cultura popular

Pràctiques culturals d’arrel comunitària i tradició col·lectiva. Criteri S’utilitza en continguts sobre festes, tradicions, associacionisme cultural i cultura d’arrel.

La normalitat cultural com a projecte de país


  
La restauració de la Generalitat no va significar únicament la recuperació d’una administració cultural. Entre 1980 i 1984, la cultura es va convertir en una peça central de la reconstrucció nacional de Catalunya. Maria Llombart Huesca analitza aquesta primera legislatura per mostrar com el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dirigit per Max Cahner, va vincular la institucionalització cultural amb la recuperació de l’autogovern, la normalització lingüística i la definició d’una identitat col·lectiva.

Una mosca volava per la llum?



Quan la tradició es deixa reinterpretar: cançons de bressol revisades des de l’escena pop-rock per connectar la cultura popular amb la mainada i les famílies d’avui.
  

La cultura popular i tradicional és un llegat viu que s’inventa i es reinventa a cada generació. Les seves formes, significats i usos es transformen a mesura que dones i homes s’hi vinculen, la practiquen i la fan seva, construint nous relats a partir d’expressions que mai no són estàtiques. En aquest ecosistema dinàmic hi conviuen iniciatives molt diverses, pensades per a tots els públics i per a totes les edats.