Recursos i publicacions

  
  
Què passa quan la tecnologia no serveix simplement per executar una obra, sinó que entra a formar part del mateix llenguatge artístic? Aquesta és la qüestió que planteja una experiència d’Ars Electronica Futurelab que posa en diàleg una composició de Beethoven amb una coreografia de drons.

  
Llegit avui, el monogràfic Mirades educatives a la ciutat: experiència, quotidianitat i participació continua interpel·lant una pregunta rellevant per a les polítiques culturals i educatives locals: què aprenem de la ciutat i com participa la ciutat mateixa en la nostra formació com a ciutadans? El número proposa desplaçar la mirada més enllà de l’escola i entendre l’espai urbà com un entorn educatiu ple de relacions, experiències i oportunitats de participació. (n. de l'e., 2026)

  
Hi ha desigualtats culturals que no es fan visibles en els equipaments ni en la programació, sinó molt abans. Aquest projecte ho posa en evidència: l’accés de les nenes a la tecnologia continua condicionat per factors socials i educatius que acaben determinant qui participa en la cultura digital. El vídeo planteja una idea simple i precisa alhora: sense experiències primerenques, no hi ha canvi estructural. Revisar-lo avui permet ampliar el focus de les polítiques culturals i situar una pregunta que sovint queda fora: en quin moment comença realment l’accés a la cultura.(n. de l'e., 2026)
  

Girls in Lab es dedica a promoure l’accés i l’educació femenina en la tecnologia i la ciència. Organitzen hackatons i campus per atreure les noies cap a sectors professionals que actualment tenen, encara, poca representació femenina.

El dossier Les géo-artistes : nouvelles dynamiques pour la fabrique urbaine, coordinat per Luc Gwiazdzinski i Lisa Pignot per a L’Observatoire, parteix d’una constatació: en els espais públics de les ciutats i els territoris en transformació emergeixen pràctiques que desborden les fronteres entre art, geografia i urbanisme. Artistes, arquitectes, geògrafs i col·lectius experimenten amb recorreguts, ocupacions temporals, intervencions efímeres i dispositius participatius que converteixen el territori en espai d’experiència i de producció de coneixement.

    
La creació artística pot generar espais de relació en què les persones deixin de ser definides per les categories que habitualment les identifiquen. La mirada de l’altre parteix d’aquesta possibilitat: posar artistes professionals i persones vinculades als serveis de salut mental a treballar conjuntament, no com a creadors i receptors, sinó com a participants d’un mateix procés creatiu.

  
  
Què passa si una part important de la participació cultural queda fora de les polítiques culturals perquè aquestes han decidit prèviament què compta com a cultura? Aquest és el desplaçament que proposa el número especial de Cultural Trends dedicat a Everyday participation and cultural value, a partir dels primers resultats del projecte de recerca Understanding Everyday Participation – Articulating Cultural Values (UEP).

    
Un minut pot ser suficient per qüestionar comportaments que tenim tan incorporats que gairebé han deixat de ser visibles. El curtmetratge «Desde el cariño», de Raúl Calvo Cámara, parteix d’una situació quotidiana i de l’humor per posar en evidència com les desigualtats de gènere també es reprodueixen a través de gestos, expectatives i relacions aparentment normals.

  
Aquest article sobre el “model Calatrava” proposa una lectura crítica d’un dels relats més estesos en les polítiques urbanes recents: la idea que la cultura, especialment en forma de grans equipaments i esdeveniments, pot actuar com a motor principal de transformació urbana. A partir del cas de València, el text examina els efectes d’aquest model sobre la resiliència de la ciutat, posant-lo en contrast amb altres experiències com Bilbao o el 22@ de Barcelona.

  
  
El primer número de Debats de 2016 recupera el concepte de «comunitats imaginades» de Benedict Anderson per preguntar-se fins a quin punt continua sent útil per comprendre les formes contemporànies de pertinença nacional. Publicat poc després de la mort d’Anderson, el monogràfic funciona alhora com a homenatge intel·lectual i com a prova de la capacitat explicativa d’un concepte formulat dècades abans. La seva aportació principal consisteix a mostrar que imaginar una comunitat no significa inventar-la

  
L’article d’Antoni Ramon Graells i Guillem Aloy Bibiloni analitza dos projectes singulars situats als límits físics i simbòlics de la ciutat: la Cartoucherie de Vincennes, a París, i la proposta de «Ciutat del Teatre» de Montjuïc, a Barcelona. A través de la comparació entre ambdós casos, els autors mostren com les arts escèniques han buscat sovint espais perifèrics per desenvolupar formes alternatives de creació, producció i relació amb la ciutadania.