen al Circuit de la Xarxa d’Espais Escènics Municipalsmarca un punt d'inflexió respecte dels anys anteriors. Si els informes de 2021 i 2022 estaven dominats per la recuperació després de la pandèmia, el de 2023 mostra que aquesta etapa pràcticament s'ha completat. El Circuit recupera bona part dels nivells previs a la COVID-19 i, en alguns indicadors, els supera.

Museu d’Art de Cerdanyola, un petit gran museu

 

El MAC ha celebrat recentment el seu 15è aniversari i ho ha fet superant totes les expectatives i amb nous projectes de futur en marxa.
 

El Museu d’Art de Cerdanyola ha celebrat 15 anys i ho fa amb la satisfacció d’haver superat les expectatives inicials, quan naixia el museu, en un edifici modernista, per esdevenir un petit centre d’art contemporani i conservar i fer recerca i difusió del patrimoni històric-artístic de Cerdanyola. Durant aquests 15 anys, el MAC ha passat de tenir una col·lecció de 200 peces a les actuals 3.500, gràcies a les donacions de particulars, les aportacions i dipòsits d’institucions com la Generalitat, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Diputació o la col·lecció del Banc Sabadell. A més, durant aquests anys el museu ha prestat obres al MNAC, Museu Picasso o el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia.

Museu d’Art de Cerdanyola, un petit gran museu

 

El MAC ha celebrat recentment el seu 15è aniversari i ho ha fet superant totes les expectatives i amb nous projectes de futur en marxa.
 

El Museu d’Art de Cerdanyola ha celebrat 15 anys i ho fa amb la satisfacció d’haver superat les expectatives inicials, quan naixia el museu, en un edifici modernista, per esdevenir un petit centre d’art contemporani i conservar i fer recerca i difusió del patrimoni històric-artístic de Cerdanyola. Durant aquests 15 anys, el MAC ha passat de tenir una col·lecció de 200 peces a les actuals 3.500, gràcies a les donacions de particulars, les aportacions i dipòsits d’institucions com la Generalitat, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Diputació o la col·lecció del Banc Sabadell. A més, durant aquests anys el museu ha prestat obres al MNAC, Museu Picasso o el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia.

Josep Maria Esquirol:‘Sense alguna mena d’esperança, no hi...


  
  
Amb motiu de l’Espai Claustre celebrat el passat 8 d’octubre, hem conversat amb Josep Maria Esquirol, filòsof i assagista, autor de llibres tan celebrats com La resistència íntima (2015) i Escola de l’Ànima. Hem parlat amb ell sobre qüestions tan diverses com la fraternitat, el transhumanisme i la burocràcia, entre d’altres, i el seu impacte en el món cultural.
  

Festival Panoràmic La creació i la reflexió al servei dels...


Els festivals culturals sovint es presenten com a espais de programació i exhibició. Panoràmic apunta una altra possibilitat: el festival com a dispositiu de lectura del present. El Festival ha programat, un any més, les jornades professionals.

Panoràmic, que compta amb el suport de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, és el festival que explora la relació entre el cinema, la fotografia i les noves formes d’imatges, i promou i incentiva la recerca de nous llenguatges i narratives audiovisuals.

Panoràmic està organitzat per Grisart Lab, i promogut per l’Ajuntament de Granollers i Roca Umbert Fàbrica de les Arts. La direcció del festival està formada per Joan Fontcuberta, Laia Casanova i Albert Gusi,

Festival Panoràmic La creació i la reflexió al servei dels...


Els festivals culturals sovint es presenten com a espais de programació i exhibició. Panoràmic apunta una altra possibilitat: el festival com a dispositiu de lectura del present. El Festival ha programat, un any més, les jornades professionals.

Panoràmic, que compta amb el suport de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, és el festival que explora la relació entre el cinema, la fotografia i les noves formes d’imatges, i promou i incentiva la recerca de nous llenguatges i narratives audiovisuals.

Panoràmic està organitzat per Grisart Lab, i promogut per l’Ajuntament de Granollers i Roca Umbert Fàbrica de les Arts. La direcció del festival està formada per Joan Fontcuberta, Laia Casanova i Albert Gusi,

Museus petits, reptes enormes


  
Els ecomuseus i els museus etnològics catalans ocupen un lloc paradoxal dins el sistema cultural. Tot i la seva feble centralitat institucional i la manca històrica d’un gran museu nacional d’etnologia a Catalunya, molts petits museus locals han aconseguit una projecció pública notable i fins i tot reconeixement internacional. L’article de Xavier Roigé i Mireia Guil analitza aquesta contradicció i la converteix en una pregunta sobre el futur dels museus de proximitat en un context marcat per la pressió turística, la crisi climàtica i la transformació social dels territoris.
  

