cultura popular

Pràctiques culturals d’arrel comunitària i tradició col·lectiva. Criteri S’utilitza en continguts sobre festes, tradicions, associacionisme cultural i cultura d’arrel.

Les festes del barri (II). La veritable fotografia


 (Más abajo en castellano)
 

Les festes del barri (II). La veritable fotografia
 

Quan jo era un nen i em parlaven de la festa del barri, ho entenia com un lloc on veïns i veïnes compartien alguna cosa en comú a celebrar. Amb el temps, vaig comprendre que les festes del barri no eren únicament per al barri, perquè el meu barri també era el barri d’altres persones, encara que no visquessin allà. Jo no era amo dels llocs del meu barri, dels carrers, les places ni de qualsevol altre tipus d’espai públic. En una ciutat, l’espai públic és de tots, encara que visqui en aquest barri o, com diria Jorge Drexler en una de les seves cançons, a l’altre costat del riu

Les festes del barri (I). Al ritme d’Estopa


 Les festes del barri (I). Al ritme d’Estopa
 

La primera vegada que vaig visitar Barcelona va ser a l’agost de l’any 2000. Un nou segle començava; el futur ens obria les portes amb gran respecte per allò desconegut i amb summa ignorància del món que venia, davant la falta d’informació que ens aclaparava.
 

Durant aquella època, Barcelona no era encara una de les destinacions turístiques ineludibles que calia visitar si la idea era passejar per Espanya, almenys des de Llatinoamèrica i des de la meva percepció de jove amb ganes de viatjar i conèixer.

Cultura sense escala metropolitana: el Lluçanès com a laboratori de sosteniment


  
Llegits aquests textos, el Lluçanès apareix menys com un territori perifèric que com un espai on es fan visibles algunes de les tensions estructurals de les polítiques culturals locals. El treball mostra fins a quin punt la cultura en entorns rurals depèn d’equilibris fràgils entre teixit associatiu, cooperació municipal, infraestructures escasses i capacitat comunitària de sosteniment. Però també evidencia una qüestió més profunda: moltes de les categories habituals de la política cultural urbana resulten insuficients per llegir què passa realment en municipis petits.
  

La festa interrompuda


  
La pandèmia de la Covid-19 va afectar de manera directa un dels mecanismes socials més estables de la cultura popular catalana: la repetició ritual de les festes. L’article de Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas analitza aquest tall sobtat no només com una interrupció sanitària, sinó com un moment de tensió política, social i cultural que va obligar comunitats, administracions i entitats a redefinir què vol dir “mantenir viva” una festa.
  

Mataró: quan una festa major esdevé objecte de política cultural


  
Què passa quan una festa major deixa de ser només celebració i es converteix en objecte d’anàlisi? L’estudi sobre Les Santes de Mataró introdueix un desplaçament que no és menor: mirar la festa no des de la seva intensitat, sinó des dels seus impactes, tensions i condicions de futur. I això obliga a fer una pregunta que sovint queda fora: què vol dir governar una festa d’aquesta escala?
  

Migracions, diversitat i cultura popular catalana


 
 El número 22 de la revista Canemàs publica el Dossier Migracions, diversitat i cultura popular catalana que s’estructura a l’entorn de cinc reflexions:
 

  • Nicolás Barbieri ressegueix la vinculació de la desigualtat amb el codi postal, també en cultura, aporta dades sobre aquestes desigualtats a l’hora de participar en la vida cultural de les persones immigrants

Bon Nadal


 L'equip d'Interaccio us desitja Bones Festes. Gràcies per ser al nostre costat.
 


La dimensió educadora del tercer sector cultural


Fundació Bofill | Nicolás BarbieriOriol Cendra
 

Les entitats del tercer sector cultural que promouen l’educació i la cultura popular i comunitària s’estenen per tot el territori català, però l’accés per part de la població més jove a les activitats formatives que organitzen seria desigual. Aquestes són algunes de les conclusions que s’extreuen de l’article Tercer sector cultural: la dimensió educadora de les organitzacions de cultura popular i comunitària, signat pels experts Nicolás Barbieri i Oriol Cendra i publicat en l’estudi "Educació 360: més enllà del temps lectiu: una aproximació a les dades de participació i als agents de l’ecosistema educatiu" de la Fundació Bofill

La Fira Mediterrània impulsa l'Obrador d'arrel, un laboratori de creació per donar suport als artistes


A l'espera de com evoluciona la pandèmia, el certamen assegura que intentarà realitzar el màxim d'activitats presencials. A la recerca de complicitats i mercat, les propostes artístiques també comptaran amb el suport de vint-i-tres entitats, empreses i institucions en la coproducció.
 

La Fira Mediterrània de Manresa comptarà aquest 2021 amb el seu primer Obrador d'arrel. Així ho ha anunciat el seu director artístic, Jordi Fosas, durant l'avançament de les novetats de la 24a edició, que se celebrarà del 14 al 17 d'octubre. L'Obrador d'arrel pretén ser una continuïtat a 'l'engròs' dels laboratoris de creació de la Fira, donant suport -amb la complicitat d'altres col·laboradors- als artistes que exploren nous camins a partir de l'arrel i la cultura popular.

Les entitats de cultura popular demanen un «tracte igualitari»


ACN Barcelona | 29 de març 2021 
 

Més d'un centenar d' entitats de cultura popular defensen l’ús intel·ligent de l’espai públic, com a espai segur, per al desenvolupament de les activitats i admeten haver-se sentit oblidades per les administracions.