Recursos i publicacions
Aquesta categoria presenta materials útils per aprofundir en el coneixement del sector cultural. Inclou recomanacions de llibres, bibliografies, publicacions acadèmiques, recursos digitals, llocs web i continguts audiovisuals que contribueixen a ampliar la mirada sobre la cultura i les polítiques culturals.
"CTRL" és el primer programa cultural focalitzat exclusivament en les noves possibilitats i oportunitats que ofereixen les tecnologies digitals, tant a la creació com al consum de cultura. El podem veure a TV3 i ens permet descobrir una generació de creadores i creadors digitals que estan canviant la manera d'entendre les arts i les lletres. La tecnologia digital ho canvia tot.
Llegit avui, l'article no és només una presentació d’iniciativa. És una indicació de direcció: quan la sostenibilitat es pren seriosament, la cultura deixa de ser un complement i es converteix en infraestructura de transformació.(n. de l'e., 2026)
El canvi climàtic ha entrat en l’agenda cultural. Aquesta iniciativa escocesa mostra què implica fer aquest pas de manera sistemàtica: construir eines, metodologies i aliances perquè el sector cultural actuï com a agent de transformació.
La mediació cultural s’ha consolidat en les institucions culturals alhora que el seu significat s’ha anat desgastant. Jean Caune examina aquesta contradicció i es pregunta si la mediació constitueix un nou paradigma per pensar la cultura o si ha esdevingut una noció que serveix per designar pràctiques molt diferents sense aclarir-ne la dimensió política.
Portraits d’institutions culturelles montréalaises parteix d’una qüestió que travessa cada vegada més les polítiques culturals: què significa realment que una institució sigui accessible, inclusiva i equitativa? William-Jacomo Beauchemin, Noémie Maignien i Nadia Duguay eviten tractar aquests conceptes com a principis abstractes i observen com es concreten en les pràctiques de deu grans institucions culturals de Mont-real.
Unesco
No hi ha democràcia sense tenir en compte qüestions ètiques, no hi ha desenvolupament sostenible sense pensar en el nostre lloc al planeta i no hi ha una perspectiva conscient dels drets humans si no aconseguim entendre’ns els uns als altres. La vinculació dels set sabers necessaris per a l’educació del futur del filòsof Edgar Morin amb l'Agenda 2030 és clara.
Universidad Complutense de Madrid | Ediciones Compluense
Us presentem la revista científica Arteterapia. Papeles de arteterapia para la inclusión social, publicada anualment per la Universidad Complutense de Madrid (UCM), dedicada a estudis que aborden aspectes clínics, educatius, socials i culturals de l'artteràpia i altres àmbits que cerquen una major inclusió social a través de la pràctica i l’educació artística.
Histories of Cultural Participation, Values and Governance, editat per Eleonora Belfiore i Lisanne Gibson, parteix d’una idea especialment fecunda per a les polítiques culturals: conceptes que sovint es presenten com a evidents, com participació, valor cultural o governança, són construccions històriques.
Publicat en plena pandèmia, aquest text introductori coordinat per Glòria Jové proposa una reflexió que va més enllà de l’impacte immediat de la COVID-19 sobre els museus i les institucions culturals. El punt de partida és que la crisi sanitària ha fet visibles preguntes que ja existien: quin paper han de tenir aquestes institucions en una societat en transformació i com poden reforçar el seu vincle amb la ciutadania i el territori.
La recerca de Sergio Ramos Cebrián situa les polítiques culturals de proximitat en un terreny menys estabilitzat del que sovint es pressuposa. L’objecte central no són només els equipaments o els programes, sinó la relació entre espais culturals i drets culturals i, sobretot, la manera com aquests drets es materialitzen o no a escala local. El text parteix d’una idea que travessa tota la investigació: la proximitat no és una simple qüestió de distància o accessibilitat, sinó una construcció institucional que condiciona el dret a participar en la vida cultural.
