#interaccio17

La divulgació de la cultura científica. Resum

En aquesta crònica general de l’eix de divulgació en Interacció 17, faig una síntesi dels punts que vaig trobar en comú entre els ponents, més implícitament o oberta:

  1. En el segle XXI, la ciència impregna l’entorn.
  2. El coneixement és un, s’ha difuminat la frontera entre disciplines.
  3. El coneixement té una gran capacitat transformadora, perquè afavoreix el pensament crític.
  4. Les iniciatives poden ser proposades dalt a baix (top-down) o de baix a dalt (bottom-up).
  5. Les iniciatives cada cop són més participatives.
  6. Les iniciatives cada cop són més obertes: Open source, open data
  7. Les iniciatives cada cop són més inclusives i sostenibles.

El diàleg entre la cultura cientificotècnica i la cultura artisticohumanística. Resum

La relació entre art i ciència representa un dels principals temes de debat en el si de la societat contemporània. Per això mateix, dins les Jornades d’Interacció17 es va dedicar una línia de debat enfocada a aquest tema: El diàleg entre la cultura cientificotècnica i la cultura artisticohumanística. Aquest diàleg va tenir lloc en el cor de Barcelona, un indret forjat entre la dualitat de ciència i art. En aquesta ciutat es poden trobar centres pioners en investigació i, alhora, un clima artístic vibrant compost per innumerables centres culturals. No és casualitat (o potser sí) que les Jornades es desenvolupessin a un pas entre una Facultat de Matemàtiques i Computació i la zona de museus d'art contemporani.

Ciència i construcció de la ciutat. Resum

“El canvi climàtic té nom de ciutat: parlem dels huracans de Huston, dels incendis de Santa Rosa, de la pujada de l’aigua del mar a Miami”, afirma l’economista urbana de la Universitat de Barcelona Elisabeth Viladecans. Aquesta observació resumeix clarament com les ciutats s’han convertit en el primer front d’impacte dels grans problemes globals, començant pel canvi climàtic. “Aquest és un problema de tot el món, però són les ciutats les que han de fer front als seus efectes: és a les ciutats on s’inunda el metro!”, diu Viladecans.

Sostenibilitat, ètica i coneixement. Resum

C.P. SnowAl maig de 1959, el científic i escriptor C.P. Snow va pronunciar la conferència per la qual gairebé 50 anys més tard encara se’l recorda. A la sala de graus de la universitat de Cambridge, va clamar contra la bretxa del que va anomenar com les dues cultures: les ciències i les lletres. I la seva proposta de futur va cristal·litzar en un nom: la Tercera Cultura, com el pont cridat a reunir-les.

Tres anys després redactaria la seva conferència en un assaig de tot just seixanta pàgines. Ja a la segona, un paràgraf resumia, constatava i predeia la situació; d'alguna manera ja preconitzava les dificultats, els intents i el propòsit d'aquesta edició d’ Interacció 2017:

Ciència i cultura al territori. Crònica

Quan l’empresa Hewlett-Packard estava valorant instal·lar-se a Sant Cugat, una de les preguntes que va plantejar va ser el nombre de llicenciats que era capaç de produir la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta anècdota resumeix la relació entre el món global de la ciència i la innovació i la realitat concreta i local del territori. La va explicar el Ramon Pascual, que llavors era rector de la UAB, durant la taula rodona “Ciència i cultura al territori”, que es va dur a terme en el marc del congrés Interacció17.

Estudi sobre les dades culturals: consideracions ètiques, problemes i oportunitats. Crònica

"Durant força temps hem jugat amb una separació entre una identitat física i una altra virtual, però aquesta separació és fictícia", va avisar Ramon Sangüesa, fundador i director de la plataforma de recerca i comunicació Equipocafeína. "El que està passant amb les nostres dades ens està passant també a nosaltres mateixos: es comporten com un cos estès". Aquestes vides expandides i digitals comporten una infinitat de possibilitats, però també de riscos ètics i llacunes de coneixement. Sangüesa, juntament amb Ignasi Alcalde i la sociòloga Emma Pivetta, han portat a terme un estudi juntament amb el CERC sobre les consideracions ètiques, els problemes i oportunitats de la recollida de dades en el sector cultural.

Ciència i Arts. Crònica

La darrera sessió de l'eix sobre el diàleg entre la cultura cientificotècnica i la cultura artisticohumanística va ser la taula rodona Ciència i Arts, desenvolupada durant la tercera i última jornada d'Interacció17. En aquest debat van participar un total de cinc artistes que mantenen un especial vincle amb el món de la ciència, en una sessió coordinada per la física, divulgadora i ballarina Irene Lapuente.
 

Vells i nous espais per a la divulgació científica. Museus de ciències. Crònica

Museus de ciència
Vladimir de Semir

Periodista, director del suplement de ciència de La Vanguardia i fundador de l’Observatori de la Comunicació Científica (UPF).

En el segle XXI s’ha perdut el sentit de parlar d’espais per divulgar la ciència, ja ho són tots. Hem passat d’una societat de la informació en què predominava la tecnologia, fins a una societat del coneixement, en què el cervell hi té un paper més important.

Contra el papanatisme digital. Crònica

"L'altre dia, caminant pel carrer" -comença el filòsof Enric Puig- "em vaig trobar a un noi i una noia fent-se fotos. Tenien una càmera que semblava professional, i es canviaven els rols segons estiguessin en un o altre lloc. Molt lliures quan se situaven davant de la càmera, molt seriosos i professionals si es trobaven darrere". Puig va parlar amb ells, i va saber que després pujarien algunes d'aquestes fotos a diverses plataformes a Internet. “No es guanyaven la vida amb allò”, van reconèixer, però hi dedicaven un temps i un esforç considerables.

El Museu del Gas i el Museu de les Matemàtiques. Crònica

Museu del Gas

Eva Buch, directora de l’àrea de Patrimoni i Formació de la Fundació Gas Natural-Fenosa.

Eva ens ofereix una visió dels museus corporatius que volen mostrar altres objectes que obres d’art. Cal explicar perquè prenen aquesta línia, diu que la ciutadania encara entén que exposin col·leccions artístiques però no ciència i tecnologia. I ens fa qüestionar-nos on comença i on acaba el concepte «art». No és artístic un cyborg? No emociona?