participació cultural

  
Entendre la Unió Europea no és només una qüestió d’informació. Aquest joc de rol proposa experimentar els conflictes, els equilibris i les decisions que configuren la política cultural europea.
  

  
Llegit avui, aquest informe resulta especialment interessant perquè se situa en un terreny que continua generant debat: pot la cultura contribuir a construir comunitat més enllà de l’accés i la participació?

Óscar Abril Ascaso és llicenciat en Història de l’Art. En la seva trajectòria professional ha produït i gestionat projectes culturals en els àmbits de les arts visuals, els nous mitjans tecnològics, l’art sonor o el pensament contemporani. Actualment és director d’Innovació, Coneixement i Arts Visuals a l’Ajuntament de Barcelona, el departament que impulsa la ciència ciutadana a la ciutat.

Són moltes els dubtes que tenallen les entitats quan volen contractar una pòlissa d’assegurança per l’organització d’una activitat. Quines normatives de referència convé tenir present per cobrir els socis i sòcies de l’entitat? Quina legislació regula les persones voluntàries? És necessari realitzar els mateixos tràmits quan l’activitat se celebra a la via pública, un espai cedit o a un local propi? Per clarificar tot el corpus legal que regeix aquestes casuístiques, Arç Cooperativa ha elaborat el Mapa d’assegurances d’esdeveniments associatius culturals i Juntes Directives. 

  
El Pla d’Equipaments Culturals de Castellterçol aborda una qüestió clau per als municipis petits: com convertir una bona dotació d’espais en una política cultural articulada, amb capacitat de generar activitat, relació i projecte compartit.
  

  
L’informe del Ministeri de Cultura francès dibuixa un museu més obert, participatiu i connectat amb la societat. La qüestió és fins a quin punt aquest horitzó es tradueix en transformacions reals.
  

  
La revisió del Pla d’Acció Cultural de Manresa no parteix d’un full en blanc. És un exercici de contrast entre el que es va planificar el 2009 i el que la ciutat pot sostenir avui, en un context de menys recursos i més complexitat social.

  
El Pla d’Acció Cultural de Sant Esteve de Palautordera situa el repte en un municipi petit amb creixement recent: com convertir una base cultural activa i dispersa en un sistema amb capacitat de generar identitat i continuïtat.
  

Marcelo Expósito | Turpial

Partint del seu caràcter crític i el seu afany per obrir les institucions culturals a la societat, Borja-Villel conta en primera persona la seva trajectòria, fent èmfasi en aspectes com la redefinició de les institucions culturals, el seu paper en les ciutats i la gentrificació, les externalitzacions i privatitzacions al sector, la diversitat de la societat i la heterogeneïtat dels públics o les relacions entre l’economia i l’art i els seus vincles amb el neoliberalisme o els moviments antiglobalització.

El llibre mostra, en un format de conversa  entre  Borja-Villel i l’activista Marcelo Expósito, el recorregut d’un quart de segle de l’actual director del Museu Reina Sofía; repassa des de la seva arribada de Nova York per gestionar la nova Fundació Tàpies, el seu pas pel MACBA en un moment crucial, fins la darrera parada al Reina Sofia, un cop esclatada la crisi.

  
Llegida avui, l'article funciona com a símptoma d’un moment en què la cultura comença a intervenir en l’urbanisme no només com a contingut, sinó com a forma d’activació del territori. (n. de l'e., 2026)
  

Els espais urbans en desús han estat durant anys un problema a resoldre. Aquesta publicació proposa una altra lectura: convertir-los en oportunitats temporals d’activació cultural i social.