Destacats

  
La llibertat d’expressió sovint es defensa en abstracte. Aquest vídeo la situa en un terreny més concret: què passa quan algú et diu què pots fer i què no pots fer en un acte creatiu. La resposta, posada en mans d’infants, és directa i reveladora. La peça no busca complexitat, busca evidència. Revisar-la avui permet recordar una idea que no sempre es té prou present: la llibertat cultural no és un punt de partida assegurat, sinó una condició que cal sostenir activament des de les pràctiques i les institucions. (n. de l'e., 2026)
  

Què passa quan una autoritat limita l’expressió artística en un entorn aparentment neutre.
  

  
Durant els darrers anys, els museus han incorporat amb força el llenguatge de la participació i les narratives digitals. Aquest llibre se situa en el moment en què aquest gir comença a prendre forma i planteja una pregunta de fons: què implica realment convertir el museu en un espai transmèdia. Rellegir-lo avui permet fer un exercici necessari de distància. No tant per validar les promeses que hi apareixen, sinó per observar com s’han traduït —o no— en pràctiques i estructures. És en aquest desplaçament entre discurs i institució on el text continua interpel·lant. (n. de l'e., 2026)
  

Les tecnologies digitals transformen els museus, redefinint la participació dels visitants i el sentit de l’experiència cultural.
  

  
Llegida avui, la caixa d’eines continua sent útil com a instrument operatiu. Però sobretot posa sobre la taula una qüestió que encara no està del tot resolta: el desenvolupament de públics no és una tècnica, sinó una manera de repensar la relació entre institucions culturals i ciutadania. (n. de l'e., 2026)
  

El desenvolupament de públics s’ha convertit en una prioritat compartida. Aquesta caixa d’eines fa un pas necessari: ordenar preguntes, mètodes i decisions per passar de la intuïció a l’estratègia.
 

  
Un llibre que examina com la cultura pot esdevenir eina real de cohesió social en ciutats diverses
  

Vincular polítiques culturals i gestió de la diversitat urbana és avui una exigència estructural per a les ciutats. Les estratègies interculturals orientades a construir ciutadania continuen sense ocupar un lloc central en moltes agendes públiques, i el potencial de la cultura com a instrument de cohesió i reducció de desigualtats encara resta parcialment desplegat.