cultura popular

  
  << Fer de les experiències històries: la memòria
La màgia de la traducció: una cultura comú >>

amb Ben Okri
  
  

  
  << Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna>>
  

  
Una aproximació crítica a què entenem per cultura popular a partir de les diverses definicions i relats conceptuals que travessen aquest concepte des de la teoria cultural i la pràctica social
  

A l’entrada del divendres 13 de juliol vam parlar de turisme cultural. Acostar-se a aquest concepte és tot un repte perquè no té una definició clara. Si "turisme" i "cultura", per si sols, són conceptes que se’ns escapen de les mans quan els volem acotar, "turisme cultural" és una categoria encara més problemàtica. Passa el mateix amb “cultura popular”.

 
 
 
Per gaudir de Sant Joan us deixem un llistat de 23 elements (més un) imprescindibles per entendre la festa. 
 

  
Els estudis culturals van transformar la manera d’entendre la cultura contemporània. Stuart Hall i altres autors van desplaçar el focus des de les grans obres cap a les pràctiques quotidianes, la cultura popular i els mecanismes de poder que travessen la producció cultural.
  

Deia Plató que la ciutat l’havien de governar els savis, és a dir els filòsofs, perquè només ells coneixen la idea de justícia.

La nostra història està formada d’un teixit infinit d’històries. Des que naixem ens expliquen rondalles i llegendes que d’una manera subtil acaben conformant la nostra visió del món. James Finn Garner ja va reescriure un bon grapat de contes tradicionals passant-los pel sedàs del ‘políticament correcte’. És clar, l’escriptor americà es mofava de la correcció política i el to naïf de la mala literatura infantil. Però obria una porta reveladora: si les rondalles de tota la vida han estat contades i transformades una vegada i una altra, per què no les llegendes?

  
  
La censura sovint s’associa a contextos autoritaris o a pràctiques del passat. Aquest text la situa en un present molt més proper i reconeixible, on la regulació de l’expressió cultural passa sovint pel terreny judicial. Els casos que recull no són excepcions, sinó indicadors d’una tensió més profunda sobre els límits de la llibertat d’expressió. Rellegir-lo avui permet entendre que la censura no desapareix, es transforma. I que la seva presència obliga a revisar de manera constant les garanties culturals en el marc democràtic. (n. de l'e., 2026)
  
  
Cal entendre la censura no només com a acte puntual, sinó com a part d’una dinàmica política més àmplia en què la cultura esdevé espai de disputa.
  

  
  
La tecnologia pot transformar les formes culturals, però pot arribar a substituir allò que les fa significatives? Aquesta és la pregunta que, des de la ciència-ficció publicitària, planteja Weihnachten 2117, el vídeo nadalenc que EDEKA ha publicat sota l’etiqueta #KeinFestOhne.

Aquestes notes no són més que unes reflexions en veu alta preparades per encàrrec del Seminari de Cultura convocat per la Fundació Irla, presidida per Joan Manuel Tresserras, el 20 i 29 de juny de 2017

El cant glosat i el rap, són formes de cultura popular equiparables? Els conflictes entre la gestió dels usos tradicionals de muntanya en el marc dels espais naturals protegits, són de l’àmbit de la cultura popular? Podem entendre l’associacionisme com a instrument de l’acció cultural que, amb independència de la forma com s’articuli,  dóna veu a col·lectius diversos que participen en una cultura que no pot ser unívoca? A les portes de la XII legislatura em sembla pertinent obrir un debat sobre el marc legal i reglamentari en el qual es desenvolupen les polítiques públiques en matèria de cultura i defefinir nous escenaris participatius en la gestió pública de la cultura repensant els rols que corresponen a polítics, tècnics i ciutadania.

Quan es tracta de les implicacions ètiques, filosòfiques i morals rere l’impacte de la ciència i els avenços tecnològics en les nostres societats i en l’individu, el de la ciència-ficció és el gènere per excel·lència que millor les tracta i explora. 

En aquest sentit, i tot seguint la línia de recomanacions de sèries de televisió que connecten amb les temàtiques i eixos de les Jornades d’Interacció 2017 que vaig encetar l'anterior setmana, proposo aquí Orphan Black (BBC America, 2013-2017): sèrie creada per Graeme Manson i John Fawcett