No és fàcil entendre Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), un d’aquells municipis que molts veuen de passada, del cotxe estant, aparador fugaç de passat i present industrial, al cor d’una comarca vinícola amb paratges més pintorescos i a prop, massa a prop, d’una petita gran capital com és Vilafranca. La seva estructura territorial és particular, i tampoc és fàcil d’interpretar. Un municipi estès al llarg de la carretera, amb dos nuclis de fort caràcter (els Monjos i La Ràpita) que són motors d’una dinàmica societat civil que, amb tot, no deixa de mirar-se de reüll, porta d’entrada al parc natural del Foix, amagat rere les imponents xemeneies cimenteres i una estació de tren a mig camí de tot i d’enlloc a la vegada.
Aquesta quinzena es pot llegir des de la fragilitat i la persistència de la infraestructura cultural municipal. Una biblioteca amb sobrecost a Arenys, un museu tancat a Cerdanyola i un programa escènic escolar a Sant Celoni descriuen tres cares d’una mateixa realitat. Equipaments que depenen de pressupost i manteniment. Pràctiques educatives que sostenen l’accés cultural quotidià. El mapa municipal situa la cultura en el terreny de la governança local, on es decideixen recursos, calendaris i continuïtat dels serveis.
Aquesta quinzena es pot llegir des de la cultura com a infraestructura municipal. Biblioteques que es reformen, museus que busquen nova seu i entitats que reclamen ateneus. D’altra banda, programes de lectura i exposicions que activen usos quotidians de la cultura. I, en paral·lel, debats de ciutat on entitats i actors polítics situen cultura, llengua i patrimoni en tensió amb habitatge, mobilitat, serveis i cohesió. El mapa municipal revela una cultura condicionada per recursos, equipaments i governança.