participació cultural

Publicat amb la ressaca de la crisi immobiliària i de les polítiques d’austeritat, La utilització temporal dels buits urbans recull un debat que ha adquirit una intensitat especial: què fer amb els solars, locals, equipaments i infraestructures que han quedat sense ús mentre els instruments convencionals de planejament continuaven operant amb terminis molt més llargs.

Tim Baker | Arts Professional

“La suma de petites millores incrementals poden donar com a resultat una millora global significant”. Partint d’aquest concepte de «guanys marginals», aquest article proposa el desenvolupament d’un sistema de preus divers, per assolir els objectius artístics i socials amb la maximització de vendes i el foment de l’accessibilitat.

  
Llegit avui, aquest text permet tornar al moment en què els drets culturals van entrar formalment en la legislació francesa a través de les lleis NOTRe i LCAP. Més que una celebració, l’article recull un debat entre senadores que intenten aclarir què significa aquest reconeixement jurídic i quines conseqüències pot tenir per a les polítiques culturals. El resultat és una conversa que mostra tant les expectatives com les cauteles que acompanyen el concepte. (n. de l'e., 2026)

  
Llegida avui, Arteplan no és només una base de dades. És un símptoma d’un moment en què la cultura es pensa cada vegada més en relació amb el territori i amb els seus processos de transformació. (n. de l'e., 2026)
  

Arteplan no és només un repositori de projectes. És una manera de mirar com la cultura opera sobre el territori: com el transforma, com el reconnecta i amb quins efectes socials.
  

Institut de Cultura de Barcelona (ICUB)

El passat divendres, 10 de març, va tenir lloc al Canòdrom – Parc de Recerca Creativa la jornada «Quina innovació en cultura volem?», organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). L’acte va ser el punt de partida d’un procés que té per objectiu codissenyar el programa d’innovació de la ciutat que ha d’impulsar l’Ajuntament, durant el 2017, amb la participació de la ciutadania.

  
La cultura pot convertir-se en un espai on imaginar relacions que el conflicte polític sembla haver fet impossibles.

El ROS Film Festival planteja una pregunta que ja no és especulativa: com conviurem amb les màquines? En aquest context, el cinema es converteix en un espai privilegiat per pensar aquesta relació abans que es normalitzi. Es proposa com a lectura prèvia a Interacció 2017 – Ciència i cultura: restablim la connexió.

Com ens relacionarem amb els robots en els pròxims anys és una qüestió que sovint s’aborda des de la tecnologia o l’economia. El ROS Film Festival, en canvi, la trasllada al terreny cultural.

Econcult

El Departament d'Economia Aplicada a la Cultura (Econcult) de la Universitat de València acaba de publicar el documental que relata el procés participatiu d'elaboració de les línies programàtiques incloses en el Pla Estratègic Cultural Valencià 2016-2020 "Fes cultura", dissenyat per l’equip coordinat per Pau Rausell, membre d’Interacció, amb la col·laboració de 156 agents culturals de tots els sectors.

El vídeo recull la presentació del pla al Palau de les Arts de València —del qual ens vam fer ressò en aquesta entrada— davant 400 agents culturals, amb les opinions d’especialistes com Xavier Cubeles (Coordinador del Pla Estratègic de la Cultura de Catalunya) o Ramón Zallo (Coordinador del Pla Basc de la Cultura), amb qui es revisen en forma de conversa les tendències actuals, i les contribucions d’alguns dels agents que han pres part del procés de participació.

   
La cultura també pot intervenir en el debat públic fent visible allò que corre el risc de quedar reduït a xifres, discursos institucionals o confrontació política.

  
La llibertat d’expressió sovint es defensa en abstracte. Aquest vídeo la situa en un terreny més concret: què passa quan algú et diu què pots fer i què no pots fer en un acte creatiu. La resposta, posada en mans d’infants, és directa i reveladora. La peça no busca complexitat, busca evidència. Revisar-la avui permet recordar una idea que no sempre es té prou present: la llibertat cultural no és un punt de partida assegurat, sinó una condició que cal sostenir activament des de les pràctiques i les institucions. (n. de l'e., 2026)
  

Què passa quan una autoritat limita l’expressió artística en un entorn aparentment neutre.