equipaments culturals

Definició Infraestructures i institucions dedicades a la producció, difusió o preservació cultural. Criteri S’utilitza en continguts sobre biblioteques, museus, centres culturals o altres equipaments.

Vertebrar culturalment els Països Catalans


Relatoria del la quarta conversa dels Debats KULT, amb Jordi Oliveras, Eunice Romero, Rosa Cerarols, Eloi Aymerich i Nando Cruz
 

Ell passat 2 de desembre vam cloure el cicle de debats “Cultura, Comunitat, Revolució” a un espai que ens vincula històricament amb la nostra proposta política: la Lleialtat Santsenca, un edifici aixecat per una cooperativa obrera fundada fa cent anys al barri de Sants. En aquest quart debat vam plantejar la revisió del model cultural per als Països Catalans des de les perspectives de la creació, la programació, els vincles amb l’administració i la participació dels públics.

Quan la tecnologia redefineix l'experiència dels museus


  
  
"CTRL" és el primer programa cultural focalitzat exclusivament en les noves possibilitats i oportunitats que ofereixen les tecnologies digitals, tant a la creació com al consum de cultura. El podem veure a TV3  i ens permet descobrir una generació de creadores i creadors digitals que estan canviant la manera d'entendre les arts i les lletres. La tecnologia digital ho canvia tot.
 

'Les realitats immersives permeten fer un discurs més atractiu, amb un increment de visitants, de difusió i de viralitat'


Amb motiu del curs 'Realitat immersiva, realitat augmentada i realitat virtual. Implementacions i perspectives en el terreny de les polítiques culturals', celebrat els dies 16 i 18 de novembre d’enguany, hem entrevistat Luis Villarejo, un dels experts més reconeguts en aquest àmbit i que coneix de primera mà les aplicacions d’aquestes noves realitats en les polítiques culturals.
 

Biblioteques contra l’espectacle


  
L’entrevista a César Rendueles publicada a Debats el 2020 és especialment valuosa perquè desplaça la mirada sobre la política cultural cap a espais sovint invisibilitzats pel relat dominant de la innovació i la creativitat. En un moment en què moltes ciutats continuen competint a través de marques urbanes, grans equipaments i discursos sobre “ciutats creatives”, Rendueles proposa una inversió gairebé radical de prioritats: abandonar la fascinació per les intervencions espectaculars i tornar a mirar les institucions lentes, quotidianes i poc lluents, com les biblioteques o el esport de base.
  

Dignificar l'educació patrimonial per enfortir els museus


  
  
Ja fa temps que l’educació es reconeix com una de les funcions més significatives dels museus i els espais patrimonials, si bé és cert que la nova proposta de definició de museu de l’ICOM (encara subjecta a revisió) omet el terme i no en fa referència de forma explícita. A Catalunya, quan pensem en la feina dels educadors o mediadors de museus, el nostre imaginari es remet a la programació per escoles (i a molt estirar, per famílies). Tanmateix, el concepte s’ha anat expandint a poc a poc, contemplant noves propostes i públics.

L’impacte de les biblioteques públiques des de l’òptica ciutadana


Roskilde Bibliotekerne
 

Sovint es pregunta als experts sobre l’impacte de la cultura i no als usuaris i la resta de la ciutadania, predominant la comprensió i el bagatge dels temes d’estudi per part dels experts. Però, què passaria si li donéssim la volta? Parlem del potencial democratitzador d’examinar l’experiència de les persones en primera persona.

Què és la cultura?


Relatoria de la primera conversa del Cicle de Debats KULT, amb la participació de Míriam Cano, Helios F.Garcés, Xisca Homar i Adrià Pujol.
 

L’Ateneu L’Harmonia va acollir el dijous 16 de setembre la primera conversa del Cicle de Debats KULT, que se celebren durant la tardor del 2021 en quatre espais comunitaris i culturals de Barcelona. Aquests debats volen ser un espai temporal de pensament per compartir reflexions i experiències que contribueixin en el debat sobre el model cultural i les noves formes de la participació de les comunitats en la creació i difusió de continguts culturals.

Les emocions també transformen l'aprenentatge als museus


  
Les emocions fomenten l’empatia en els visitants de museus, són una condició prèvia per a l’aprenentatge i, fins i tot, influeixen en el disseny dels espais museístics. Per tant, no seria cap desgavell pensar que els museus haurien de tenir en compte aquest factor per connectar millor amb els visitants apel·lant a les emocions.

La incertesa com a motor dels espais escènics


  
L'informe analitza l'impacte immediat de la pandèmia sobre els espais escènics municipals de la província de Barcelona a partir dels indicadors dels Cercles de Comparació Intermunicipal. La seva aportació va més enllà de quantificar una caiguda sense precedents de l'activitat. Mostra com els equipaments són capaços d'adaptar-se a una situació extraordinària i incorpora noves dimensions d'anàlisi que fins aleshores no s'havien mesurat, especialment l'activitat no presencial i els efectes organitzatius de la crisi

S'inicia el procés de dissolució del Patronat del Museu del Càntir


El ple municipal aprova inicialment el tràmit perquè l'Ajuntament assumeixi la gestió directa del Museu a partir de l'any vinent. Es constituirà un Consell Municipal del Museu del Càntir