Destacats

Quan la cultura esdevé indústria simbòlica


  
Una anàlisi crítica dels processos que estan redefinint les indústries culturals i creatives en l’era de les plataformes
  

Philippe Bouquillion, Bernard Miège i Pierre Moeglin, en aquesta obra publicada per Presses universitaires de Grenoble, examinen l’aparició d’una nova economia política dels béns simbòlics que es troba en plena configuració.

Diversitat cultural: discurs assumit, transformació pendent


  
L’informe europeu situa les institucions culturals al centre del diàleg intercultural. La qüestió no és tant el diagnòstic com la capacitat real de modificar pràctiques i estructures.
  

Cinc dies per moure una escola


  
El documental Five Days to Dance segueix una experiència concreta i delimitada en el temps: una parella de ballarins arriba a un institut i proposa als estudiants crear una peça de dansa en només cinc dies. El punt de partida és senzill. El desplegament, no tant. El film mostra com aquesta intervenció intensiva altera, encara que sigui de manera provisional, les dinàmiques habituals del centre educatiu i les relacions entre els alumnes.
  

Interessos culturals a Catalunya: set perfils per entendre la distància entre desig i pràctica


  
L’informe sobre Els interessos culturals de la població de Catalunya 2013 introdueix un desplaçament analític rellevant en l’estudi de les pràctiques culturals: no se centra només en allò que la població fa, sinó en allò que li interessa. Aquesta distinció entre interès i participació permet obrir una lectura més precisa dels comportaments culturals en un context marcat per la crisi econòmica i per l’impacte creixent de la digitalització. 
  

Cultura catalana: identitat, llengua i ciutat en tensió


  
L’article de Judit Carrera proposa una lectura de la cultura catalana contemporània que s’allunya de qualsevol simplificació identitària per situar-la en un camp de tensions estructurals. No es tracta de descriure un sistema cultural estable, sinó d’entendre’l com un espai travessat per contradiccions que afecten directament la manera com es defineix, es produeix i es projecta.
  

La utilitat de l’inútil: un manifest contra l’obsessió per la rendibilitat


  
Una defensa rigorosa de les humanitats i del coneixement sense finalitat immediata en una època dominada pel criteri d’eficiència.
  

El filòsof italià Nuccio Ordine construeix a La utilitat de l’inútil un assaig argumentatiu i literari que qüestiona el paradigma utilitarista contemporani.

Quan la música obre vies neuronals: arts, demència i finançament en joc


  
Un informe britànic analitza evidències, límits i oportunitats de les intervencions artístiques en el tractament de la demència, amb la música com a protagonista terapèutica.

  

L’informe elaborat per Marsaili Cameron i Belinda Sosinowicz, impulsat per The Rayne Foundation i la National Alliance for Arts Health & Wellbeing, defensa que demostrar l’eficàcia clínica de les intervencions artístiques serà determinant per assegurar-ne el finançament estable.

Els drets culturals com a gramàtica del desenvolupament


  
Al llarg dels anys, el desenvolupament s’ha explicat des d’una lògica de necessitats. Alimentació, habitatge, salut, creixement econòmic. La cultura apareixia després, gairebé com un complement que arribava un cop resoltes les qüestions “essencials”. L’article de Patrice Meyer-Bisch, publicat  a la revista Kult-ur, qüestiona frontalment aquesta jerarquia i proposa un desplaçament conceptual de gran abast: els drets culturals no són un afegit del desenvolupament, sinó la seva gramàtica profunda.
  

Un programa que construeix públics des de l’escola


  
L’informe anual del programa Anem al teatre del curs 2012-2013 permet llegir amb una certa precisió una política cultural que sovint queda situada en un segon pla: la construcció de públics des del sistema educatiu. No es tracta només d’una oferta d’espectacles per a escolars, sinó d’un dispositiu sostingut en el temps que articula cultura, educació i territori a escala provincial.
  

Fidelitzar públics: canvis estructurals i màrqueting per a les arts



Discurs molt alineat amb l’agenda europea d’audiències. Encara recognoscible, però conceptualment superat. Reflecteix una orientació cap a la captació i diversificació d’audiències que ha marcat moltes polítiques culturals. Avui, aquest enfocament conviu amb mirades més crítiques que posen l’accent en la relació, la corresponsabilitat i els drets culturals. El text ajuda a entendre aquest punt de partida.(n. de l'e., 2026)