estudis socials de la cultura
Camp d’anàlisi que estudia les relacions entre cultura i societat. Examina com les pràctiques culturals es produeixen, circulen i es reben dins de contextos socials concrets, i com es relacionen amb factors com el poder, la classe social, el gènere, el territori o les institucions.
El primer número de La Maleta de Portbou reuneix veus internacionals que examinen les fragilitats democràtiques contemporànies des de l’economia, la filosofia, la política i la cultura.
El número inaugural de setembre-octubre de 2013 articula un dossier central dedicat a la idea de “democràcia en perill”. Hi intervenen figures com Dani Rodrik, que reflexiona sobre tensions globals, i Antón Costas, que analitza l’augment de les desigualtats en les societats capitalistes
Documentación social, núm. 165 (abril-juny 2012)
Monogràfic de la revista «Documentación social» dedicat a analitzar els anomenats béns comuns, commons o procomú. Un concepte que, com ens assenyala el coordinador d’aquest número, Imanol Zubero, en l’article “De los ‘comunales’ a los ‘commons’: la peripecia teórica de una práctica ancestral cargada de futuro”, fa referència a una pràctica tradicional estesa per tot el planeta, que han renovat i reforçat en els últims anys tant els moviments antiglobalització, a través de la seva lluita contra la mercantilització del món, com els col·lectius que reivindiquen el coneixement i la cultura lliure.
Setmanes enrere dos bons amics d'Interarts han estat a Santa Maria, una ciutat de poc més de 250.000 habitants a l'estat de Rio Grande do Sul, Brasil, per tal d'engegar un programa de recuperació de l'energia ciutadana col·lectiva a través d'eines i recursos de tipus cultural. A principis d'aquest any s'hi va incendiar la discoteca Kiss, provocant gairebé 250 víctimes, i des d'aleshores l'ànim de la ciutat no ha tornat a ser el mateix. Aquests dies celebrem el vintè aniversari de la fundació de "Pallassos Sense Fronteres", una Organització No Governamental d'arrels inequívocament catalanes que a hores d'ara s'ha estès per tot el món, amb una trajectòria indiscutible en la recuperació de la convivència a través de l'art dels somriures, especialment entre la població infantil, en comunitats que han patit els traumàtics efectes de les guerres o les catàstrofes naturals. Diverses organitzacions municipals vinculades a la unitat temàtica de cultura de la xarxa de Mercociutats varen crear l'any 2010 una farmaciola o kit de "Primers Auxilis Culturals" per tal de contribuir a pal·liar els efectes del terratrèmol que a principis d'aquell mateix any fa afectar la regió de Valparaíso a Xile.
La democratització de la cultura ha estat un dels grans objectius de les polítiques culturals europees des de la segona meitat del segle XX. Un número monogràfic de la revista Territoires contemporains revisa aquesta trajectòria a partir d’una comparació entre diversos països i analitza com s’han desenvolupat les institucions culturals i les estratègies públiques d’accés a la cultura.
La democratització de la cultura ha estat una de les idees fundacionals de les polítiques culturals contemporànies.
Una mica de reflexió acabada de publicar al número 65 de la revista Auriga.
Podeu adquirir la revista, en format electrònic, a http://www.auriga.cat
Durant dècades, les polítiques culturals han intentat ampliar l’accés de la població a les arts i al patrimoni. L’assaig Culture and Class, de John Holden, planteja que aquest enfocament és insuficient per superar les desigualtats socials. El repte no és només fer que la cultura estigui disponible per a tothom, sinó garantir que la ciutadania pugui participar activament en la seva producció i definició.
La relació entre cultura i desigualtat social ha estat una de les qüestions centrals del debat sobre polítiques culturals.
Una mirada comparada a les tensions, les singularitats i els límits dels sistemes culturals de les comunitats autònomes.
Aquest número monogràfic de la revista RIPS. Revista de Investigaciones Políticas y Sociológicas està coordinat pels professors Arturo Rodríguez Morató i Joaquim Rius Ulldemolins, de la Universitat de Barcelona. La publicació recull els resultats d’una investigació de llarg recorregut sobre les polítiques culturals de les comunitats autònomes espanyoles, desenvolupada durant sis anys per un equip d’investigadors de diverses universitats del país.
Dotze filòsofs analitzen el paper de la cultura en un món globalitzat, tecnològic i en transformació constant.
El número 41 de la revista l’Observatoire presenta el monogràfic Art, culture et philosophie: matière à penser, coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez, una reflexió coral sobre el paper de l’art i la cultura davant els profunds canvis socials, polítics i tecnològics del present.
