equipaments culturals

Arriben els primers consells del 2025 i ho fan de la mà de la Jordina Puntí Abelaira.
      

Llicenciada en Filosofia i Lletres (Secció Filosofia) ha cursat diversos màsters i postgraus en Cultura Popular i Tradicional, en Empreses Culturals i el Màster de Gestió Cultural a la Universitat de Barcelona.

Ha treballat com a gestora cultural a Sant Cugat del Vallès, i ha estat la cap del Servei de Cultura de Cerdanyola, i de Patrimoni, Turisme i Innovació cultural a Sant Cugat, així com Directora de l’Àrea de Cultura.

  
Durant molts anys, bona part de les institucions culturals han funcionat com a espais orientats principalment a mostrar, conservar o programar continguts. L’article “Guanyar espais per a la cultura”, publicat el 2023 a Quadern de les idees, parteix d’una altra hipòtesi: la cultura contemporània necessita espais capaços d’activar relacions, processos col·laboratius i formes compartides de producció cultural.
  

El nou Museu del Renaixement de Molins de Rei ubicat al Palau de Requesens obrirà les seves portes el 15 de desembre. La rehabilitació del palau  ha tingut un cost final de 3,5 milions d’euros i la posada en marxa del museu han estat 711.539, 57 euros, tot plegat finançat entre diferents administracions públiques. La inversió ordinària anual en el nou equipament estarà al voltant dels 360.000 euros. El diari, Viu Molins de Rei va entrevistar al director del museu, Damià Martínez, abans de la inauguració. Martínez és membre d'Interacció des de 2015.
 

  
El cas del Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV) de Santa Perpètua de Mogoda resulta especialment interessant perquè mostra una transformació que va més enllà d’una renovació museogràfica. El projecte parteix d’una col·lecció local d’arqueologia i història per construir un equipament que vol explicar una qüestió universal: com el treball ha modelat les societats, els territoris i les formes de vida. El canvi de seu, la recuperació del patrimoni industrial del Vapor Aranyó, la redefinició del relat museològic i l’ampliació de serveis evidencien com un museu local pot esdevenir una eina de desenvolupament cultural i territorial.

L’informe analitza l’aplicació de les recomanacions fetes a l’avaluació estratègica de l’equipament (2014-2016) i radiografia la seva situació fins a l’exercici 2022. En els exercicis avaluats, el TNC ha adaptat la seva estructura a les noves necessitats determinades pel context i ha incrementat el nombre d’espectacles i gires per Catalunya. El CoNCA considera fonamental que “el TNC actuï com a capçalera de la resta de teatres”
   

Aquest recull de ponències de la XXXV Jornada de la Xarxa de Museus Locals mostra fins a quin punt el debat museístic ha desplaçat el centre de gravetat des de la transmissió de coneixements cap a la construcció de ciutadania. El fil conductor de la jornada no és tant l’educació en el sentit escolar del terme com la pregunta sobre quin paper poden jugar els museus en societats cada vegada més diverses, desiguals i fragmentades.

Els dies 12 i 14 de novembre el CERC ha dut a terme la formació Les programacions culturals per a infants en els municipis i una de les formadores que l’han impartit ha sigut Magalí Homs i Ros, directora del Festival de literatura i arts infantil i juvenil (FLIC), que ens ha parlat dels programes que duen a terme per al  foment del gust de la lectura i la mediació literària, tant en l’àmbit educatiu com el cultural, i pel desenvolupament professional en l’àmbit de la Literatura Infantil i Juvenil.

La Magalí Homs i Ros és Directora de Tantàgora, serveis literaris i culturals.

  
La manera com s'escullen les direccions dels equipaments culturals és una qüestió de governança, no només de gestió de recursos humans. El Codi de bones pràctiques per a la convocatòria de concursos de direcció i caps d'àrea de museus, monuments i centres d'art, elaborat per l'Associació Catalana de Crítica d'Art (ACCA) i l'Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya (AMC), parteix d'aquesta idea i proposa un model de selecció orientat a reforçar la professionalitat, la transparència i la independència de les direccions.

 
   
L'informe que recull els principals indicadors de l’any 2023 dels teatres i auditoris que participen al Circuit de la Xarxa d’Espais Escènics Municipalsmarca un punt d'inflexió respecte dels anys anteriors. Si els informes de 2021 i 2022 estaven dominats per la recuperació després de la pandèmia, el de 2023 mostra que aquesta etapa pràcticament s'ha completat. El Circuit recupera bona part dels nivells previs a la COVID-19 i, en alguns indicadors, els supera.