pensament cultural

«Nos queda la voz. Nos queda la decisión de seguir escribiendo incluso cuando nadie nos busca.»

— Ángel L. Fernández Recuero

Durant anys, una part important del treball cultural —també des de l’àmbit públic— ha consistit a fer-se visible: arribar a nous públics, generar impacte, fer créixer les audiències, guanyar presència digital, sumar seguidors. Ens vam acostumar a pensar que el valor del que fèiem es podia mesurar en clics, reproduccions i interaccions. I potser, en part, era cert. Però el context ha canviat.

Miquel Missé és sociòleg, expert en gènere i sexualitat. Actualment està implicat en diferents línies de treball que van des de la investigació, la pedagogia i la comunicació. Treballa com a consultor i formador independent en qüestions de gènere i diversitat sexual. I també es dedica a la divulgació del pensament i les ciències socials. Alhora, treballa com a comissari i assessor de continguts en múltiples projectes escènics i culturals. És conductor del programa de diàlegs entre estudiants de secundària i intel·lectuals convidats del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Des de fa 6 temporades és col·laborador del programa radiofònic Vostè primer dirigit per Marc Giró a RAC1.
    

Aquesta setmana a #Compartim posem el focus en com la impostura, allò que semblava una excepció, s’ha instal·lat com una norma en la nostra societat, facilitada pel món digital i el màrqueting personal. Ens toca repensar com aquesta realitat impacta la confiança i l’autenticitat, també en l’àmbit cultural. Alhora, aprofundim en la cultura digital més enllà de la tecnologia i l’art, per entendre com transforma la nostra vida quotidiana i els processos socials. No hi falta el patrimoni en risc, amb el cas de Sixena, ni els debats europeus per trobar un equilibri entre innovació i protecció dels drets culturals. Un recull que interpel·la directament la gestió cultural municipal, perquè reflexionem i actuem des de la proximitat i la responsabilitat  
  .  
  
  

La impostura com a norma social

El porvenir de la impostura

Carlo Frabetti, 5 de juny de 2025

Carlo Frabetti reflexiona sobre com la impostura s’ha normalitzat en una societat dominada pel màrqueting personal i la superficialitat. A partir d’experiències personals, l’autor exposa com ha estat percebut com a expert en àmbits com la semiótica o el còmic, malgrat no tenir una formació específica,

  
Fabrice Raffin proposa una lectura original dels tercers llocs culturals que desplaça el debat dels drets culturals cap a les formes d'experiència estètica. Més que definir aquests espais pels seus objectius socials o polítics, defensa que cal entendre la cultura específica que hi circula. L'article és suggeridor perquè recupera la genealogia de les friches culturelles i intenta explicar què n'ha perviscut en els tercers llocs actuals.

  
Setmana 22 i el debat cultural es presenta amb una força poc habitual. El patrimoni es converteix en camp de batalla política, la cultura en justificació d’impactes ambientals, i la creació en territori de tensions entre suport institucional i llibertat artística. També hi ha lloc per a preguntes sobre ètica i tecnologia, noves pràctiques de mediació i iniciatives de foment lector en espais sovint invisibilitzats. A #compartim, fem un recull dels textos que obren reflexions necessàries i posen el focus en els dilemes més vius del sector. Aquí ho teniu.
  
  

Rescat o restitució?

El cas Sixena: patrimoni segrestat o patrimoni salvat?

Guerau Xipell Casol, 29 de maig de 2025

Guerau Xipell defensa que les pintures murals de Sixena van ser salvades del foc i conservades exemplarment al MNAC, seguint estàndards internacionals.

  
Governança participativa, cultura de pau i el paper insubstituïble dels governs locals.
  

La cultura pot —i ha de— promoure la convivència, el respecte mutu i la resolució no violenta dels conflictes. I això no només a través dels missatges o la programació cultural, sinó des d’un plantejament de fons sobre quina mena de societat volem construir. Per això, tot i que la Declaració de Montevideo del 5è Fòrum Mundial de Ciutats i Territoris de Pau no és un document específic de política cultural, ens interpel·la de ple.

#Compartim 21 arriba amb un recull de textos que, des de diferents punts de vista, posen la cultura al centre del debat social, polític i emocional. Parlem de resistència, salut mental, drets laborals, intel·ligència artificial, Europa, Palestina o fotografia analògica. Des de Romania fins al Raval, passant per Brussel·les i Vilassar, la cultura es mostra com a espai de crítica, d’imaginació i de cura. I, mentrestant, a casa nostra es publiquen plans de patrimoni, glossaris digitals, informes del sector i opinions que reclamen noves mirades. Què ens ha cridat l’atenció aquesta setmana? Aquí ho teniu.
  
  

El 9 d’abril, Dia d’Europa, és una bona ocasió per posar el focus en iniciatives que busquen enfortir els vincles entre cultura i valors socials al nostre continent. Una d’elles és l’Inventari Europeu de Valors Socials de la Cultura, una plataforma digital pensada per ajudar a concretar els grans conceptes –inclusió, participació, diversitat, benestar...– que sovint apareixen als discursos sobre política cultural.

 
Setmana 18 de l’any i la primavera segueix amb la seva energia renovada! Aquesta setmana ens arriba un vent de canvis i reflexions en l'àmbit cultural. Des de les actualitzacions del Manifest de Biblioteques Escolars de la UNESCO fins a la importància de la mediació cultural per a establir ponts entre l'artista i el públic, tot passa per una necessitat d'adaptar-nos a les noves realitats socials, tecnològiques i polítiques.

 
Setmana 17 de l’any i Sant Jordi encara a l’aire! Entre roses, llibres i reflexions, la cultura no s’atura. A #compartim fem un nou recull d’articles que ens han cridat l’atenció: des de crides internacionals sobre IA i drets culturals fins a mirades artístiques sobre el llibre, passant per informes sobre finançament museístic o reflexions que qüestionen el paper de la cultura avui. Preparades i preparats per llegir, pensar i compartir?
 
  

Crida global sobre intel·ligència artificial i drets culturals

23 d'abril de 2025

La cultura i la creativitat en l’era de la IA: qui en marca els límits? La Relatora Especial de les Nacions Unides en l’àmbit dels drets culturals ha obert una crida a aportacions sobre l’impacte de la intel·ligència artificial —especialment la generativa— en la creativitat, l’autoria i la diversitat cultural.