equipaments culturals

Definició Infraestructures i institucions dedicades a la producció, difusió o preservació cultural. Criteri S’utilitza en continguts sobre biblioteques, museus, centres culturals o altres equipaments.

Un museu que es construeix mentre navega


  
Aquest article resulta especialment interessant perquè mostra una dimensió sovint poc visible dels processos participatius als museus: aquella que no neix d’un programa formal ni d’un òrgan establert, sinó de la necessitat, la confiança i les relacions construïdes al llarg del temps. A partir de l’experiència del Museu Marítim de Mallorca, Albert Forés descriu com una situació de bloqueig administratiu es transforma en una oportunitat per activar xarxes professionals, associatives i ciutadanes capaces de sostenir un projecte expositiu.

Comissariats d'exposicions d'art contemporani i programacions municipals


Ponències de la Jornada de formació Comissariats d’exposicions d’art contemporani i programacions municipals adreçada a tècnics municipals d’arts visuals, organitzada pel Centre de Recursos Culturals (CERC) i el Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona (Pati Manning, Barcelona, 14 de novembre de 2023).
 
 

Decàleg per a una bona praxis en l’àmbit de l’educació i els museus


El passat 15 de desembre va tenir lloc a l’Espai Bonnemaison la 35a Jornada de la Xarxa de Museus Locals, la cita anual obligada que organitza l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona per tal de posar sobre la taula els reptes més candents als quals han de fer front els nostres museus.

En aquesta ocasió les jornades duien per títol Museus per créixer. El rol dels museus en l’educació per a la ciutadania i, per tant, es centraven en la missió fonamental dels museus com agents educadors i promotors de canvi social. 

Marc Casanovas: ‘Crec fermament en la intervenció pública en l’alimentació’


Marc Casanovas ens va oferir el passat 7 de novembre l’Espai Claustre titulat ‘Gastronomia i cultura: un tàndem a explorar’, amb l’objectiu d’analitzar-ne els vincles i aprofundir en la vinculació entre la cuina i el territori. Per això, aquest cop el format va sortir de les arcades barroques del Pati Manning per anar al Cèntric d’El Prat de Llobregat i a la masia Cal Jaume del Bitxot, on vam constatar el fort lligam entre el producte agrícola i el territori, en relació també a un patrimoni i una cultura seculars. Aquesta és la conversa que vam mantenir amb Marc Casanovas, periodista i comunicador gastronòmic.

Creadors joves: quines són les seves demandes?


Unes Jornades Interacció dedicades íntegrament als joves i la cultura, amb desenes de participants menors de trenta anys, són una oportunitat única per escoltar les demandes d’aquest col·lectiu, que sovint és vist com l’unicorn pels programadors culturals, però poques vegades ens aturem a sentir les seves peticions.

Per l’Interacció ‘Cultura amb veu jove’ van passar-hi des de joves que s’inicien en les arts escèniques, la música, el cinema o la crítica teatral, fins a joves que ja despunten en el món de la comunicació, els pòdcasts i l’humor, i també menors de 35 anys que programen cultura, que impulsen festivals de teatre, de música o de circ, sessions de cineclub o centres d’art i pensament.

La Casa del Bosc

         

La Casa del Bosc és un espai cultural i social dirigit per Berta Puigdemasa. Puigdemasa és arpista de formació clàssica (Conservatori de Barcelona, Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, Koninklijk Conservatorium Den Haag, Conservatoire National Régional de Paris, École Normale de Musique de Paris i Université Paris Sorbonne), està en constant recerca d’innovació sonora, artística i cultural,

Les escoles municipals de música davant el repte d'ampliar l'accés i estabilitzar el professorat


  
  
Des de la Gerència de Serveis d’Educació de l'Àrea d'Educació, Esports i Joventut s’ha dut a terme la quarta onada del 'Panel sobre les escoles municipals de música a la província de Barcelona' que permet analitzar l’estat d’aquests centres educatius i quins són els seus reptes pendents.

Els comuns culturals com a laboratori de governança urbana


  
Durant anys, les polítiques culturals urbanes han interpretat els equipaments de proximitat sobretot com a dispositius de cohesió, accés o programació. L’article de Santiago Eizaguirre desplaça aquesta mirada i proposa entendre alguns espais culturals comunitaris de Barcelona com a laboratoris de governança urbana i democratització econòmica. El text no estudia únicament projectes culturals. Analitza formes d’organització col·lectiva que intenten intervenir sobre les relacions entre administració pública, comunitat i economia social.
  
 

La recuperació dels teatres municipals no depèn només del públic


  

L'any 2022 marca un punt d'inflexió per al Circuit de la Xarxa d'Espais Escènics Municipals. És el primer exercici complet sense restriccions derivades de la pandèmia i l'informe mostra fins a quin punt els municipis van apostar per reconstruir l'activitat escènica. Les dades són especialment rellevants perquè permeten observar què es recupera més ràpidament, l'oferta o la demanda, i posen de manifest algunes tensions que marquen la gestió dels equipaments municipals.