Al llarg dels anys, el desenvolupament s’ha explicat des d’una lògica de necessitats. Alimentació, habitatge, salut, creixement econòmic. La cultura apareixia després, gairebé com un complement que arribava un cop resoltes les qüestions “essencials”. L’article de Patrice Meyer-Bisch, publicat a la revista Kult-ur, qüestiona frontalment aquesta jerarquia i proposa un desplaçament conceptual de gran abast: els drets culturals no són un afegit del desenvolupament, sinó la seva gramàtica profunda.