política cultural

  
Una entrada que proposa la cultura com a espai de qüestionament i reflexió col·lectiva, més enllà de discursos administratius o narratives consumistes.
  

Aquests darrers mesos ens hem empassat maratons de debats, alguns han sigut d’allò més crispats, d’altres més ensopits, però el cert és que els debats polítics han ocupat gran part de l’atenció als mitjans durant aquest període electoral, en prime time

  
L’article posa nom i contingut a un fenomen invisible en la retòrica cultural: com la lògica del mercat transforma i limita significats, funcionaments i valors de la cultura.
  

Creativitat, emocions, imaginació. Si en un exercici de llengua ens demanen que busquem un mot hiperònim que aixoplugui aquesta tríada de conceptes, podríem optar per “art” o, potser, “cultura”. Ara bé, ja fa temps que la retòrica econòmica i empresarial s’ha apropiat d’aquests conceptes.

  
La cultura es defineix i es construeix a través de pràctiques col·lectives, espais compartits i diàlegs entre disciplines i comunitats, més enllà de categories fixes que la redueixen a sectors aïllats
  

Tres objectius: relacions socials, relacions econòmiques i relacions internacionals. Aquests són els pilars de la “Nova Agenda europea per a la cultura” que es va presentar el 22 de maig de 2018 a Brusel·les.

  
Una reflexió que qüestiona narratives dominants del turisme cultural i proposa entendre’l com a pràctica complexa que no sempre aporta el que promet.
  

Què ens motiva a viatjar? Què busquem quan fem les maletes i creuem fronteres? A principis del segle XV, l’explorador xinès Zheng He va capitanejar set expedicions navals per establir intercanvis comercials, culturals i diplomàtics.

Un estudi sociològic que analitza quinze anys de pràctiques culturals a Espanya i identifica els factors que expliquen les desigualtats d’accés
  

Antonio Ariño Villarroya i Ramón Llopis Goig, en una publicació de la Fundació SGAE, examinen com la gran transformació sociocultural del segle XXI ha reconfigurat els interessos i les pràctiques culturals. L’anàlisi es fonamenta principalment en les Enquestes d’hàbits i pràctiques culturals a Espanya del Ministeri de Cultura i ofereix una lectura sistemàtica de l’evolució dels darrers quinze anys.

  
Un estudi analitza fins a quin punt el sistema cultural territorial respon al relat d’un Estat descentralitzat o si evoluciona cap a dinàmiques de reequilibri central.
  

L’article de Joaquín Rius i Mariano Martín Zamorano, publicat a Revista d’Estudis Autonòmics i Federals (núm. 19, 2014), revisa críticament una idea molt estesa en la literatura comparada: la identificació d’Espanya com a model cultural descentralitzat i proper a una estructura quasifederal.

  
Una defensa rigorosa de les humanitats i del coneixement sense finalitat immediata en una època dominada pel criteri d’eficiència.
  

El filòsof italià Nuccio Ordine construeix a La utilitat de l’inútil un assaig argumentatiu i literari que qüestiona el paradigma utilitarista contemporani.

  

Samuel Jones proposa un model renovat per a la participació cultural pública, combinant innovació, responsabilitat social i tecnologia.
  
  
Samuel Jones, assessor del Department for Culture, Media and Sport (DCMS) britànic i investigador principal de la fundació Demos, centra el seu treball en arts, museus, galeries, creativitat i comunicació intercultural. El seu estudi independent Culture Shock, encarregat pel DCMS, analitza la participació ciutadana en cultura i esports i ofereix recomanacions clau en un context de canvi polític i restriccions econòmiques.

  
L’informe anual del CoNCA alerta d’un sector sotmès a pressions econòmiques i institucionals i proposa noves vies per garantir-ne la sostenibilitat.
  

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha presentat l’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2013, que dibuixa un escenari crític per al sector cultural.