Sèries editorials

  
En temps d’incertesa i saturació, la cultura continua sent un espai on la complexitat no s’amaga, sinó que es pensa. Aquesta quinzena, les lectures ens interpel·len des de diversos angles: la responsabilitat de les institucions en contextos de guerra i desigualtat, la fragilitat dels models econòmics que sostenen la creació i la urgència de repensar la sostenibilitat cultural més enllà dels discursos verds. Entre les veus que qüestionen la instrumentalització de la cultura i les que reclamen una mirada més humana sobre la gestió, emergeix una idea comuna: la cultura no és només un sector, sinó una manera de respondre —ètica i col·lectivament— al món que vivim.
  
  

Ja n’hi ha prou d’excuses per parlar castellà

Diglòssies de mal pagador

Núria Cadenes, 8 d'octubre de 2025

L’article de Núria Cadenes critica la justificació recurrent que alguns creadors usen per emprar majoritàriament el castellà en les seves obres: la “veracitat” o el “realitat del carrer”. Aquestes excuses, diu l’autora, volen legitimar l’ús del castellà com una llengua que fa més creïbles escenes o personatges, especialment en produccions en català que contenen fragments o motius lingüístics en castellà.

Formada com a mestra i especialitzada en gestió cultural amb el Postgrau de Polítiques Culturals (Interarts / Càtedra UNESCO – Universitat de Girona ), la Teresa Llobet ha dedicat tota una vida a l’educació i a la cultura.

Des dels anys 90, el seu compromís amb l’Associació Cultural de Granollers ha estat constant. Primer, com a professional i a dia d’avui, ja jubilada, com a membre activa de la Junta de Govern i voluntària al Cinema Edison.

Va coordinar l’equipament de Roca Umbert (2008-2015), contribuint a fer-ne un espai de referència cultural per a la ciutat.

  
El Pla estratègic de cultura del Collsacabra situa la cooperació intermunicipal com a condició de possibilitat de la política cultural. En territoris per sota del llindar demogràfic, la pregunta no és què pot fer cada ajuntament, sinó què pot sostenir el territori si actua conjuntament.
  

Barcelona ha estat aquests dies l’epicentre mundial de la reflexió cultural. La celebració de Mondiacult 2025 i de l’Àgora Cívica ha posat sobre la taula idees, propostes i reptes que van molt més enllà de les institucions: drets culturals, diversitat lingüística, nous rols dels museus, el paper dels joves, la igualtat de gènere o l’impacte de la intel·ligència artificial. Tot un mosaic de debats que ens interpel·len directament com a societat i que conviden també a repensar la cultura des de la proximitat, als municipis.
  
  

Drets culturals: de la teoria a l’acció

Drets culturals: l’hora de passar a l’acció

Judit Calveras Casanovas, 3 d'octubre de 2025

Barcelona ha estat l’escenari de Mondiacult 2025 i de l’Àgora Cívica, dos espais que han posat els drets culturals al centre del debat global i local. Des de la seva formulació a la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) fins a Mondiacult 2022, el camí ha anat consolidant la cultura com a dret ciutadà i bé públic global.

Setmana intensa i plena de miralls per pensar la cultura. Des de Barcelona fins al Brasil, passant per Irlanda i Europa, les reflexions posen de manifest que la cultura no és un afegit ornamental, sinó un camp de disputa, benestar i democràcia. Parlem de drets culturals reconeguts per llei, de festes populars que es transformen, de reptes digitals que condicionen la visibilitat de les obres i de models de participació que enforteixen institucions. Alhora, veiem com l’ocupació creix amb força, però també com la cultura s’utilitza per blanquejar interessos.
  
  

La cultura, clau per a la democràcia

Márcio Tavares: “La cultura té un rol important en l’enfortiment de la democràcia”

Jordi Bordes, 25 de setembre de 2025

Márcio Tavares, secretari executiu del Ministeri de Cultura del Brasil, defensa a Barcelona que la cultura ha d’ocupar un lloc central a l’Agenda 2030 i a les polítiques públiques globals. Considera que és clau per enfortir democràcies, generar consciència crítica i combatre l’odi, enfront del discurs simplificador de l’extrema dreta.

Setembre arrenca amb intensitat cultural als municipis: festes majors que combinen tradició i debat sobre recursos, espais patrimonials que es recuperen per a nous usos comunitaris, festivals que reforcen la proximitat i propostes que connecten la creació amb circuits internacionals. El #Som311 d’aquesta primera quinzena recull projectes que mostren com ajuntaments i entitats fan de la cultura una eina per enfortir la vida col·lectiva i projectar el territori.

Aquest inici de setembre ens ha deixat un mosaic dens de debats culturals: des de la llarga reivindicació d’un espai estable per a l’art contemporani a Barcelona fins al paper de la cultura en les lluites ideològiques, climàtiques i democràtiques a escala global. També s’han posat sobre la taula tensions sobre la governança dels museus, la precarietat del teatre independent, la necessitat de descentralitzar per garantir drets culturals i els reptes d’incorporar nous llenguatges com el videojoc als espais institucionals. Són senyals que la cultura continua sent terreny de disputa, però també d’imaginació col·lectiva i d’innovació social.
  
  
  
 Un centre d’art viu per a Barcelona

Palacio Barcelona

Daniel G. Andújar, 19 de setembre de 2025

Des de fa tres dècades, la comunitat artística reclama a Barcelona un espai estable, públic i àgil per a la creació i exhibició contemporània. El balanç fins avui és de precarietat i intents fallits. L’autor defensa que el Palau Victòria Eugènia  pot ser l’oportunitat històrica per establir aquest centre de programació intensiva sense col·lecció permanent, capaç de connectar artistes, fàbriques de creació, espais alternatius i públics.

  
El Pla estratègic de cultura de Sant Vicenç de Torelló no parteix de la manca ni de l’abundància. Parteix d’una realitat intermèdia: un municipi amb activitat cultural, teixit associatiu i equipaments, que necessita ordenar, connectar i donar direcció al conjunt.
  

Després de la pausa estival, reprenem el pols cultural dels municipis amb un #Som311 dedicat a les iniciatives dutes a terme al juliol i l’agost. Des d’Esparreguera fins a Cubelles, passant per Manresa, Cardona o Sitges, el territori ha demostrat un cop més que la cultura és motor de cohesió, transformació i identitat compartida. Festivals inclusius, projectes de memòria històrica, residències artístiques i propostes comunitàries han posat en valor el paper clau d’ajuntaments, entitats i ciutadania en la construcció d’un estiu cultural obert i participatiu.

Comencem un nou curs amb les piles carregades i la mirada posada en tot allò que ens mou: la cultura, l’art i la creativitat compartida. Però no ho fem soles. Aquest any, seguim obrint la porta a veus que ens inspiren: amics, col·legues, experts i companys del sector cultural que, des de la trinxera o al capdavant de projectes punters, tenen molt a dir.

Ells i elles ens deixaran consells, recomanacions i reflexions engrescadores que alimenten les ganes de continuar creant, connectant i compartint cultura. Perquè escoltar-los és una manera de recordar per què fem el que fem… i per què val tant la pena continuar.

Al setembre hem volgut escoltar l'aportació d'Antonio Alcántara.