Museus petits, reptes enormes


  
Els ecomuseus i els museus etnològics catalans ocupen un lloc paradoxal dins el sistema cultural. Tot i la seva feble centralitat institucional i la manca històrica d’un gran museu nacional d’etnologia a Catalunya, molts petits museus locals han aconseguit una projecció pública notable i fins i tot reconeixement internacional. L’article de Xavier Roigé i Mireia Guil analitza aquesta contradicció i la converteix en una pregunta sobre el futur dels museus de proximitat en un context marcat per la pressió turística, la crisi climàtica i la transformació social dels territoris.
  

Carta per una Cultura Justa: iniciativa per a millorar les...


A mitjans de setembre es va presentar la Carta per a una Cultura Justa, una iniciativa sorgida de la col·laboració entre diverses institucions, xarxes i experts internacionals per tal de promoure el respecte, la protecció i el compliment dels drets econòmics, socials, culturals i la resta de drets humans d’artistes i professionals de la cultura, mitjançant pràctiques laborals més justes i intercanvis culturals més equilibrats.

Carta per una Cultura Justa: iniciativa per a millorar les...


A mitjans de setembre es va presentar la Carta per a una Cultura Justa, una iniciativa sorgida de la col·laboració entre diverses institucions, xarxes i experts internacionals per tal de promoure el respecte, la protecció i el compliment dels drets econòmics, socials, culturals i la resta de drets humans d’artistes i professionals de la cultura, mitjançant pràctiques laborals més justes i intercanvis culturals més equilibrats.

Carta per una Cultura Justa: iniciativa per a millorar les...


A mitjans de setembre es va presentar la Carta per a una Cultura Justa, una iniciativa sorgida de la col·laboració entre diverses institucions, xarxes i experts internacionals per tal de promoure el respecte, la protecció i el compliment dels drets econòmics, socials, culturals i la resta de drets humans d’artistes i professionals de la cultura, mitjançant pràctiques laborals més justes i intercanvis culturals més equilibrats.

Carta per una Cultura Justa: iniciativa per a millorar les...


A mitjans de setembre es va presentar la Carta per a una Cultura Justa, una iniciativa sorgida de la col·laboració entre diverses institucions, xarxes i experts internacionals per tal de promoure el respecte, la protecció i el compliment dels drets econòmics, socials, culturals i la resta de drets humans d’artistes i professionals de la cultura, mitjançant pràctiques laborals més justes i intercanvis culturals més equilibrats.

Carta per una Cultura Justa: iniciativa per a millorar les...


A mitjans de setembre es va presentar la Carta per a una Cultura Justa, una iniciativa sorgida de la col·laboració entre diverses institucions, xarxes i experts internacionals per tal de promoure el respecte, la protecció i el compliment dels drets econòmics, socials, culturals i la resta de drets humans d’artistes i professionals de la cultura, mitjançant pràctiques laborals més justes i intercanvis culturals més equilibrats.

Carta per una Cultura Justa: iniciativa per a millorar les...


A mitjans de setembre es va presentar la Carta per a una Cultura Justa, una iniciativa sorgida de la col·laboració entre diverses institucions, xarxes i experts internacionals per tal de promoure el respecte, la protecció i el compliment dels drets econòmics, socials, culturals i la resta de drets humans d’artistes i professionals de la cultura, mitjançant pràctiques laborals més justes i intercanvis culturals més equilibrats.

La planificació estratègica en cultura, nou recurs...


 "La planificació estratègica consisteix en concebre un futur desitjable i definir els mitjans reals per a assolir-ho" 

R.L. Ackoff

 
 

Els plans estratègics són una eina bàsica per planificar el desenvolupament territorial a mitjà i llarg termini, a través d’un procés d’anàlisi, reflexió i debat que aspira a millorar la gestió, la implicació dels agents i el desplegament d’accions de manera consensuada.

La planificació estratègica en cultura, nou recurs...


 "La planificació estratègica consisteix en concebre un futur desitjable i definir els mitjans reals per a assolir-ho" 

R.L. Ackoff

 
 

Els plans estratègics són una eina bàsica per planificar el desenvolupament territorial a mitjà i llarg termini, a través d’un procés d’anàlisi, reflexió i debat que aspira a millorar la gestió, la implicació dels agents i el desplegament d’accions de manera consensuada.

Presentació del recull d'estudis d'Eduard...


 
Amb la publicació de "Eduard Miralles. La cultura com a passió", es posa en valor la contribució d’Eduard Miralles a la configuració de les polítiques culturals a Catalunya.
 

El Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC) ha col·laborat en la publicació «Eduard Miralles. La cultura com a passió»

Accessibilitat als museus: recurs puntual o canvi...


  
Les audioguies i signoguies s’estenen als museus catalans. La qüestió ja no és només produir-les, sinó veure qui en garanteix la continuïtat i la integració en la pràctica quotidiana dels equipaments.

Accessibilitat als museus: recurs puntual o canvi...


  
Les audioguies i signoguies s’estenen als museus catalans. La qüestió ja no és només produir-les, sinó veure qui en garanteix la continuïtat i la integració en la pràctica quotidiana dels equipaments.