equipaments culturals
Definició
Infraestructures i institucions dedicades a la producció, difusió o preservació cultural.
Criteri
S’utilitza en continguts sobre biblioteques, museus, centres culturals o altres equipaments.
Les biblioteques són uns dels actius locals essencials en la promoció de l’exercici dels drets culturals, en l’enfortiment de la capacitat de contribuir lliure i plenament en la vida cultural de les comunitats, i ho fan garantint l’accés a la cultura (als llibres, les pel·lícules, la música o les arts visuals) i també fomentant la llibertat creativa, a través dels seus serveis i també els seus espais.
L’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), a través de l'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC), ha tret a la llum un informe que analitza el fort impacte que ha tingut la pandèmia en l’assistència a les activitats culturals que es realitzen en museus i altres centres expositius.
Publicat en plena pandèmia, aquest text introductori coordinat per Glòria Jové proposa una reflexió que va més enllà de l’impacte immediat de la COVID-19 sobre els museus i les institucions culturals. El punt de partida és que la crisi sanitària ha fet visibles preguntes que ja existien: quin paper han de tenir aquestes institucions en una societat en transformació i com poden reforçar el seu vincle amb la ciutadania i el territori.
Què implica pensar una política cultural en un municipi petit, amb població dispersa i amb una base associativa que sosté bona part de l’activitat? El Pla d’Acció Cultural de Font-rubí posa sobre la taula una qüestió que sovint queda diluïda: la cultura local no es juga només en la programació, sinó en la capacitat d’articular territori, agents i sentit compartit en contextos fràgils.
A raíz de la publicación a comienzos de año de un artículo sobre ese tema, la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE) y TEA Tenerife Espacio de las Artes, celebran este viernes [día 24] y el sábado [día 25] el encuentro Museo prosaico. Norma, praxis, precariedad, en el marco de reunión de la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE). En este encuentro, profesionales reconocido prestigio en el ámbito de las artes, el pensamiento estético, la crítica de arte y la dirección de museos, debatirán cuestiones fundamentales para entender el papel del museo y los desafíos a los que se enfrenta esta institución.
La recerca de Sergio Ramos Cebrián situa les polítiques culturals de proximitat en un terreny menys estabilitzat del que sovint es pressuposa. L’objecte central no són només els equipaments o els programes, sinó la relació entre espais culturals i drets culturals i, sobretot, la manera com aquests drets es materialitzen o no a escala local. El text parteix d’una idea que travessa tota la investigació: la proximitat no és una simple qüestió de distància o accessibilitat, sinó una construcció institucional que condiciona el dret a participar en la vida cultural.
Són les 8 del vespre i ets la segona en arribar. En veure qui ha estat la primera lamentes tenir la mania de ser sempre tan puntual. Ni tan sols recordes el seu nom i, per força, hauràs de tenir una conversa amb ella. T’espera una llarga nit envoltada de persones conegudes i desconegudes a la vegada.
Parlar d’equips en els museus acostuma a quedar reduït a una qüestió de perfils professionals o de plantilles. Aquest document desplaça la mirada: els equips no són només recursos humans, són l’estructura que fa possible —o impossible— el valor públic del museu. La pregunta no és quantes persones hi ha, sinó quines funcions assumeixen, amb quina dedicació i en quin marc de governança.
Les Àrees de Cultura dels diferents ens municipals generen anualment una gran quantitat d’activitats i una extensa programació cultural És important, en aquest sentit, conèixer el context comunicatiu d’avui dia i conèixer els recursos que ofereix el món digital per tal de comunicar-les i, finalment, arribar als públics adequats.
Els museus davant el repte d'una vellesa diversa
Quan pensem en la gent gran ens acostuma a venir al cap la imatge entranyable d’un senyora o un senyor balancejant-se suaument en un balancí vora la llar de foc. Amb una manta al damunt, la pipa entre els llavis prims o la llana de fer mitja a les mans arrugades, expliquen històries a la canalla que, asseguda al terra, escolta embadalida. Històries llunyanes, d’aquelles on costa tant discernir la realitat de la ficció.