Recursos i publicacions

 
Un llibre escrit col·lectivament que pren el pols a la cultura lliure i interpel·la institucions i professionals sobre com crear, gestionar i compartir cultura en l’era de la web social.
 

Es tracta d’un document elaborat mitjançant la modalitat booksprint, un procés intensiu que reuneix un grup de persones durant uns dies amb l’objectiu de produir un llibre de manera col·laborativa. El treball s’articula a través d’una dinàmica facilitada i de l’eina booki.cc, que permet coordinar l’escriptura col·lectiva en temps real. En aquest cas, el projecte va ser impulsat pel centre cultural Tabakalera de Sant Sebastià i va comptar amb la participació de diverses persones especialment actives en l’àmbit de la cultura lliure a l’Estat espanyol.

  
Durant molt de temps, els videojocs van ser considerats principalment una forma d’entreteniment vinculada a adolescents i aficionats a la tecnologia. El número 62 de la revista Hermès, dirigit per Dominique Wolton, proposa una mirada molt més àmplia: entendre els videojocs com un objecte cultural, econòmic, tecnològic i, sobretot, comunicatiu.

  
Aquest volum recull les ponències del Diàleg sobre Drets Culturals i Desenvolupament Humà, celebrat en el marc del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona 2004, un moment en què començava a consolidar-se internacionalment una idea que avui sembla assumida però que aleshores encara era objecte de disputa: la cultura no és només un resultat del desenvolupament, sinó una de les seves condicions. El llibre constitueix una obra coral de més de vuitanta especialistes de tots els continents i esdevé un dels primers grans intents d'articular els drets culturals amb el paradigma del desenvolupament humà impulsat pel PNUD.
  

  
  
El volum Creatividad, innovación, cultura y agenda local recull les aportacions de les II Jornades de Ciutats Creatives impulsades per la Fundación Kreanta, i ofereix una panoràmica àmplia sobre el paper de la cultura en el desenvolupament urbà. El conjunt de textos situa la creativitat com un vector emergent en les estratègies de ciutat, en diàleg amb la transformació dels sistemes productius, la globalització i l’expansió de l’economia del coneixement.

  
El dossier monogràfic De la digitalització de la cultura a la cultura digital de Digithum analitza com les tecnologies digitals no només transformen suports i canals, sinó la pròpia lògica de producció i participació cultural.
  

Un estudi de Mark Rimmer examina polítiques culturals locals orientades a reduir l’exclusió juvenil i mostra com els projectes musicals comunitaris poden veure’s distorsionats quan se’ls assignen objectius socials externs.
  

Publicat a International Journal of Cultural Policy, aquest article analitza programes culturals locals dissenyats per combatre l’exclusió social juvenil mitjançant pràctiques artístiques.

  
Tristan Mattelart mostra que la diversitat cultural no és un concepte estable ni consensuat, sinó una construcció intel·lectual que ha anat adquirint significats diferents segons els debats sobre la globalització, els mitjans de comunicació, el comerç internacional i el paper de les polítiques públiques. L'interès del text rau precisament a desmuntar l'aparença d'evidència d'una noció que, sota una mateixa expressió, ha servit per justificar projectes polítics molt diferents.
  

  
Publicat el 1986, en un moment marcat per la crisi econòmica, la consolidació de la democràcia i el qüestionament de les primeres polítiques culturals franceses, aquest text d'Augustin Girard constitueix una de les formulacions més influents de la prospectiva cultural europea. El seu interès no rau només en el diagnòstic del moment històric, sinó en una redefinició profunda del sentit de les polítiques culturals, que deixa de situar-les exclusivament en el terreny de les arts per entendre-les com una condició de la democràcia i de la capacitat col·lectiva d'imaginar el futur.
  

  
Una lectura breu i incisiva d’Antonio Lafuente que ajuda a entendre per què la discussió sobre què pot ser apropiat i què ha de romandre compartit és avui central per a les polítiques culturals i del coneixement.

Publicat a Archipiélago: cuadernos de crítica de la cultura (núm. 77–78, 2007), aquest article ofereix una síntesi lúcida sobre la complexitat del concepte de procomú i sobre la necessitat d’obrir un debat social informat al voltant dels límits entre allò públic i allò privat.

Un assaig que qüestiona el relat optimista sobre la participació en línia i analitza com les indústries culturals integren l’activitat dels usuaris dins els seus propis models de poder i producció.
  

El professor Mirko Tobias Schäfer, investigador de nous mitjans a Utrecht University, examina en aquest estudi el paper real dels usuaris dins l’ecosistema digital contemporani. El seu treball parteix d’una premissa clara. La participació tecnològica no constitueix necessàriament un procés emancipador.